Menu Close

El nostre posicionament respecte de la LCU

Després de seixanta-set anys sota el règim sancionador de caràcter anacrònic i emparat per la inseguretat jurídica, se’ns presenta la possibilitat de derogació del ‘Reglamento de disciplina académica de los Centros oficiales de Enseñanza superior y Enseñanza Técnica’. El moviment estudiantil i altres agents del sistema educatiu i universitari fa anys que clamem la necessitat de derogació d’aquesta, que finalment ens ve donada arran el projecte de LCU (Ley de Convivencia Universitaria).

El moviment estudiantil, com a front, ha estat punta de llança de lluita pels drets de l’estudiantat, en defensa de les classes populars i el foment de l’esperit crític. És per això que ens trobem amb la necessitat de presentar el nostre posicionament sobre una nova llei que ens segueix atacant i discriminant sota un marc legal.

La LCU ens presenta un escenari on la repressió cap a aquest front seguirà vigent, limita la nostra capacitat d’expressió i mobilització, castigant de manera directa tota mena d’acció, així com, pintades, piquets i la intervenció en processos electorals; però en cap moment assegura o cedeix unes condicions materials dignes cap a l’estudiantat. Anem per parts:

  • Primerament, es tracta d’una llei a escala universitària, però les seves sancions apel·len únicament a l’estudiantat i en cap cas als altres sectors universitaris.
  • Prohibeix de manera directa qualsevol classe d’acció dins de la mateixa universitat, considerant com a falta greu la realització de pintades, piquets i tancades. La sanció a aquestes significarien l’expulsió durant un mes de la universitat i el pagament dels danys, sent aquestes unes mesures abusives i que pretenen l’eliminació del dret a manifestació de l’estudiantat, ens volen callades i submises davant dels abusos als drets socials i educatius.
  • Presenta com a falta molt greu impedir el correcte desenvolupament dels processos electorals de la universitat, però en cap moment especifica en quin context. Se’ns presenta un escenari on s’exclou el dret a l’escarni, sigui en debats o actes electorals que no siguin les eleccions en si, limitant un cop més els drets de l’alumnat, atacant de manera indiscriminada al moviment estudiantil i la nostra veu.
  • Pel que fa a les mides substitutives de les sancions, més concretament, al reconeixement de la responsabilitat, ens trobem una intenció de ridiculització i humiliació cap a l’estudiantat sota un fals context de penediment.

Més enllà de l’atac al Moviment Estudiantil, trobem un càstig directe i individual a l’estudiantat sense tenir en compte el context social en què ens trobem pel que fa a la còpia. Aquesta es considera com a falta greu, quan hauria de ser-ho com a lleu, però no s’ha elaborat cap anàlisi sobre la realitat de l’estudiantat. El problema va més enllà que a títol personal, el sistema educatiu universitari valora exclusivament la capacitat de memorització, la problemàtica no rau en la còpia sinó en el perquè d’ella, tenint en consideració també, el cost que suposa segones i posteriors matrícules i la possibilitat de pèrdua de beques.

A més, la sanció a aquesta falta és desmesurada, la pèrdua del dret a matrícula de l’assignatura en qüestió no té cap mena de sentit ni coherència. Actualment, en cas de còpia, s’ha de repetir l’assignatura, ja es pateix la penyora econòmica que això implica, no hi ha necessitat d’allargar el temps acadèmic de la manera en què se’ns planteja.

Referent a les discriminacions, abans de res s’ha de presentar una crítica a la totalitat del text, aquest ignora les persones no binàries, significant una discriminació directa cap a un col·lectiu oprimit. Centrant-nos en les sancions a aquestes, trobem que no s’especifiquen quines són les mesures que ha de seguir la universitat ni com s’assegurarà que aquestes seran adients, el mateix passa amb les faltes disciplinàries.

Altrament, en la graduació de sancions se’ns parla de les circumstàncies personals que hagin donat pas a una possible falta, aquestes no s’han de tenir en compte si es tracta d’una agressió o abús sexual si es tracta per discriminació de gènere, sexe, orientació o identitat sexual, ètnia o similars.

Per últim, fent referència a la mediació, no s’especifica quins seran els mètodes de mediació ni que suposarà que els agents siguin “irreconciliables” durant un procés de mediació.

Com a breu conclusió, podem establir que existeix la necessitat de la derogació del règim sancionador actual, però aquesta llei ha d’englobar a tota comunitat universitària, no únicament a l’estudiantat, tampoc ha de limitar els drets a mobilització i expressió ni pretendre’ns silenciar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.