Manifest del rectors catalans sobre
l'avantprojecte de Llei d'Universitats

 
La generació de coneixement i la formació superior dels ciutadans són funcions clau per al progrés social que en les societats desenvolupades exerceixen les universitats. En aquest context, la principal raó de l'existència de les universitats públiques és la d'assegurar que, en l'exercici d'aquestes funcions, l'interès general preval sobre els interessos particulars i això només es pot garantir mitjançant un bon sistema d'universitats públiques.

En els darrers anys, les universitats han jugat un paper molt important en el progrés de la societat espanyola i han acumulat un gran capital de confiança social que s'ha traduït en l'ingrés a la universitat espanyola d'un dels percentatges de població més alts dels països desenvolupats. Aquest és, sens dubte, un element molt positiu de la nostra societat.  Alhora, l'Estat espanyol s'ha dotat d'una estructura autonòmica i s'ha transferit a les autonomies la responsabilitat sobre les universitats. Tanmateix, la legislació universitària actual és anterior a aquestes transferències i, per tant, no dóna joc a les autonomies.

Les universitats també tenen problemes, i alguns d'importants. Per a fer front al futur necessiten més confiança; també necessiten exigència i compromís de la societat a la qual volen servir. Necessiten, sobretot, un marc de llibertats que els hi permeti a cadascuna trobar el seu camí i arrelament al seu entorn, ja que són i volen ser un element clau en el desenvolupament cultural, social i econòmic del territori al que estan vinculades. Aquests elements són reconeguts com a essencials per a fer front al futur per molts dels estudis realitzats sobre les universitats, a Espanya i a fora.

L'avantprojecte de llei presentat pel Govern central respira desconfiança cap a la universitat pública, és un marc de restriccions més que de llibertats, constitueix un model uniformista per a les universitats públiques, centralitza funcions, i fins i tot, obre les portes a la recuperació, per part del Govern central, de competències pròpies de les autonomies.

Creiem, sincerament, que cal cridar l'atenció de la societat sobre la divergència entre les necessitats del sistema d'universitats públiques, per poder continuar el servei a la societat espanyola i el sistema monolític i uniformista d'una universitat pública que preveu l'avantprojecte. La reglamentació que desenvolupa l'avantprojecte és excessiva i l'experiència fa veure que el control i seguiment serà, sens dubte, poc eficaç. Segurament aquesta és l'esperança més gran que suscita el text presentat.

El text ha estat conegut el 7 de maig, per la qual cosa, trobem totalment insuficient el termini fixat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes perquè el Consejo de Universidades emeti el seu informe, si és que es vol conèixer, ni que sigui mínimament, l'opinió de la comunitat universitària a la qual hem de representar. Més encara quan, a més dels aspectes generals suara esmentats, cal assenyalar-ne uns altres d'específics.

L'avantprojecte presenta una sèrie d'iniciatives que poden atacar l'autonomia universitària en qüestions fonamentals com ara la composició dels òrgans de govern, la participació adequada als mateixos de la comunitat universitària  (professorat, estudiants i treballadors de l'administració i serveis), o la selecció del professorat. En aquest darrer cas, l'avantprojecte retrotrau a fórmules llargament superades i estableix una barrera difícilment superable per a la incorporació de professors no espanyols. És també molt preocupant el sistema que es proposa d'elecció del rector, del qual no hi ha precedents solvents i que introdueix, per tant, un factor de risc molt elevat sobre la governabilitat de les universitats, a més de la politització, en termes de sigles partidistes, del procés. Finalment, l'avantprojecte no fa cap pas endavant en la perspectiva de la construcció de l'espai europeu d'educació superior, ans al contrari s'allunya amb el sistema de doble homologació dels plans d'estudis.

Per altra banda, i no menys preocupant, el text no conté cap compromís de millora del finançament de les universitats ni el sistema d'ajuts a l'estudi, un dels pitjors de la Unió Europea.

Per tot això creiem imprescindible que, abans de la seva entrada al Parlament, s'obri un procés de debat, amb forma i temps suficient per a tractar d'arribar a posicions que puguin comptar amb el màxim acord possible i, per tant, amb el màxim suport per al seu desenvolupament per part de la comunitat universitària.

            Barcelona, 16 de maig de 2001

Rectors de:
  • Universitat de Barcelona,
  • Universitat Autònoma de Barcelona,
  • Universitat Politècnica de Catalunya,
  • Universitat Pompeu Fabra,
  • Universitat de Lleida,
  • Universitat de Girona,
  • Universitat Rovira i Virgili