L’educació actual

Entenem l’educació com un procés continu i comunitari de formació individual i col·lectiva, que fomenta la transmissió de coneixements i valors com són el respecte, la igualtat, la democràcia, la llibertat, el pensament crític i el compromís, entre d’altres.

A causa d’això i de la seva capacitat transformadora per erradicar qualsevol mena de desigualtat, considerem que l’educació ha de ser un dret inalienable. Però no només succeeix a les escoles, instituts i universitats (la que és pròpiament curricular, anomenada formal), som també subjectes a l’educació en el lleure (a caus i esplais) i la informal (amb tot allò que succeeix al nostre entorn).

Malgrat tot, existeixen cinc grans tipus de discriminacions que persisteixen en el nostre sistema educatiu:

…

El nostre objectiu principal és acabar amb aquestes desigualtats en totes les etapes de l’educació formal.
Desplega els següents títols per aprendre més sobre les peculiaritats de cadascuna:

Infantil i primària

Més inversió per formar persones lliures, crítiques i compromeses, i aprofitar el potencial en aquesta etapa per erradicar les desigualtats.
Cal implementar universalment noves metodologies pedagògiques que fomentin democràcia, participació, autogestió i autoorganització, des d’un model més inclusiu, coeducador i horitzontal.
Abandonar la competitivitat i l’individualisme per promoure dinàmiques de cooperació, assemblearisme i consens.
Falta formació per gestionar les emocions, així com per normalitzar diversitat de models sexo-afectius i d’identitat sexual.

Secundària

Cal garantir la diversitat, la cooperació i el respecte mutu, donant pas a noves formes d’avaluació que no es basin en l’acumulació de treball i estudi extralectiu, i apostar per mètodes pedagògics que no es basin en la memorització i mecanització del coneixement.
El model actual de Selectivitat fomenta individualisme i memorística, a més de suposar impacte econòmic i psicològic a l’estudiantat.
S’han de destinar més recursos a la reducció de les ràtios, ja que no és estrany trobar classes amb més de 30 estudiants.
Només fomentant el reciclatge de llibres de text i de lectures podrem reduir l’impacte ecològic que té la impressió anual i la despesa econòmica que les famílies han d’afrontar.
Falta incidir en la coeducació i en una formació sexo-afectiva inclusiva que generi persones més respectuoses i conscients.
Cal desterrar els criteris de productivitat econòmica que eliminin l’ensenyament d’arts i humanitats.
Defensa de la immersió lingüística. Pel que fa a les terceres llengües, cal garantir-ne el nivell si aquesta és obligatòria en algun moment (proves posteriors o criteris als graus).
Resolució no-violenta de conflictes, acabar amb la presència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a les escoles, ja que fan xerrades des d’una perspectiva moralista.

Formació professional

El context de manca de qualificacions intermèdies, de desinversió, d’atur juvenil i de manca d’oferta pública ha suposat l’entrada de la formació professional al mercat.
Cal potenciar FP pública, distribuïda a escala territorial i amb els recursos i els materials necessaris, davant d’una oferta hiper-competitiva a preus desorbitats.
En aquesta línia, plantegem una FP Dual que doni resposta a les necessitats formatives i no a les estratègies econòmiques de les empreses.
És fonamental protegir els drets de l’estudiantat: garantir la qualitat educativa, la inserció, la formació, la dedicació i el reconeixement laboral, com per exemple remuneració de pràctiques i flexibilitat horària).
Defensem una Formació Professional gratuïta i de qualitat, que no sigui l’alternativa a la universitat sinó un espai més de formació no subordinat a l’elitisme acadèmic.

Universitats i ensenyaments artístics superiors

Partim d’un context de liberalització i privatització de la universitat: una pujada de preus que ha deixat fora molta gent, acompanyada de beques insuficients i del fals dilema de fer escollir treball o estudis.
Això ve de la mà de moltes altres despeses associades (desplaçament, habitatge, taxes, etc.)
L’accés ja està condicionat per les PAU, que suposen una excessiva pressió psicològica innecessària, un elogi de l’individualisme, la perpetuació d’un biaix de classe i la fallida del model pedagògic.
A més, a molts graus s’ha consolidat la mercantilització de l’educació: aquesta ha fet entendre la universitat com a espai de preparació per al món laboral i contribueix a la liberalització dels plans docents i l’entrada del mercat als centres educatius, cosa que deixa de banda el valor social de la universitat, amb la complicitat de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
Per integrar la universitat en l’esquema d’una gran transformació social, cal donar suport econòmic als projectes d’entitats estudiantils, assegurar una major representació a la política universitària i fomentar la participació i l’associacionisme, així com l’interès i el coneixement respecte de la gestió dels centres educatius.
Com a la resta d’etapes del sistema educatiu, cal una educació en valors per acabar amb les discriminacions. Aquesta ha de quedar reflectida als plans docents i als plans d’acció climàtica i d’igualtat.
És necessari flexibilitzar els tipus d’avaluació i no relegar la docència a un pla inferior a la recerca.
No és admissible jugar amb la precarització de les becàries per estalviar costos a les empreses o a la mateixa universitat.
Si bé apostem per la presencialitat, cal destinar recursos per a l’educació en línia per evitar situacions com la de la pandèmia de la COVID-19.