28J: No eren bons amics

A l’extrema dreta –la més reaccionària i conservadora que hem vist els últims anys– li fascina tergiversar la nostra història. Els records de tothom que va lluitar per fer resistir a la normativitat sistèmica són sovint trepitjats per discursos que intenten reduir-nos a simples “anècdotes”, a figures secundàries, a bons amics.

Pel que fa a l’estat de les nostres aules, també som testimonis d’un intent constant d’esborrar referents, d’expulsar qualsevol rastre de memòria dissident, i d’imposar una visió uniforme, heteronormativa i patriarcal. L’educació no pot convertir-se en l’eina de blanqueig d’aquest relat reaccionari: cal defensar espais segurs, inclusius i lliures d’hostilitat vers les dissidents.

La nostra identitat, la nostra existència, són afers polítics. No serem bons amics en silenci, ni ens deixarem reduir a notes a peu de pàgina. Som hereves d’una història de resistència i rebel·lia, sovint liderades per dones trans racialitzades, i defensarem el seu llegat a les aules, als carrers i arreu. Perquè no hi ha llibertat sense memòria, i no hi ha lluita sense orgull.

Com cada 28 de juny, Dia Internacional per l’Alliberament LGBTIQ+, aprofitem per distanciar-nos de la rentada de cara neoliberal que representa Pride Barcelona. Les empreses, els policies i la classe dominant no és benvinguda a l’Orgull, que és nostre, i de cada una de les persones que ens van precedir i varen lluitar de valent perquè avui dia puguem seguir existint.