La nova Ley Orgánica de Universidades en general és una llei molt reglamentista que no deixa llibertat a les Comunitats Autònomes ni a les universitats a adaptar-la a la seva pròpia realitat. Tot queda centralitzat pel govern i el Consejo de Cordinación Universitaria.
 

GOVERN

a la Universitat:
Es crea un nou òrgan anomenat Consell de Govern que substitueix a l’actual Junta de Govern. Pretén ser el màxim àmbit de decisió a nivell de tota la universitat. El nombre dels estudiants, serà molt reduit, probablement inferior al 15%.

Moltes de les competències més importants queden atribuides als Consells Socials, (òrgans de relació entre universitat i societat, amb una forta component del sector empresarial i financer), dels quals s’elimina la component universitària, perdent-se així el control sobre aquests temes. Les seves funcions són: aprovació de pressupostos, creació i/o eliminació d’ensenyaments.

El Claustre, perd competències i veu substituida la seva posició d’última instància de decisió, per una funció bàsicament consultiva i de seguiment de la política de l’equip rectoral. S’estableix que un 51% dels seus membres estarà format per professors funcionaris doctors, i el 49% restant, per la resta de la comunitat universitària (estudiants, PAS i personal docent no doctor)..

Cal subratllar que l’elecció del rector passarà a fer-se per sufragi universal ponderat; és a dir el vot de cada grup de la comunitat universitària (professors, estudiants i PAS) tindrà el mateix pes que el que tenen al claustre.
 

a la Facultat:
Les Juntes de Facultat tindran la mateixa composició que el claustre. La seva funció serà bàsicament consultiva i d’assessorament del degà i del seu equip que queden considerablement reforçats.

Es mantenen els Consells de Departament, i els estudiants en quedaran exclosos.
 

a l’Estat:
L’avantprojecte preveu també l’existència del “Consejo de Cordinación Universitaria” (l’actual Consejo Superior de Universidades). En aquest òrgan de coordinació central, entrarien a formar part també les 14 universitats privades i les 4 de l’esglèsia que hi ha a l’estat espanyol (però mai prendrien decisions en temes d’Universitat Pública).  A més també en formaran part 21 membres escollits pel govern.
 

ACCÉS

Se substituirà l’actual prova de selectivitat (igual per a tothom), per proves específiques supeditades als criteris de cada centre. Possiblement es tingui en compte l’expedient, i el “Consejo de Coordinación de Universidades”, marcarà uns mínims a seguir en les proves d’accés. El que s’ha de tenir clar és que la Selectivitat no desapareix, sinó que es transforma en una multiplicitat d’examens que els estudiants hauran de fer en cadascuns dels ensenyaments que els interessin.

El govern es reserva el dret de marcar el nombre màxim de places per ensenyament i universitat per “motius d’interès general” o basant-se en exigències comunitàries o internacionals.
 

PROFESSORAT

Hi haurà dos grans classes de professors: els no funcionaris.i els funcionaris.

Els no funcionaris estaran subdividits en 6 categories, cadascuna amb característiques diferents, tant pel que fa als requisits com a la remuneració. Per a totes hi haurà una sèrie de mesures que els incentivaran o fins i tot els obligaran a la mobilitat.

Hi haurà 4 categories de professors funcionaris. Els professors titulars i els catedràtics d’universitat i els d’escola universitària. Per poder optar a una d’aquestes places, primer s’haurà de superar una prova d’habilitació estatal davant d’una comissió de set membres, escollits per sorteig.
 

FINANÇAMENT

Es potencia molt la mobilitat del estudiants per tot l’Estat però en cap moment la Llei proposa cap augment ni els criteris de distribució de beques o ajuts econòmics per cobrir les despeses d’aquesta mobilitat. Per altra banda tampoc parla en cap moment de l’augment d’inversió ni en l’ensenyament ni en la investigació de les Universitats Públiques (Seguim estant a la cua de la Unió Europea pel què fa a la inversió en ensenyament públic).

La Llei sí que parla de dos models de finançament: el model bàsic i el model basat en els contractes programa (és a dir, la donació de finançament un cop s’han acomplert uns objectius prèviament pactats amb l’Administració).

QUALITAT

Es crea una agència d’avaluació de la Qualitat, la qual s’encarregarà d’avaluar els ensenyaments basant-se criteris d’efectivitat i rentabilitat econòmica. A millor resultat més finançament.

L’Agència d’Avaluació de la Qualitat estarà en íntima relació amb el Consell Social de cada universitat, el qual tindrà la competència per retallar el pressupost o fins i tot suprimir aquells ensenyaments no rentables econòmicament.

El termini d’esmenes s’acaba el dia 2 d’octubre, a partir d’aquest moment es començaran a debatre al Congrés totes les esmenes parcials i les esmenes a la totalitat amb document alternatiu de PSOE, IU-EUiA, IC-V, ERC entre d’altres. Es calcula que s’aprovarà a finals d’octubre o principis de novembre.