LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA I LA SOCIETAT RESPONEN:
tot són crítiques pel què fa a la valoració de la nova Llei d’Universitats
.

La presentació el dia 7 de Maig del 2001 de la que serà la nova Llei Orgànica d’Universitats ha aixecat ràpidament tot tipus de crítiques, tant per part dels sindicats com per part dels membres de la comunitat universitària. Són molts els comentaris, però tots van en la mateixa línia, i tots coincideixen en remarcar molt la mala gestació de la Llei, la qual s’ha produït sense cap tipus de consens, ni amb les comunitats autònomes, ni amb partits polítics, ni sindicats, ni tan sols amb la CRUE (òrgan que conformen els rectors de totes les universitats públiques espanyoles).

Les crítiques més fortes es dirigeixen als següents aspectes:

Les Universitats privades tindràn veu i vot el el Consejo de Universidades, és a dir, que podran decidir sobre el finançament de les universitats públiques. A més, l’avantprojecte dóna moltes facilitats a la creació d’universitats privades, i potencia la privatització de les públiques.

Les proves d’accés a la Universitat: Varis Rectors critiquen molt el fet de que és molt possible que es multipliquin el nombre de proves que un estudiant haurà de realitzar per tal d’ingressar al centre que desitgi; a més, aquest fenòmen va en contra del principi democràtic d’igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ensenyament ja que aquestes proves es basaran en uns criteris totalment arbitraris. Alguns partits polítics com el PSOE o IU també veuen aquest canvi com un retrocés respecte el model vigent fins ara.

L’habilitació del professorat  La necessitat de fer una prova centralitzada no es veu com una bona solució per el problema de l’endogàmia del professorat. Encara més, es creu que pot atemptar contra l’estabilitat i promoció dels professors de les pròpies universitats. El govern català critica aquest nou model perquè dóna avantatges a tot aquell que viu en el centre i margina a la perifèria. Izquierda Unida afegeix que es potencia la precarització del professorat en formació perquè és molt difícil arribar a la titularitat i el multipliquen les categories de professors no funcionaris fent la feina de professors funcionaris.

L’Autonomia Universitària: Tota la Comunitat universitària i pràcticament tots els partits polítics (excepte el PP) veuen l’entrada de membres del Consell Social en el Consell de Govern com un atac flagrant a l’autonomia universitària; tant, que algun partit polític ha decidit presentar un recurs d’inconstitucionalitat.

L’elecció del Rector per sufragi universal ponderat provocarà, segons Rectors, sindicats i partits polítics, la creació d’una figura presidencialista i polititzada; a més, amb la ponderació certs sectors de la comunitat universitària (estudiants i Personal Administratiu i de Serveis) perden pes i poder de decisió.

Finançament: Partits polítics, CC.OO i els rectors andalusos han observat que l’avantprojecte no parla de la necessitat de fer una política de finançament que garantaixi i que cobreixi els gastos i els nivells d’homologació financers. A més, critiquen també que en cap moment es parla de potenciar una política de beques.