L’educació actual

Entenem l’educació com un procés continu i comunitari de formació individual i col·lectiva, que fomenta la transmissió de coneixements i valors com són el respecte, la igualtat, la democràcia, la llibertat, el pensament crític i el compromís, entre d’altres.

A causa d’això i de la seva capacitat transformadora per erradicar qualsevol mena de desigualtat, considerem que l’educació ha de ser un dret inalienable. Però no només succeeix a les escoles, instituts i universitats (la que és pròpiament curricular, anomenada formal), som també subjectes a l’educació en el lleure (a caus i esplais) i la informal (amb tot allò que succeeix al nostre entorn).

Malgrat tot, existeixen cinc grans tipus de discriminacions que persisteixen en el nostre sistema educatiu:

El nostre objectiu principal és acabar amb aquestes desigualtats en totes les etapes de l’educació formal.
Desplega els següents títols per aprendre més sobre les peculiaritats de cadascuna:

Infantil i Primària

    • Més inversió per formar persones lliures, crítiques i compromeses, i aprofitar el potencial en aquesta etapa per erradicar les desigualtats.
    • Cal implementar universalment noves metodologies pedagògiques que fomentin democràcia, participació, autogestió i autoorganització, des d’un model més inclusiu, coeducador i horitzontal.
    • Abandonar la competitivitat i l’individualisme per promoure dinàmiques de cooperació, assemblearisme i consens.
    • Falta formació per gestionar les emocions, així com per normalitzar diversitat de models sexo-afectius i d’identitat sexual.

Secundària

    • Cal garantir la diversitat, la cooperació i el respecte mutu, donant pas a noves formes d’avaluació que no es basin en l’acumulació de treball i estudi extralectiu, i apostar per mètodes pedagògics que no es basin en la memorització i mecanització del coneixement.
    • El model actual de Selectivitat fomenta individualisme i memorística, a més de suposar impacte econòmic i psicològic a l’estudiantat.
    • S’han de destinar més recursos a la reducció de les ràtios, ja que no és estrany trobar classes amb més de 30 estudiants.
    • Només fomentant el reciclatge de llibres de text i de lectures podrem reduir l’impacte ecològic que té la impressió anual i la despesa econòmica que les famílies han d’afrontar.
    • Falta incidir en la coeducació i en una formació sexo-afectiva inclusiva que generi persones més respectuoses i conscients.
    • Cal desterrar els criteris de productivitat econòmica que eliminin l’ensenyament d’arts i humanitats.
    • Defensa de la immersió lingüística. Pel que fa a les terceres llengües, cal garantir-ne el nivell si aquesta és obligatòria en algun moment (proves posteriors o criteris als graus).
    • Resolució no-violenta de conflictes, acabar amb la presència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a les escoles, ja que fan xerrades des d’una perspectiva moralista.

Formació Professional

    • El context de manca de qualificacions intermèdies, de desinversió, d’atur juvenil i de manca d’oferta pública ha suposat l’entrada de la formació professional al mercat.
    • Cal potenciar FP pública, distribuïda a escala territorial i amb els recursos i els materials necessaris, davant d’una oferta hiper-competitiva a preus desorbitats.
    • En aquesta línia, plantegem una FP Dual que doni resposta a les necessitats formatives i no a les estratègies econòmiques de les empreses.
    • És fonamental protegir els drets de l’estudiantat: garantir la qualitat educativa, la inserció, la formació, la dedicació i el reconeixement laboral, com per exemple remuneració de pràctiques i flexibilitat horària).
    • Defensem una Formació Professional gratuïta i de qualitat, que no sigui l’alternativa a la universitat sinó un espai més de formació no subordinat a l’elitisme acadèmic.

Universitats i ensenyaments artístics superiors

    • Partim d’un context de liberalització i privatització de la universitat: una pujada de preus que ha deixat fora molta gent, acompanyada de beques insuficients i del fals dilema de fer escollir treball o estudis.
    • Això ve de la mà de moltes altres despeses associades (desplaçament, habitatge, taxes, etc.)
    • L’accés ja està condicionat per les PAU, que suposen una excessiva pressió psicològica innecessària, un elogi de l’individualisme, la perpetuació d’un biaix de classe i la fallida del model pedagògic.
    • A més, a molts graus s’ha consolidat la mercantilització de l’educació: aquesta ha fet entendre la universitat com a espai de preparació per al món laboral i contribueix a la liberalització dels plans docents i l’entrada del mercat als centres educatius, cosa que deixa de banda el valor social de la universitat, amb la complicitat de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.
    • Per integrar la universitat en l’esquema d’una gran transformació social, cal donar suport econòmic als projectes d’entitats estudiantils, assegurar una major representació a la política universitària i fomentar la participació i l’associacionisme, així com l’interès i el coneixement respecte de la gestió dels centres educatius.
    • Com a la resta d’etapes del sistema educatiu, cal una educació en valors per acabar amb les discriminacions. Aquesta ha de quedar reflectida als plans docents i als plans d’acció climàtica i d’igualtat.
    • És necessari flexibilitzar els tipus d’avaluació i no relegar la docència a un pla inferior a la recerca.
    • No és admissible jugar amb la precarització de les becàries per estalviar costos a les empreses o a la mateixa universitat.
    • Si bé apostem per la presencialitat, cal destinar recursos per a l’educació en línia per evitar situacions com la de la pandèmia de la COVID-19.