Menu Close

Aquest 8M sortim als carrers més combatives que mai!

En aquest any on impera un context global d’absolut caos, crisi i precarietat, estem patint sobretot les estudiants i les dones de classe obrera, raó per la qual encarem el proper 8 de març com a jornada commemorativa i de lluita feminista amb més ràbia i ànsies de canvi que mai.

El Dia de la Dona Treballadora ha sigut històricament un dia de record de les conquestes de milers de dones que vingueren rere nostra i que mostraren la seva resiliència enfront un sistema maltractador i humiliant que a dia d’avui ens segueix negant la nostra pròpia llibertat. Dones que van defensar la seva emancipació no només als carrers, sinó també als seus llocs de treball i a la seva llar – perquè no podem oblidar que ser dona implica patir cohibició fins i tot dins l’àmbit privat.

Perquè malauradament encara som l’objectiu d’una forta discriminació que ens travessa en tots els àmbits de la nostra vida. La violència masclista (en totes les seves formes: física, psicològica, econòmica i sexual) i els homes que la duen a terme que segueixen assassinant-nos. La precarietat laboral, que ens impedeix tenir feines igual de dignes que els homes i que està marcada per l’escletxa salarial, provocant una forta desigualtat de gènere i una feminització de la pobresa. D’igual forma, cal incidir encara en la invisibilització de les cures com a activitats històricament relegades a les dones a l’àmbit domèstic i gens remunerades.

L’explotació sexual també segueix sent una greu problemàtica, impulsada obertament pel “feminisme” liberal i que blanqueja tant els assetjaments sexuals com el patiment físic i psicològic experimentat per les víctimes. Aquests darrers mesos ho hem pogut observar en els casos de les menors tutelades arreu de l’Estat espanyol, les quals a més a més han sigut ignorades per les institucions que no s’han esforçat per protegir-les. No cal anar-nos a aquest extrem: les dones que son violentades per part de les seves parelles, pares, amics, etcètera, tampoc aconsegueixen justícia per part dels òrgans de poder. I tot i així, un de cada cinc joves nega l’existència de la violència de gènere.

No podem obviar tampoc els intents de legitimació de l’explotació reproductiva, que inclou pràctiques com els ventres de lloguer o l’ovodonació, en mans d’empreses de fertilitat que només veuen els nostres cossos com a productes de mercaderia pel seu benefici capital. Sobretot a les estudiants i a altres dones que pateixen precarietat econòmica, que se’ns intenta vendre aquestes pràctiques com solidàries i sorores quan ni tan sols garanteixen la nostra salut física i mental.

D’altra banda, és indispensable una lluita feminista amb perspectiva interseccional. Les dones racialitzades son víctimes d’una doble violència institucional, d’una doble discriminació: estan més abocades a la pobresa i a la marginació social. Similarment trobem a les dones trans, atacades de forma injusta i indiscriminada, qüestionades constantment i desamparades per la llei. Lluitem perquè totes elles puguin desenvolupar-se en una societat segura i lliure d’atemptats contra la seva persona.

Vivim en un sistema que ens vol temoroses i insegures; que vol que ens quedem callades i tancades a casa. Que vol que ens preocupem per la nostra imatge per distreure’ns de les preocupacions que realment ens han d’importar: la lluita contra allò establert. Exigim un canvi estructural que comenci des de l’educació de les més petites, per a que les nenes deixin d’aprendre a ser submises i aprenguin a ser segures de sí mateixes, decidides, independents. Educació sexual per assegurar la seva seguretat i llibertat sexual. Educació amb perspectiva de gènere perquè la nostra contribució a la història no estigui invisibilitzada – i per acabar amb els rols de gènere que tant ens esclavitzen.

Exigim que les institucions i els òrgans de poder elaborin regulacions efectives que garanteixin la igualtat de gènere i la persecució a qualsevol home que atenti contra la nostra llibertat. Exigim que el sistema deixi de mercantilitzar els nostres cossos, que deixi d’impedimentar que puguem viure plenament, sense por ni prejudicis. Fins que això no sigui una realitat, ens protegirem entre nosaltres i farem ús de l’autodefensa feminista. Si ens toqueu, ens trobareu de cara als carrers: preparades, valentes i combatives.

Contra les precarietats, les fronteres i les violències, les feministes som aquí!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.