Línies bàsiques de la Llei d'Universitats de Catalunya

Un anàlisi de la llei catalana d’universitats (L.U.C.) i posicionament en front d’aquesta  no tindria sentit si primer no entenem quin és el context  en el qual ha estat escrita. A fi i efecte de delimitar-lo primer haurem de recordar els aconteixements que han precedit al redactat de la LUC.

A finals  de l’any 2001 va ser aprovada al congrès de diputats de Madrid la L.O.U.. Aquesta llei va constituir l’esquelet principal en l’ organització de les universitats i va deixar un marge, tot i que més petit del desitjat, perquè les comunitats autònomes  acavessin d’articular lleis pròpies que donguessin la forma, contingut i funció definitiva dels centres universitaris, en el nostre cas, el de les universitats catalanes.

És aquest el motiu pel qual la LUC no fa referència a molts dels temes que els estudiants van preocupar amb la LOU (accès, representació, òrgans de govern, democràcia interna…) però pel contrari si ho fa o ho podria fer sobre molts altres igualment importants que podem dividir en 2 apartats: finançament i democràcia i autonomia universitària.


Finançament

Que diu la llei:

  • La llei no tracta el tema del finançament de les universitats. Ho deixa en mans de la confecció dels pressupostos generals sense agafar cap compromís concret crement dels recursos destinats a les universitats i la recerca.

  • NO parla de taxes, ni tampoc tracta un tema fonamental com la creació de noves i millors beques.

  • Aposta per un model de distribució del finançament competitiu basat en els anomenats "contractes programes" que vinculen la obtenció de recursos a l'assoliment d'objectius marcats per la Generalitat.

Conseqüències:

  • Es desaprofita un bon moment per assumir una tendència progressiva en l’augment del finançament i disminució de les taxes.

  • Es fomenta l'elitització d'unes poques universiatats i la degradació d'unes altres.

Proposta alternativa:

  • Congelació absoluta de les taxes. Progressiva eliminació d’aquestes, immediata en el cas d’estudiants o famílies amb rentes baixes, compensada en tot cas per un augment del finançament i no per una partida de beques compensatòries.

  • Redefinició del concepte de beca com un autèntic ajut a l’estudi que garanteixi la gratuïtat del ensenyament públic, és a dir, beques per material, transport, alimentació i cost d’oportunitat.

  • Compromís amb l’augment del finançament marcant un mínim de criteris ideològics que garanteixin aquesta tendència.

  • Requeriment de major transparència en la confecció i publicació de la memòria econòmica (recursos destinats a l’aplicació de la llei).

  • Model de finançament equitatiu i solidari, adreçat a resoldre les carències de les universitats i que en cap cas foment la competència ni les desigualtats entre aquestes.


Democràcia i autonomia universitària:


Què diu la llei:

  • El Consell Social estarà format majoritàriament per persones externes a la comunitat universitària i designades en gran part per les forces polítiques.Aquest òrgan tindrà influència i poder de decisió sobre l’el·laboració dels pressupostos, els preus dels ensenyaments, tota activitat econòmica de la universitat, relació dels llocs de  treball del personal d’administració i serveis i les seves compensacions…i d’altres.

  • L’Agència per a la Qualitat del Sistema universitari català estara formada quasi integrament per gent externa a la universitat i no hi haura representació estudiantil. S’encarregarà d’avaluar la qualitat, emetre els informes previs a la contractació del professorat, evaluar la investigació, decidir qui es finançat per investigar,decidir quines universitats compleixen amb els contractes programa…i d’altres.

Conseqüencies:

  • Es potencien els òrgans de control sobre la universitat i es buida de poder els òrgans de representació de la comunitat universitària. Desapareix completament l’autonomia universitària i, per tant, la seva independència respecte dels poders polítics i els interessos econòmics a l'hora de gestionar-se i definir els objectius i funcions que  ha de tenir la universitat. La universitat passarà a ser moneda de negociació en política i instrument  al servei de la empresa, tot el contrari del que seria desitjable.

Proposta alternativa:

  • El consell social ha d'esdevenir única i exclusivament un nexe d’unió entre societat i universitat  per desenvolupar iniciatives que fomentin la col·laboració amb ens de caire cultural, científic i  educatiu  i l’aprofitament dels serveis per part de la ciutadania.

  • L’agencia de la qualitat ha de ser un òrgan independent amb la funció d’emetre    informes i acreditacions que serveixin exclussivament per detectar deficiencies i mancances  de les universitats i instin a la resolució d’aquestes.