A dia d’avui, el nostre objectiu com a sindicat d’estudiants és aconseguir un sistema educatiu que compleixi els punts del nostre programa. Els revisem periòdicament per determinar si s’ajusten a la finalitat última d’assolir una societat més justa, en tant que l’educació és una de les eines que ens ho pot garantir.
Programa educatiu universitari
- Exigir beques-salari: rebre una quantitat fixa de diners mensuals que supleix el cost que afronta un estudiant en accedir a la universitat en comptes d’entrar al mercat laboral i que permeti reproduir les seves necessitats vitals.
- Exigim beques, com a mínim, per a tot estudiant que ho necessiti, augmentant el pressupost destinat a beques generals, matriculacions, mobilitat i material.
- Oposició als criteris acadèmics per l’atorgament de beques.
- Exigim la descentralització de les competències del sistema de beques.
- Sistemes d’endeutament estudiantil: crèdits bancaris i públics, amb interessos o sense.
- Sistemes que segreguin en el preu per estrangeria.
- Sistemes meritoris (premis econòmics per expedient).
- Sistemes que bonifiquin la matriculació en titulacions per necessitats privades de “mà d’obra” qualificada i que en penalitzen d’altres que no tinguin relació directa amb el sistema productiu.
- Sistemes d’adjudicació de preus de crèdits per grau d’experimentalitat.
Punt 1.
Accés gratuït a tots els nivells de l’ensenyament universitari: Graus, Màsters i Postgraus i Doctorat.
Creació de més places universitàries públiques a Catalunya.
Veritable equilibri territorial, planificació i finançament de l’oferta buscant un equilibri entre demanda de places i demanda de les titulacions en funció de les necessitats de la societat, sense tenir en compte els interessos del capital privat i apostant per la innovació científica i tecnològica i la generació de coneixement en benefici de la classe treballadora i l’àmplia majoria del poble.
Eliminació de les proves d’accés a la universitat i creació de comissions formades per professores, educadores socials, psicòlegs… que orientin a l’estudiant. De forma transitòria i fins a la desaparició de qualsevol prova apostem per una d’única, objectiva, generalista i gratuïta. Ens oposem a la descentralització de les proves d’accés a cada universitat i a qualsevol caràcter segregador.
Establiment de mesures per acabar amb les dificultats d’accés a la universitat dels col·lec\-tius amb dificultats per qüestions de nacionalitat, de gènere, minusvalidesa, socioculturals, amb problemes intrafamiliars o derivades de l’extracció social de l’estudiant. Mesures concretes que proposem són ajuts econòmics específics i programes d’integració.
Respecte a les Normatives de Permanència: Garantir que els mecanismes de permanència acadèmica actuïn en el primer curs, en cas de fracàs evident, amb l’objectiu de reorientar l’estudiant i no d’expulsar-lo del sistema universitari. Així mateix, garantir que l’estudiant repetidor tingui drets plens per cursar les assignatures no superades i la compatibilització efectiva del dret a l’ensenyament amb el treball. Oposició als models de permanència econòmica, no a la penalització econòmica en segones i successives matriculacions.
Política de beques: Cap estudiant ha de quedar fora del sistema universitari per raons econòmiques. És per tots sabut que les universitats catalanes fan ús de la figura de la “beca de col·laboració” per no haver de fer contractes de caire laboral. No són pas pocs els estudiants que sol·liciten una d’aquestes places per tal de guanyar una mica de diners per tal de pagar-se els estudis. El problema és que les universitats demanen total exclusivitat i no permeten que la persona becada participi en cap altra activitat econòmica, sigui pública o privada. Així doncs, se’ns obliga a acceptar un sou d’entre 350 i 600 €/mes bruts que a primera vista resulta evident que és insuficient per tal de viure. Se’ns obliga, per tant, a buscar alternatives dins l’economia submergida o dit d’altra manera, a treballar precàriament i en negre. Prou gran és el problema de la precarietat laboral dins els àmbits del jovent perquè les universitats del país acabin col·laborant en la perpetuació d’aquest sistema. Per solucionar-ho proposem que aquestes beques esdevinguin en una relació laboral real, que els estudiants tinguin dret a les prestacions d’atur (o donades les circumstàncies actuals, d’ERTO) i, per descomptat, que es pagui un salari digne.
Oposició frontal als següents models de preus, mentre no s’assoleixi l’eliminació total de les taxes:
Punt 9.
Augment de la inversió pública en universitat que, com a mínim, s’adeqüi a les exigències d’aquest programa universitari. Prohibició de fonts de finançament privat a la universitat pública.
Acabar amb el greuge comparatiu que suposen els beneficis pressupostaris d’algunes universitats públiques de Catalunya, atenent les seves necessitats reals. Exigir que la Generalitat pagui el deute històric que té amb les universitats.
No al finançament a través de taxes. Aquestes són un impost que grava a tothom per igual, sense tenir en compte la seva capacitat econòmica.
Oposició a qualsevol classe de subvenció o ajut per part de l’administració pública destinat a les empreses privades de prestació de serveis educatius (universitats privades).
Oposició al projecte de finançament de campus excel·lència per discriminador, segregador i haver creat un deute important en els comptes de la universitat pública. Igualment, oposició als sistemes de finançament públic basats en l’acompliment d’objectius i no per costos.
Punt 14.
Principi d’una persona un vot en tots els òrgans de govern, processos electorals i referèndums.
Que els tres sectors de la comunitat universitària tinguin cadascun una representació del 33\% en tots els òrgans de govern de la universitat.
El rector/a i l’equip rectoral han de ser escollit per sufragi universal de tota la comunitat universitària. Degans/es han de ser escollits per sufragi universal de les seves facultats i escoles.
El Claustre ha de ser el màxim òrgan de govern de la universitat amb les competències d’aprovar els pressupostos i modificar els estatuts. Qualsevol membre de la comunitat universitària pot demanar ser convidat als Claustres amb dret a veu i s’ha de reunir, com a mínim 4 cops cada curs.
El Consell de Govern ha de desenvolupar els objectius i acords del Claustre i està supervisat pel mateix no podent reunir-se més de dos cops seguits entre sessions de Claustre, i extraordinàriament té la possibilitat de sol·licitar sessions claustrals extraordinàries en cas que com a Consell necessiti més reunions. Les comissions del Consell de Govern han d’estar compostes per membres del Consell de Govern i membres del Claustre.
Apostem per un Síndic de Greuges veritablement independent i format, de manera equitativa, per un nombre igual de representants de cada sector que no hagin concorregut en cap candidatura presentada en llistes electorals del claustre, les resolucions del qual no poden ser rebutjades per cap òrgan de govern.
Que el salari de tots els càrrecs electes (representants) sigui el mateix que tenia abans de ser-ho. En sintonia amb l’anterior, que el salari de figures de direcció no electes no superi el salari de cap membre de la comunitat universitària.
Establir mecanismes de rendició de comptes amb la comunitat universitària i mecanismes per la revocabilitat de tots els càrrecs electes i de direcció.
Regulació de la possibilitat de realitzar referèndums, tot permetent la possibilitat de sotmetre a consulta vinculants qüestions d’interès per a l’alumnat. Obligació que les qüestions fonamentals del govern universitari i de la política universitària se sotmetin a referèndums vinculants.
Eliminació de la figura de gerència. Les seves competències seran assumides pel vicerectorat d’afers econòmics.
Impulsar mecanismes de participació de la comunitat universitària en l’elaboració dels pressupostos.
Regulació per la convocatòria assemblees obertes per facultats per tractar qüestions d’importància. Aquestes assemblees obertes poden coincidir amb un mecanisme d’aturada acadèmic, correcta-ment diferenciat del concepte de vaga estudiantil. L’aturada acadèmica consisteix, com el seu nom indica, en aturar les classes, pràctiques, seminaris, les activitats avaluadores…, per decisió democràtica del conjunt de l’estudiantat, ja sigui com a forma de protesta per organitzar activitats determinades. La institució de la facultat i en particular el deganat, no ha de jugar cap paper en la convocatòria o desconvocatòria d’aquesta aturada.
Control efectiu i publicitat de l’assistència dels càrrecs escollits a les institucions universitàries.
Flexibilitzar els criteris de suplència en la representació estudiantil.
Establiment de mecanismes que promoguin l’interès de l’estudiantat per les qüestions de política universitària i que fomentin la seva participació en els òrgans de govern, en els processos electorals i en la participació en les assemblees de facultat.
Considerem indispensable que la informació dels òrgans de govern arribi als estudiants. Com a primer pas proposem eliminar la publicitat comercial dels centres educatius i destinar un plafó informatiu diferenciat per a cada òrgan, a cada centre. Que s’utilitza, per a tots els estudiants, els espais virtuals disponibles amb aquesta finalitat.
Dret a local propi per les associacions d’estudiants, participin o no a les eleccions, sempre que duguin a terme una activitat constant bastant continuada dins la universitat i habilitació de, com a mínim, un local d’estudiants a cada facultat.
Cal potenciar els serveis d’orientació universitària i fer-los extensible a tots els centres. Aquest servei ha de cobrir les necessitats d’informació dels estudiants nouvinguts a principi de curs.
Potenciar el conjunt de l’associacionisme universitari, independentment de la tasca que realitza.
- Cap membre nomenat per representar partit polític.
- Els i les membres seran nomenats per consens de l’Ajuntament i el Parlament de Catalunya. Cap representant nomenat pel govern.
- Els membres representants d’Universitat han de ser membres del Claustre.
- Cap representant de Gerència.
- Cap representant d’empresa privada o entitat financera.
- El/la president/a del Consell Social ha de ser escollit per consens entre Claustre i Parlament de Catalunya. El Claustre es reserva la capacitat de revocació.
- Representants del món de la cultura i l’art.
- Representants del teixit associatiu de la ciutat.
Punt 33.
Redefinició de les funcions del Consell Social, eliminant les seves competències sobre els pressupostos, la creació o supressió de titulacions o les normatives de permanència. No ha de ser un descontrol d’òrgan sinó un fòrum d’interacció en què es transmetin a la universitat les necessitats socials. Ha de ser un espai, també, on la universitat reti comptes de la seva activitat i estableix compromisos per la transformació efectiva de la societat.
Composició del Consell Socials àmplia, plural i diversificada, que inclou a tots els agents socials en proporcions adequades, assegurant que no ens prenguin decisions que beneficien els interessos privats, sinó els de la comunitat universitària i la societat per extensió. Respecte a la composició, més concretament:
Cap retribució econòmica (dietes) pels membres del Consell Social.
Posicionament de les universitats sobre les qüestions d’actualitat, des d’una òptica crítica i superadora.
Oposició frontal a tota mena homologació dels títols atorgats per les empreses privades de prestació de serveis educatius perquè segueixen interessos privats.
Oposició a l’existència de centres adscrits, ja que suposen una privatització encoberta de la Universitat Pública.
Potenciar la col·laboració i coordinació entre les Universitats Públiques Dels Països Catalans, sense oblidar la cooperació amb la resta d’Universitats Públiques de l’Estat i del món.
Dinamització cultural de les Universitats amb la creació i el funcionament correcte de les Comissions Culturals.
Cessió d’espais, infraestructures, i altres serveis a organitzacions i col·lectius externs a la Universitat, que treballen per la transformació social, cultural i econòmica.
Potenciar l’obertura real de la Universitat cap a la societat civil mitjançant jornades de portes obertes, ferums, actes culturals dintre i fora de l’espai universitari i d’altres mesures encaminades a enfortir els lligams entre la Universitat i la societat que ens envolta. La universitat ha d’estar permanentment oberta a la societat.
Introduir la figura de l’educador social a la universitat com a garant de drets i benestar i suport a la dinamització cultural de la universitat.
- La matèria no s’adequa als crèdits que es planifiquen per titulació.
- No aprovar cap pla d’estudis que contempli això:
- Un solapament de classes teòriques i pràctiques.
- Horaris de jornada completa que obliguen a l’estudiant a ”viure” a la Facultat i contemplen a l’estudiant com una figura professionalitzada.
Punt 44.
Reforma de tots els plans d’estudi que presentin problemes com:
Cal garantir l’ensenyament separat de matí, tarda i nit.
Dret a la doble semestralitat en totes les assignatures obligatòries. Compromís en l’aug\-ment de places i edicions d’assignatures optatives biennals, i posada a disposició de recursos (digitals o físics) per estudiar aquelles matèries que no s’han pogut cursar a causa d’incompatibilitat o solapament.
Eliminació de l’actual Registre de títols, revisió del funcionament i utilitat de l’AQU i la recuperació d’un catàleg de títols fix, una regularització tancada i pactada de quins títols s’imparteixen a les universitats i quin repartiment correspon a cada universitat.
La universitat ha d’esdevenir un espai ètic, social, polític i cultural, creador de pensament i persones crítiques al servei de la transformació de la societat.
A l’hora de dissenyar un nou pla d’estudis o de reformar-ne un d’existent, en cap cas es donarà ni veu ni vot a les empreses ni als col·legis o organismes equivalents.
Adopció de mesures contra l’educació i els comportaments sexistes, etnocentristes, elitistes o racistes que puguin aparèixer a les classes, en el comportament dels professors, en la bibliografia recomanada per aquest o en el món universitari en general.
Intensificació de la vessant social dels plans d’estudi. Fomentar una educació crítica, fugint del pensament únic que se’ns imposa tenint en compte el context social que ens envolta.
En cap cas s’eliminaran titulacions per motius de baixa demanda ni per criteris de rendibilitat econòmica.
Assegurar un mínim d’optativitat i transversalitat, també a les universitats més petites, acabant així amb el greuge comparatiu actual.
Influir perquè l’oferta d’optatives de l’ensenyament mitjà s’adaptin a la formació que es rebrà a la universitat.
Els plans d’estudi han de garantir el material i els complements de formació necessaris per assolir els objectius acadèmics. Garantir que queden exclosos els cursos impartits per algunes empreses que no imparteixen sinó que ”venen” crèdits de lliure elecció.
Creació d’aules i espais per al correcte seguiment de la docència.
Creació d’espais suficients per a l’estudi autònom i en grup.
Oposició als models que avaluïn els títols universitaris en benefici de l’especialització i als màsters. Oposició a la necessitat de màsters per garantir la sortida laboral.
Màsters i Doctorats i accés lliure per a tothom que hagi superat els graus. Incloure oposició que les universitats públiques i les seves fundacions ofereixin màsters privats o estudis i formacions de poc rigor motivades per interessos privats.
Garantir l’habilitació professional un cop s’ha finalitzat l’estudi.
Regulació de les pràctiques que s’ofereixen en empreses o entitats externes a la Universitat.
Garantir la remuneració de les pràctiques curriculars i extracurriculars assegurar condicions de treball dignes per als alumnes que realitzen aquest tipus de pràctiques. No a la realització d’aquestes ETT o a través d’ETT. Garantir el seguiment tutoritzat i el treball en les pràctiques equivalent al nombre de crèdits matriculats.
Garantir l’oferta de terceres llengües als plans d’estudi de tots els graus i màster, comptant com a optatives.
- Quin és el programa de l’assignatura.
- Quin és l’idioma impartit.
- Quin tipus de prova i quin mètode de puntuació hi haurà.
- Quant temps cal assolir per aprovar.
- Data de publicació de notes i de revisió d’examen.
- Dret real a la revisió i possibilitat efectiva de recórrer.
Punt 64.
Aplicació real i efectiva de les normatives reguladores d’exàmens avaluació. Establiment d’un règim de sancions per als incompliments de la normativa.
Garantir mínim tres convocatòries per assignatura i curs acadèmic.
Dret a l’avaluació única.
Respecte al model d’avaluació contínua amb avaluacions parcials proposem: les avaluacions dels parcials no són vinculants si empitjoren la nota final o, si ho són, eliminen matèria. Tampoc poden suposar més del 60% de la nota final.
Eliminar els requisits per presentar-se a reavaluació: sense nota mínima, assistència o entrega de treballs i/o exàmens. Poder optar a la nota màxima a la reavaluació.
Abans de començar l’avaluació hem de saber:
Eliminar les mesures que fomentin la competitivitat, l’individualisme i la insolidaritat entre els estudiants: optatives on només accedeixen els que tenen millors notes… foment de la participació activa dels i les estudiants.
Reformulació progressiva de les classes magistrals en benefici de la col·laboració entre les estudiants i la seva participació activa (que també siguin espais de debat); això es podrà dur a terme, en primer lloc, desmassificant les aules tot incentivant el contingut pedagògic amb fórmules alternatives com tutories, seminaris, conferències, etc.
Potenciar la relació individualitzada professor-alumne. Compliment de l’horari de consulta.
Realització, per part de professionals de l’administració pública, d’enquestes de valoració del professorat i publicació dels resultats, essent vinculants els resultats per millorar la qualitat de la docència.
Actualització i ampliació dels fons bibliogràfics de les biblioteques. La Universitat ha de promoure la publicació electrònica de dossiers i transparències sense perjudici de la seva distribució en format paper, així com el lliure accés a la seva impressió des de les facultats. Garantir la disponibilitat de fons bibliogràfic (biblioteques, format virtual…) a tot l’estudiantat. Per tal de poder tenir una educació completa, proposem ampliar les llicències de les universitats perquè cobreixin la bibliografia (digital) fonamental dels cursos.
Confidencialitat absoluta de les dades de matrícula.
Oposició que el carnet de la universitat estigui vinculat a entitats financeres.
En cap cas els professors exigeixen, de forma obligatòria, fitxes amb dades personals.
Fomentar la traducció i publicació en català de tots els textos en les diferents titulacions.
Establiment d’una ràtio entre alumnes/professors per evitar la massificació adequada al mètode docent que s’aplica en cada assignatura.
Promoure entre el professorat la formació continua en metodologies pedagògiques, independentment de la branca acadèmica de la qual provingui.
Promoure entre el professorat la utilització de noves tecnologies, com podria ser la utilització dels dossiers electrònics que es troben a les pàgines web de cada universitat per la publicació de notes, treballs, apunts, etc. Al mateix temps, garantir l’accessibilitat de tot l’estudiantat aquests mitjans, augmentant el nombre d’ordinadors amb connexió a Internet, com també deixant obertes altres vies d’accés a aquest material.
- Fórmules cooperativistes siguin o no d’estudiants.
- Preus més baixos.
- Utilització dels beneficis en activitats universitàries.
- Llocs de treball per a estudiants respectant plenament als seus drets.
- Com a condició indispensable: Respectar les condicions que recollim a la nostra Proposta Ecològica, no superar els preus màxims fixats per la Universitat i respectar els drets dels treballadors.
- Garantir l’accés a totes les universitats mitjançant el transport públic i gratuïtat en el transport per les estudiants.
- Aconseguir un tractament favorable als estudiants en activitats culturals (museus, teatres, etc.).
Punt 82.
Proposem que els serveis bàsics (menjador universitari, llibreria, publicacions, servei de fotocòpies,…) siguin gestionats públicament per la mateixa universitat, amb preus dedicats exclusivament a cobrir costos. Transitòriament, fins que les Universitats assoleixin la gestió d’aquests serveis proposem donar prioritat als concursants que ofereixin:
Crear programes de reforç als estudiants en format de cooperatives estudiantils.
Potenciació i transparència en les Borses de Treball de les Facultats. Excloure d’aquestes a les Empreses de Treball Temporal (ETT), i a totes aquelles empreses que no garanteixin condicions de treball digne.
Increment dels horaris i dels ordinadors de les aules d’informàtica, accés lliure i gratuït a Internet.
Manteniment i ampliació del servei de Menjadors Universitaris. Creació Abonaments setmanals, mensuals i anuals subvencionats completament.
Garantir espais i mitjans pels àpats dels estudiants.
Gratuïtat i lliure accés als serveis d’esports i a les escoles d’idiomes de les Universitats. Creiem que una combinació de desenvolupament intel·lectual i físic, és la fórmula perfecta per aconseguir millor rendiment i aprendre a portar una vida sana. I aprendre idiomes de forma gratuïta ampliar el coneixement al qual tenim accés i la solidaritat entre els pobles que parlen aquests idiomes.
Creació d’una xarxa de pisos orientada a estudiants subvencionats completament. Creació de mecanismes per limitar el preu de lloguer per estudiants a les ciutats amb universitats.
Millora, més transparència i major democràcia en la gestió dels col·legis majors, i abaratiment dels seus preus.
No a la contractació (directa a través d’empreses concessionàries) de treballadors de les Universitats per ETT.
Impartir cursos gratuïts de català a la Universitat.
Ampliació dels horaris de les aules d’estudi, d’informàtica i de les biblioteques. En època d’exàmens obertura 24 hores i durant els caps de setmana.
No a les restriccions d’accés a les biblioteques. Que qualsevol ciutadà pugui accedir-hi.
Ajuts per:
Concebem la Universitat com a part integrant de l’espai públic. Per això, ens neguem a la presència d’espais privats destinats a confessions religioses o entitats amb ànim de lucre (especialment bancàries).
Garantir que la comunitat universitària pugui accedir tant a recursos d’educació emocional com a atenció individualitzada a la salut mental de forma gratuïta.
Garantir una correcta aplicació dels protocols contra les agressions masclistes i LGTB-fòbiques així com d’atenció psicològica i judicial per part de les universitats.
Punt 99.
Cal avançar en la normalització de la llengua catalana, fomentant l’ús de la llengua en tots els aspectes de la vida universitària.
Potenciar les Comissions de Normalització Lingüística de les universitats.
Obligació per part de la universitat d’informar de la realitat lingüística i nacional de Catalunya als i les estudiants del programa ERASMUS i similars.
Garantir que com a mínim un dels grups de cada assignatura i franja horària sigui en català.
Cooperació amb universitats públiques o populars dels països oprimits pel sistema capitalista.
Programes de col·laboració de les Universitats amb ONG (sempre que aquestes no tinguin un contingut de simple caritat o estiguin vinculades o impulsades per una empresa privada).
Compromís explícit dels plans d’estudi envers la realitat econòmica i social del món.
Cap mena de reconeixement per a grups que realitzin activitats de caire sexista, racista, feixista o elitista.
Cap investigació amb finalitats militars.
Incorporació de la problemàtica social (nacional i internacional) als estatuts de la Universitat. Que aquesta es defineixi com oberta, plural i transformadora.
Fomentar l’ús de programari lliure en totes les aplicacions i tots els equips informàtics que usi la comunitat universitària sempre que no limiti la capacitat de treball i aprenentatge de l’estudiant.
Oposició a tota classe d’investigació que sostingui l’objectiu aportar beneficis directes o indirectes a empreses privades.
Aplicació a totes les Universitats Públiques d’una agenda que busqui assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, realitzada amb la col·laboració de tota la comunitat universitària.
Implicació de tota la comunitat universitària en una política sostenible. Proposem com a mesura per dur a terme aquest principi funcionament efectiu de les comissions ecològiques de les universitats així com el fet d’obrir aquestes a tots els col·lectius i associacions universitàries.
Garantir la transversalitat dels valors ecològics en totes les titulacions, així com fomentar la recerca pel desenvolupament sostenible. Potenciar Que des de les matèries es treballa la millor relació entre l’avenç del coneixement i el respecte amb el medi.
Garantir una mobilitat gratuïta i sostenible.
Que es rebutgen aquelles pràctiques que humilien o causen mal innecessaris als animals.
Assegurar que els productes i recursos que s’utilitzen a la universitat provenen d’un procés de producció que respecta criteris sostenibles (respecte als drets laborals dels treballadors, respecte al medi ambient). Fomentar doncs, la recerca de proveïdors com organitzacions pel comerç just i cooperatives.
Garantir l’existència de menús vegetarians i/o vegans en les cafeteries i restaurants de les facultats.
Trencar relacions amb les empreses o organitzacions que ofereixin pràctiques que en la seva activitat econòmica no siguin respectuoses amb el medi ambient.
Convertir les infraestructures de tal manera que assegurin l’optimització dels recursos.
Que la universitat es regeix pel principi d’eficiència energètica invertint en energies renovables i reduint els costos innecessaris.
Reducció, reutilització i reciclatge dels residus de la universitat.
Introducció, en la mesura que el pla docent ho permeti, d’accions formatives d’educació ambiental, tant de forma curricular com extracurricular.
Punt 123.
Treballar a fons la qüestió del llenguatge sexista.
Reivindicar que s’implanti la perspectiva de gènere en tots els plans docents de totes les carreres de les facultats de les universitats catalanes.
Reivindicar que s’implantin assignatures sobre història i teoria feminista, en les assignatures on s’escaigui.
Reivindicar el principi de transversalitat tant pel que fa a qüestions de gènere com pel que fa a qüestions LGTB en tots els plans docents de les diferents universitats catalanes.
Instaurar un punt d’informació i suport per a persones LGTB i per a dones que puguin haver patit algun tipus de discriminació a totes les universitats catalanes (en particular, a una certa proximitat dins de totes les localitats a les quals cada universitat tingui presència).
Garantir la correcta aplicació i seguiment dels protocols ja existents contra la violència masclista i LGTB-fòbica. Condemna, resposta activa i negació de cap mena d’ajuda a qualsevol manifestació sexista per part de grups, persones, etc.
Reivindicar una modificació del model de matrícula universitària per posar fi a la discriminació que pateixen sovint les persones trans en el moment de matricular-se a la nostra facultat. Aquest model ha de garantir també el principi de dignitat i de privacitat d’aquestes persones.
Presionar les universitats catalanes perquè acceptin instaurar càtedres sobre temàtica de gèneres, temàtica LGTB.
Acabar amb el sostre de vidre i terra enganxós que les dones pateixen a les universitats. La invisibilització de les dones al món universitari parteix d’un sexisme i masclisme encara existents en les pràctiques per ascendir o poder mantenir-se al món acadèmic.
Fomentar la coeducació i la participació en les tasques domèstiques d’ambdós sexes en els actes, docència, i investigació que dugui a terme la universitat.
Trencar relacions amb les empreses que concerten pràctiques amb la universitat i desenvolupin rols de gènere patriarcals o discriminatoris en el seu interior.
Programa educatiu general
- Gratuïtat de tot l’ensenyament.
- Beques salari per als i les estudiants que cursen.
- Augment de les places i varietat dels cursos oferits en funció de les necessitats socials.
- Oposició a les pràctiques laborals no remunerades, exigim que tinguin un salari digne que es realitzin de manera prioritària a centres públics.
- Oposició que les empreses puguin intervenir en la planificació d’estudis, en la formació del professorat i que puguin disposar dels espais del centre d’estudis.
- Reivindiquem la fi immediata de la cessió de sòl públic a projectes privats.
- Exigim la fi de la intrusió dels bancs en l’ensenyament públic.
Punt 1.
Retirada de totes les retallades al pressupost públic de l’educació des de l’inici de la crisi econòmica. Oposició al xantatge que l’Europa del Capital i determinats organismes i institucions supranacionals estan fent amb el nostre deute i que està desmantellant tots els sectors públics, incloent educació.
Eliminació de les revàlides i les proves de competències bàsiques.
Augment del finançament públic per l’educació fins, com a mínim el 7\% del PIB. Creació d’una dotació publica a fons perdut per l’extensió del sistema públic d’educació atenent a criteris socials i d’extensió territorial.
Assegurar una ràtio màxima de 15 alumnes a les aules d’Educació Infantil i Primària i de 20 alumnes a Educació Secundària i a l’Educació Postobligatòria, a més de comptar amb el suport de professionals psicopedagogs presents en la formació i desenvolupament de l’alumnat.
Garantir el dret a l’educació i a la igualtat d’oportunitats al conjunt de la societat. Mesures claus per a això són assolir la completa gratuïtat de tots els nivells d’educació (incloent-hi les despeses en materials), estendre la xarxa pública d’escoles, instituts i universitats, fent retrocedir progressivament el sistema d’ensenyament privat i creació de noves escoles atenent a les diferències territorials.
Eliminació de totes les línies d’escoles concertades. Oposició a qualsevol classe de finançament, directe o indirecte, a escoles privades.
Promoure l’actitud crítica, de forma transversal, en l’educació obligatòria.
Garantir la laïcitat de tot el sistema públic d’ensenyament, oposant-nos, activament, als acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i l’Arquebisbat. Forçar que les activitats religioses no es considerin curriculars. Oposar-se a la financiació pública dels treballadors i treballadores eclesiàstics a l’escola, així com a finançar actes religiosos.
Mantenir el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge exceptuant les matèries d’idiomes que no siguin la llengua catalana. Exigim la implantació dins de l’assignatura de les Ciències Socials de continguts que reflecteixin la realitat de totes les cultures dins l’Estat espanyol i també exigim la possibilitat de realitzar assignatures optatives de les diferents llengües de l’Estat espanyol que no són pròpies de Catalunya.
Seminaris o classes més pràctiques en l’educació primària.
Potenciar la creació de xarxes educatives entorn dels centres educatius. Obrir els centres al seu entorn, convertint-los en elements permeables de la dinàmica cultural, econòmica i social del seu barri o població i establint mecanismes per a la conscienciació de l’estudiantat de les problemàtiques de l’entorn, tot oferint-li la possibilitat real d’involucrar-se efectivament en projectes de superació.
Ampliar la xarxa d’escoles oficials d’idiomes garantint l’accés de manera pública i gratuïta.
Garantir un sistema de Formació Professional (FP) completament gratuït, suficientment becat i, per tant, accessible a totes les persones (joves estudiants i adults ocupats o a l’atur) com a recurs de millora de la seva formació acadèmica, qualificació i ocupabilitat. Millorar els seus recursos ampliar la seva oferta pública per mitjà d’una planificació conjunta amb els territoris, mitjançant xarxes cooperatives entre escoles d’FP i amb els sectors socials i agents econòmics implicats. Oposició a les pràctiques laborals no remunerades.” per “Respecte a la Formació Professional (FP) tenim les següents reivindicacions:
Beques salari per l’estudiantat d’etapes postobligatòries.
Reconèixer els drets democràtics de l’alumnat que permetin participar en la gestió dels centres i facilitin els mitjans necessaris per organitzar-se i expressar-se, tot promovent l’associacionisme i les assemblees.
Major participació i per la creació de mecanismes de democràcia directa i participativa en tots els òrgans de presa de decisions dels centres educatius on l’estudiantat tingui un gran pes.
Ens oposem a la intervenció d’entitats privades i els seus interessos mercantils en l’educació pública, ja sigui en forma de contractes i subcontractes, externalització de serveis o gestió. Així mateix:
La revisió des d’una perspectiva d’igualtat de gènere de tot el sistema educatiu. Reivindiquem la inclusió de continguts de diversitat sexual i de gènere en els plans d’estudi. Treballarem per visibilitzar l’existència de tots els conflictes per gènere, orientació sexual i identitat sexual, amb la finalitat d’eliminar aquestes situacions estructurals de violència.
Retirada de tots els símbols del franquisme que romanguin en centres d’ensenyament.
Revisió dels continguts de les matèries per garantir una visió crítica de la història.
Exigim la renovació d’infraestructures i materials a tots els centres públics que es troben desfasats.
Implementació d’activitats extraescolars subvencionades per l’estat.
Gratuïtat i gestió pública del sistema de menjadors.
Implantar sistemes d’orientació acadèmica pels estudiants que finalitzen tant l’ESO com Batxillerat.
Garantir la presència, en cada centre d’estudis del nivell educatiu que sigui, d’un psicòleg i un pedagog que ajuda a orientar a l’estudiant professors en les seves necessitats.
Garantir que es puguin cursar totes les modalitats de batxillerat als centres d’ensenyament d’aquest.
Lluitar contra l’abandonament escolar dotant dels mitjans necessaris els programes de garanties socials.
Lluitar contra l’assetjament escolar.
Garantir que abans d’acabar l’ESO l’alumne sigui totalment lliure d’escollir el que vol fer: batxillerat, FP o accedir al món laboral, sense estar condicionat per motius econòmics, acadèmics o personals. Penalitzar centres que expulsin alumnes sistemàticament de l’edu\-cació o d’accedir a la universitat.
Prorrogar el suport social i l’orientació més enllà de 4t d’ESO i batxillerat i FP.
Flexibilitat a escollir l’itinerari de batxillerat un cop començat aquest, poden canviar-lo sense grans perjudicis.
Manteniment de les assignatures que ofereixen un desenvolupament creatiu i artístic en els centres escolars com esport, música o dibuix.
Disponibilitat d’un local d’estudiants a cada centre on es cursi l’ESO, el batxillerat o FP.
Cap criteri acadèmic per classificar centres que puguin tenir repercussió en el finançament. Finançament segons les necessitats dels centres i no segons la seva eficiència, fet que generaria majors desigualtats entre centres.
Eliminació de rànquings vinculats al finançament.
No a l’establiment d’un sistema educatiu competitiu, que bonifica al que més s’esforça i penalitza al que no arriba a les exigències estandarditzades. Amb aquest fi, augmentar els recursos destinats a integrar als alumnes amb majors problemes per estudiar i fomentar la seva permanència a les aules. Introduir l’avaluació cooperativa al costat de la individualitzada.
Garantir que en acabar l’etapa obligatòria les estudiants surtin amb el nivell exigit de terceres llengües. Ensenyament de qualitat d’aquestes i major finançament.