El Moviment Estudiantil, motor d’autodeterminació
La Diada Nacional de Catalunya marca l’inici del curs escolar al nostre país, tot sembla indicar que la falsa tranquil·litat instal·lada des de fa massa anys als nostres carrers i facultats seguirà regnant.
La falta de mobilització del moviment estudiantil no és un indici que les coses en l’àmbit de l’educació estiguin al seu lloc. Sinó que és una mostra de la profunda crisi que pateix el moviment d’ençà de la pandèmia i el breu, però atordidor període de classes en línia que va desarticular gran part de les estructures i relleus existents.
Ja són cinc anys, mitja dècada, d’anar reconstruint aquell Moviment Estudiantil que el 2017 i el 2019 va fer sortir al carrer desenes de milers d’estudiants en defensa de la República Catalana. Els darrers dos anys solidaritat internacionalista amb Palestina, ha estat la guspira que ha encès el nou cicle de mobilitzacions estudiantils arreu de Catalunya i el món. Aquestes mobilitzacions demostren que el Moviment Estudiantil mai ha estat mort del tot, sinó que estava reorganitzant-se i adaptant-se a la nova conjuntura.
La crisi del neoliberalisme global que ens ha portat a un ascens de l’extrema dreta a tot occident ha tingut les seves conseqüències al Principat i ha obert una escletxa en el catalanisme. Des de l’AEP sempre reivindicarem una visió integradora de la identitat catalana, defensarem la idea d’un sol poble i mai barrarem la possibilitat de ser català i catalana a aquelles persones que tinguin la voluntat de ser-ho.
En la crisi actual no ens podem permetre el luxe de ser poques, si volem construir un país cal ser el màxim de persones possibles, cal integrar a grans capes de la població al projecte catalanista i fer-ho des d’una òptica progressista d’esquerres. No pot tenir lloc cap procés d’autodeterminació que no compti amb el suport de la gran majoria de la població, en especial de les capes treballadores.
En aquest sentit, les estudiants de classe treballadora tenim un paper clau, des dels nostres centres d’estudis, siguin universitaris, de formació professional o de secundària, tenim el deure de defensar el model d’educació que volem per a Catalunya.
Volem una educació 100% en català, defensarem a ultrança el model d’immersió lingüística que tants èxits ha donat a la construcció nacional de Catalunya, no tolerarem cap més agressió cap a la llengua pròpia de Catalunya. Volem una educació 100% pública, de i per a la classe treballadora, cal avançar per la gratuïtat total en tots els nivells d’estudis.
Exigim unes aules feministes, antiracistes i ecologistes, cal plantar cara als elements d’extrema dreta, feixistes i masclistes que cada dia tenen més veu i presència a les nostres universitats, s’ha d’acabar amb la impunitat. I serà la lluita diària del moviment estudiantil, la que aula per aula guanyi la batalla contra els enemics de la humanitat.
En definitiva, tenim el deure de teixir Moviment Estudiantil, només amb organització podem avançar cap a l’autodeterminació de Catalunya i cap a la construcció d’una societat molt més justa on les que ho produïm tot ho decidim tot.
Bona diada a tothom!
Visca Catalunya i les que lluiten per ella!