Menu Close

Les nostres esmenes a l’actual LOSU

El Ministeri d’Universitats va presentar un avantprojecte per a la Llei Orgànica del Sistema Universitari, però sense haver dut a terme un procés de diàleg amb tots els agents de la comunitat educativa que pertoquen. Des d’AEP, com a part del moviment estudiantil, proposem unes esmenes als següents punts del document (esperant que s’iniciï un període per a la cerca de l’entesa i en favor dels drets de les estudiants i els altres col·lectius de la comunitat universitària).

Article 2.k) [La autonomía de las universidades comprende] La admisión del estudiantado, régimen de permanencia, verificación de conocimientos, competencias y habilidades, y la gestión de sus expedientes académicos.

Actualment, l’admissió de l’estudiantat a la universitat pública és definida per les Proves d’Accés a la Universitat, unes proves memorístiques que agreugen les desigualtats per qüestió de classe. Aquesta llei ens presenta la possibilitat, en un context no definit, atorgar aquesta autonomia a les universitats, donant pas a una competició entre elles fomentada per l’interès elitista i mercantil. La solució al sistema actual no és l’eliminació de la selectivitat, sinó el canvi de metodologia d’aquesta i contemplar la necessitat d’una equitat universitària, tant en la seva entrada i la composició d’aquesta, amb especial èmfasi en la manca de representació de les capes populars.

Article 2.l) La expedición de los títulos correspondientes a las enseñanzas universitarias de carácter oficial, así como de títulos propios, especialmente de formación permanente.

La universitat no ha de tenir la potestat d’escollir lliurement quins títols s’imparteixen, cal una regulació tancada i pactada de l’oferta de títols de graus i màsters i les universitats que els impartiran. La llei dona via lliure a les universitats del mercadeig de títols sense solució cap a la problemàtica actual d’inflació de títols i l’existència de graus i màsters que no compleixen la seva funció educativa, fet que implica de manera directa la pèrdua de la qualitat educativa a causa de l’infrafinançament econòmic el qual no pot abordar la quantitat de títols abordats.

Article 2.q) El establecimiento de relaciones con otras universidades, instituciones, organismos, Administraciones Públicas o empresas locales, nacionales e internacionales, con el objeto de desarrollar algunas de las funciones que le son propias a la Universidad.

No permetrem que l’empresa privada tingui cabuda i menys capacitat de decisió dins de la universitat pública, no acceptarem la intromissió d’aquestes.

Article 3. La autonomía universitaria garantiza la libertad de cátedra que se manifiesta en la libertad en la docencia, la investigación y el estudio.

Exigim la definició del concepte “llibertat de càtedra” i concretar fins a quin punt aquesta llibertat de càtedra es troba present els docents com a funcionaris, els quals hauran de seguir uns plans docents amb perspectiva de gènere fixos.

Article 4.1. La creación de universidades públicas y el reconocimiento de las universidades privadas del sistema universitario español se llevará a cabo: (…)

Cal acabar amb el creixement de les universitats privades, el primer pas consisteix en no reconèixer de noves. Exigim un sistema universitari únicament públic.

Article 5.5. 5. ANECA y las agencias de calidad de las Comunidades Autónomas asegurarán que los procedimientos de acreditación y evaluación sean transparentes.

Les agències de qualitat segueixen criteris elitistes i d’interessos mercantils, tractant a l’estudiantat com a clientela. Aquestes agències fomenten la liberalització de l’oferta de graus i màsters, amb el fi d’acabar amb el mercadeig de títols de graus i màsters, exigim que s’estableixin els criteris que les agències esmentades han de seguir.

Article 7.3. En todo caso las universidades deberán diferenciar los títulos oficiales de los títulos propios, en especial los títulos de formación permanente.

Priorització i exclusivitat de títols oficials. Els títols propis fomenten una competició absurda entre universitats, generant altre cop un ecosistema de mercadeig constant i sensacionalismes per atreure a l’estudiantat, sense oferir de forma consolidada una qualitat en la formació educativa, així com els conceptes, rebuda.

Article 10.5. Las prácticas académicas externas constituyen una actividad de naturaleza formativa cuya finalidad es la de completar la formación académica. La universidad garantizará el carácter plenamente formativo de las prácticas académicas externas que se articularán a través de la suscripción de convenios de cooperación educativa entre la universidad y las entidades participantes.

Exigim que quedi abordat per la llei quines són les condicions contractuals dels convenis de cooperació educativa, sent una d’aquestes condicions la remuneració obligatòria de les pràctiques seguint l’equivalent a l’SMI. En aquest avantprojecte se’ns presenta un escenari obert, donant pas a posteriors governs a precaritzar les condicions de les pràctiques acadèmiques.

Article 10.8.b) Los títulos oficiales de Grado y de Máster podrán incluir la Mención Dual, que comporta un proyecto formativo común que se desarrolle complementariamente en el centro universitario y en una entidad, en una empresa, en una organización social o sindical, en una institución o en una Administración Pública, con el objetivo de mejorar la formación integral del estudiantado y su empleabilidad. Dicho proyecto se realizará bajo la supervisión del centro universitario. Los requisitos para incluir la Mención Dual serán establecidos reglamentariamente por el Gobierno.

Ens plantem en contra de la Menció Dual dins del sistema universitari públic, aquesta permet la intromissió de l’empresa privada dins del sistema universitari públic, fomentant un sistema acadèmic mercantilista i relegant a l’alumnat a mà d’obra gratuïta, no és formació universitària i permet a l’empresa poder de configuració de títols. A més, aquesta proposta nascuda d’interessos de mercat, presenta la universitat com a una empresa i no com a un espai enfocat en el coneixement, la transformació social i crítica. Realment el que se’ns presenta, a part de dificultar la dignificació de la Formació Professional, és generar passarel·les entre Formacions Professionals superiors i graus universitaris, que generarà un procés d’expulsió de les classes populars de la universitat i les deriva a les formacions professionals.

Article 13.2.b) El Consejo de Universidades será presidido por el Ministro o Ministra de Universidades y estará compuesto por los siguientes vocales: […] Cinco miembros designados por el Presidente o Presidenta del Consejo,…

No acceptarem altra via que no sigui el sufragi universal, sota les condicions establertes ens trobem davant d’una situació de perill de presa de decisions amb decisions lluny de la transparència i la compra de vots. I, ens neguem a la reducció de presència de l’estudiantat dins dels òrgans de govern.

Article 16.2. Las facultades y escuelas son los centros encargados de proponer y organizar las enseñanzas universitarias oficiales y los procedimientos académicos, administrativos y de gestión conducentes a la obtención de los títulos de Grado y Máster. Podrán diseñar y organizar también enseñanzas conducentes a la obtención de títulos propios, especialmente de formación permanente.

Aquests ensenyaments han de venir establerts per una regulació pactada i tancada de títols de graus i màsters, no ha de ser competència de les universitats quins títols ofereix, per tal d’evitar la ja existent inflació de títols.

Article 18.2. La adscripción de centros docentes a universidades públicas requerirá la aprobación de la Comunidad Autónoma correspondiente. La propuesta se elevará por el Consejo de Gobierno de la universidad, previo informe favorable del Consejo Social.

Exigim l’eliminació dels centres adscrits de naturalesa privada, aquests generen una mercantilització de títols de graus i màsters, la nostra proposta envers aquest punt és que aquests esdevinguin d’un caràcter plenament públic.

Article 20.1.a) En el caso que así lo recojan los Estatutos de la universidad, ésta podrá contar con un órgano específico de elección del Rector o Rectora, cuya denominación determinarán los Estatutos.

No acceptarem cap via de nomenament de Rector o Rectora que no sigui definit per unes eleccions sota el sufragi universal i amb la participació de tots els sectors de la comunitat universitària, tenint el mateix pes en percentatge, equivalent a un terç per a cada sector.

Article 20.2. El mandato de los titulares de órganos unipersonales será, en todos los casos, de seis años improrrogables.

Exigim la reducció del mandat a quatre anys, amb possibilitat d’una única pròrroga i amb una moció de confiança cada dos anys. L’avantprojecte actual ens presenta un escenari on gran quantitat d’estudiants no podran arribar a participar en les votacions. Així doncs, un cop més, se’ns exclou a l’estudiantat de les decisions dins de la mateixa universitat.

Article 21.3. El Claustro estará constituido por un máximo de 100 miembros, entre los que estarán el Rector o la Rectora, que lo presidirá, el Secretario o la Secretaria General y el o la Gerente. Los Estatutos de cada universidad establecerán los porcentajes de representación de los miembros del Equipo de Gobierno, de los Decanos y Decanas de Facultad y de Directores y Directoras de Escuela, de Institutos de Investigación y de Departamento, del personal docente e investigador, estudiantado y personal técnico, de gestión y de administración y servicios, asegurando en estos tres últimos casos un porcentaje representativo del total, así como una mayoría del personal docente e investigador permanente.

Article 22.3. El Consejo de Gobierno estará constituido por un máximo de 50 miembros. La composición habrá de asegurar la representación de los miembros del Equipo de Gobierno, de los Decanos y Decanas de Facultad y de Directores y Directoras de Escuela y Departamento, del personal docente e investigador, estudiantado y personal técnico, de gestión y de administración y servicios, en estos tres últimos casos elegidos por el Claustro, y del Consejo Social. En caso de que existan varios campus en una universidad se deberá asegurar la representación de estos en el Consejo de Gobierno.
Los Estatutos de cada universidad establecerán la forma en que se materializa la representación de todos los sectores mencionados, asegurando una mayoría del personal docente e investigador permanente. Un mínimo del 10 por ciento del Consejo de Gobierno deben ser representantes del Consejo Social.

Aquest article implica una reducció de la representació estudiantil dins del Consell de Govern, deixant a repartir 19 places entre l’equip de govern, PDI laboral, estudiants, degans i deganes i directors i directores de departament. Per enèsim cop, aquesta llei torna a reduir la nostra presència als òrgans de decisió de la universitat.

Article 23. El Consejo Social

La nostra crítica fa referència a la totalitat d’aquest article, des d’AEP defensem que cal l’eliminació del Consell Social, sota la realitat que ens trobem avui dia, clamem una redefinició de les seves funcions, eliminant les seves competències sobre els pressupostos, la creació o supressió de titulacions o les normatives de permanència. El Consell Social ha de ser un fòrum d’interacció en què es transmetin a la universitat reti comptes de la seva activitat i estableix compromisos per la transformació efectiva de la societat. La composició d’aquest òrgan ha de ser àmplia, plural i diversificada, ha d’incloure a tots els agents socials en proporcions adequades, assegurant que no es prenguin decisions que beneficiïn els interessos privats, sinó els de la comunitat universitària i la societat per extensió, per tant, cap representant d’empresa privada ni entitat financera, hi hagi representació dels diversos sectors de la comunitat universitària i que es doni pas a representants del teixit associatiu de les ciutats en qüestió.

Article 25. El Consejo de Facultad o Escuela es el órgano de gobierno de la facultad o escuela y está presidida por el Decano o Decana o Director o Directora. La composición y el procedimiento de elección de sus miembros serán determinados por los Estatutos. La mayoría de sus miembros será personal docente e investigador con vinculación permanente a la universidad. Asimismo, la representación del estudiantado será como mínimo de un 25 por ciento y se garantizará una representación del personal técnico, de gestión y de administración y servicios y del personal docente e investigador no permanente.

Reclamem la participació a parts iguals dels diferents sectors de la comunitat universitària, sent aquesta d’un terç per a cada.

Article 26. El Consejo de Departamento es el órgano de gobierno del departamento y está presidido por su Director o Directora. La composición y el procedimiento de elección de sus miembros serán determinados por los Estatutos. En todo caso, la mayoría de sus miembros será personal docente e investigador con vinculación permanente a la universidad. Asimismo, la representación del estudiantado será como mínimo de un 25 por ciento y se garantizará una representación del personal técnico, de gestión y de administración y servicios y del personal docente e investigador no permanente.

Ídem.

Article 27.5. El Rector o la Rectora nombrará al Decano o Decana de Facultad o al Director o Directora de Escuela, de entre tres candidatos o candidatas propuestos por el Consejo de Facultad o de Escuela. Las candidatas o candidatos deberán tener la condición de personal docente e investigador doctor con vinculación permanente a la universidad. La Facultad o la Escuela establecerá dicha terna mediante el procedimiento que se establezca en los Estatutos.

No acceptarem cap altra opció que no siguin eleccions per sufragi universal.

Article 27.6. El Rector o la Rectora nombrará al Director o la Directora de la escuela de doctorado, así como al Director o Directora del centro o instituto de formación permanente. De igual modo, puede proceder a su cese.

No acceptarem cap altra opció que no siguin eleccions internes.

Article 28.2.a) La elección del Rector o la Rectora […] Los Estatutos fijarán el procedimiento para su elección y establecerán los porcentajes de ponderación de cada sector, teniendo en cuenta que, en todo caso, la representatividad del personal docente e investigador con vinculación permanente a la universidad no sea inferior al 51 por ciento.
Los Estatutos, de igual modo, podrán corregir las ponderaciones de un sector si no se alcanza un porcentaje mínimo de participación entre sus miembros para así garantizar una participación democráticamente significativa.

Exigim que els percentatges establerts siguin d’un terç per a cada sector de la comunitat educativa i no tolerarem que s’apliquin vies antidemocràtiques com és la possibilitat d’un canvi de ponderacions un cop donades les eleccions o ignorar el vot d’un sector de la comunitat universitària. Si un sector no arriba al percentatge mínim establert s’ha de fomentar la seva participació, així com crear mètodes per incentivar aquesta participació. A més, cal destacar que aquest article ignora el dret a l’abstenció en una votació.

Article 28.2.b) Elección mediante un órgano específico.

Presentem la crítica a la totalitat de l’apartat, aquest és plenament antidemocràtic, ens mostra un atac de manera indiscriminada a la democràcia interna de la universitat. És inadmissible una possible elecció al Rector o Rectora de la universitat que no sigui definida per un sufragi universal. L’escenari presentat, dona més pes als externs a la universitat, sent un 20% major al percentatge referent a l’estudiantat, ignorant l’opinió del sector més gran de la comunitat universitària i donant pas a una més que probable eliminació de les eleccions que coneixem avui dia. El percentatge de les entitats externes, un 30%, suposa que aquestes eleccions esdevinguin vinculades als interessos mercantilistes de les mateixes entitats.

Article 32. El Director o Directora del centro o instituto de formación permanente ostenta la representación de éste y ejerce las funciones de dirección y gestión ordinaria del centro o instituto, cuya denominación fijarán los Estatutos. Será elegido por el Rector o Rectora de entre el personal docente e investigador vinculado a la universidad.

No acceptarem que una figura de representació i direcció sigui escollida per una única persona, aquest article segueix la línia antidemocràtica que esmenem en aquest document, exigim que aquesta decisió es prengui arran d’unes eleccions internes.

Article 33. El Director o Directora del centro o instituto de formación permanente ostenta la representación de éste y ejerce las funciones de dirección y gestión ordinaria del centro o instituto, cuya denominación fijarán los Estatutos. Será elegido por el Rector o Rectora de entre el personal docente e investigador vinculado a la universidad.

Ídem.

Article 34.1. Los Directores o las Directoras de institutos universitarios de investigación ostentan la representación de éstos y ejercen las funciones de dirección y gestión ordinaria de los mismos. Serán nombrados por el Rector o Rectora de entre doctores en la forma que establezcan los Estatutos de la universidad y los Estatutos del instituto.

Ídem.

Article 38.3.b) Financiación por objetivos. Esta financiación adicional se establecerá en función del cumplimiento de objetivos estratégicos que se hayan fijado en la programación plurianual a que se refiere el apartado 2. Dichos objetivos estarán vinculados, entre otros, a la mejora de la docencia, la investigación, la transferencia del conocimiento, la innovación, la internacionalización, la cooperación interuniversitaria y la participación en proyectos y redes y la equidad de género.
El grado de cumplimiento de dichos objetivos será evaluado y servirá de base para la siguiente programación plurianual.

Ens plantem en contra del finançament per objectius amb aquest s’apliquen lògiques empresarials dins de la universitat pública, generant dinàmiques de competitivitat entre universitats.

Article 39. Presupuesto.

Esmena en la seva totalitat, la llei no contempla la realitat actual, són les comunitats autònomes les que s’encarreguen de les subvencions a la universitat pública en la seva majoria, així doncs, hi ha punts de la llei que ni són vàlids ni aplicables a la realitat universitària actual.

Article 39.3.e) En el procedimiento de elaboración del presupuesto se incluirán informes de impacto por razón de género y de impacto medioambiental. El presupuesto de las universidades contendrá en su estado de ingresos:
[e)] Los ingresos procedentes de transferencias de entidades privadas, así como de herencias, legados o donaciones, incluidas las derivadas de actividades de mecenazgo.

No permetrem de cap manera que aquests diners vagin destinats a la universitat pública, aquest punt de l’article implica vendre el sistema universitari al sector privat.

Article 42.3. Las universidades podrán suscribir convenios de colaboración empresarial en actividades de interés general, a los efectos previstos en la Ley 49/2002, de 23 de diciembre, mediante los cuales, a cambio de una ayuda económica para la realización de las actividades que efectúen en cumplimiento del objeto o finalidad propios, se comprometan a difundir, por cualquier medio, la participación del colaborador en dichas actividades.

No permetrem que les universitats depenguin del sector privat, així com empreses privades o entitats financeres, menys tenint en compte que no s’estableixen quines seran les condicions dels convenis de col·laboració empresarial que s’esmenten.

Article 43. Como forma de explotación de su patrimonio, las universidades podrán suscribir contratos de patrocinio por los que, a cambio de una ayuda económica para la realización de su actividad benéfica, cultural, científica o deportiva, se comprometan a colaborar en la publicidad del patrocinador.

Ens plantem contra la presència de publicitat dins de les universitats, no són espais publicitaris, som centres d’aprenentatge, exigim l’eliminació d’aquest article.

Article 52. Se podrá establecer medidas de acción positiva en los concursos de acceso a plazas de personal docente e investigador funcionario y contratado para favorecer el acceso de las mujeres. A tal efecto se podrá establecer reservas y preferencias en las condiciones de contratación de modo que, en igualdad de condiciones de idoneidad, tengan preferencia para ser contratadas las personas del sexo menos representado en el cuerpo docente o categoría de que se trate.

L’article ignora la gran problemàtica de la nostra societat cisheteropatriarcal que provoca una situació de desavantatge en la recerca de feina per a les dones, sovint desembocant en contractes precaris on hi ha una disminució de drets laborals enfront dels homes per qüestió de gènere. Només acceptarem l’article amb un canvi de redactat que s’allunyi del discurs paternalista que implica que a les dones se’ns ha de facilitar l’accés laboral per la nostra condició de gènere, quan el que se’ns hauria de proporcionar són les mateixes possibilitats. Obtenir un contracte digne sense que importi el nostre gènere, no obtenir-lo o no a causa d’aquest.

Article 58.3. La normativa de cada universidad regulará la composición de las comisiones de selección de las plazas convocadas. Dicha composición garantizará una mayoría de miembros externos a la universidad convocante elegidos por sorteo público entre el conjunto del profesorado de igual o superior categoría que figure en una base de datos de ámbito estatal o de ámbito internacional, en la forma en que se desarrolle reglamentariamente. Además, deberá ajustarse a los principios de imparcialidad y profesionalidad de sus miembros. En cualquier caso, los miembros de las comisiones deberán reunir los requisitos indicados en el artículo 56 y sus currículos deberán hacerse públicos. Las comisiones podrán reunirse presencialmente o por medios electrónicos.

Aquest article ens presenta la presència d’externs com a una via fiable cap a l’equitat dels concursos, aquesta no és la realitat, així doncs, exigim un mètode per assegurar l’equitat d’aquests.

Article 58.4. Igualmente, la normativa interna de cada universidad regulará el procedimiento que ha de regir en los concursos y que, en todo caso, se ajustará a los principios de mérito y capacidad, y deberá valorar el proyecto docente e investigador del candidato o candidata. Será condición necesaria que la experiencia docente tenga igual consideración que la experiencia investigadora en los criterios de valoración de los méritos.

L’article no especifica quan es realitzarà la publicació dels criteris de selecció, exigim que aquests siguin públics prèviament a la presentació dels i les candidates, per tal, d’evitar l’opacitat que trobem sota les condicions actuals.

Article 65. Profesores y Profesoras Ayudantes Doctores/as

En aquest avantprojecte se suprimeix la figura dels professors i professores associats sense cap explicació, aquesta figura ve substituïda per la presentada en aquest article. No es contemplen quins seran els criteris d’acreditació d’ajudants doctors i doctores, donant l’entrada al sistema arran favoritismes, és a dir, l’entrada al sistema es converteix en un colador. A més, tenint en consideració el fet que es planteja d’un contracte de sis anys no revocable, dites persones difícilment quedaran a part de la universitat un cop finalitzat el contracte. Així doncs, exigim la claredat envers l’eliminació de la figura dels i les professores ajudants i establir quins seran els criteris que la nova figura plantejada haurà de complir.

Article 70. Profesores y profesoras distinguidos

Crítica en la seva totalitat, se’ns presenta una figura de l’equip docent on es generen i fomenten dinàmiques de competitivitat acadèmica, des d’AEP ens plantem en contra i exigim el canvi de línia de l’article.

Article 72. Concursos para el acceso a plazas de personal docente e investigador contratado

A la seva totalitat volem definir que cal establir com a obligatorietat conèixer els criteris a utilitzar de manera prèvia a conèixer candidats i candidates per evitar opacitat, cal la consideració que la presència d’externs no implica de manera directa l’equitat dins dels concursos, així doncs, les nostres peticions per aquest article són les mateixes que per a l’article 58, subpunts 3 i 4.

Article 83. Derechos de participación y representación

Crítica en la seva totalitat, deixa oberta quina serà la realitat de la participació estudiantil, no estableix uns paràmetres clars de quina serà la nostra representació, no assegura els percentatges de participació, i quina serà la capacitat de reduir-lo segons interessos governamentals posteriors. Tampoc concreta quines seran les competències atribuïdes dins de la llei i relega la participació estudiantil a testimonial.
Exigim afegir el dret a manifestació i prohibir les represàlies per exercir tals drets.

Article 87. Equidad y no discriminación

Aquest avantprojecte no expressa quines seran aquestes vies per tal d’evitar qualsevol mena de discriminacions, cal especificar quins mètodes efectius seran utilitzats. Però, la nostra crítica principal va enllaçada al fet que existeixen dues discriminacions al llarg de tot l’avantprojecte.
Primer de tot, trobem la discriminació directa i indiscriminada cap a la classe treballadora sota un ventall legal, és a dir, trobem l’existència de la discriminació per condicions socioeconòmiques. Aquesta discriminació apareix des del punt que la universitat no és gratuïta, cosa que defensem des d’AEP, ni està a preus populars, així doncs s’exclou a un sector de la població.
Seguidament, trobem la qüestió de gènere, el mateix avantprojecte nega l’existència del no binarisme com a via vàlida d’identitat de gènere.

Article 89.1. Las universidades impulsarán el uso de las lenguas cooficiales propias de sus territorios, de conformidad con lo dispuesto en sus Estatutos y regímenes de cooficialidad lingüística.

Aquest article dona un ventall obert de possibilitats a les universitats, cal un protocol eficaç contra la vulneració lingüística de les llengües cooficials, així doncs, també hauria de quedar recollit el fet d’assegurar la vehicularitat de la llengua pròpia i cooficial del territori.

Article 89.2. Las universidades deberán fomentar el conocimiento y el uso de lenguas extranjeras en el conjunto de su actividad.

Exigim que s’asseguri que aquest coneixement no hagi de ser pagat per l’estudiantat, ni signifiqui una pèrdua de qualitat docent o desavantatge cap a l’estudiantat, ha de ser la mateixa universitat que asseguri aquest seguiment. Si aquest foment de la formació en idiomes es planteja com a obligatori, hauria de ser curricular i, per tant, s’hauria de pagar a preu de crèdit com a optativa.

Títol XV. Régimen especifico de las universidades privades

Aquest títol ens presenta una realitat molt endolcida de les universitats privades, des d’AEP exigim l’eliminació d’aquestes i, per tant, no acceptarem l’escenari que se’ns planteja de facilitar la creació d’universitats privades i oferir-li un ventall de possibilitats dins del sistema educatiu universitari.

Disposició addicional segona.5. Dada su especificidad, el Gobierno regulará el mecanismo de elección y de nombramiento del Rector o de la Rectora de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.

Aquests mecanismes han de ser públics, així com els criteris de selecció i s’haurà d’assegurar la seva transparència, per tal d’evitar favoritismes interns per qüestions d’interessos personals i/o polítics de futurs governs en cada legislatura.

Disposició addicional tercera. Universidades de la Iglesia Católica

Primer de tot, hem de deixar clar que des d’AEP defensem fermament l’eliminació de la universitat de la Església Catòlica, així doncs, més enllà d’exigir la seva desaparició, avui dia aquestes haurien de seguir un règim diferent de les altres privades.

Addició

Exigim l’addició de l’article 46.2.k de la Ley Orgánica de Universidades (6/2001), el qual estipulava «una atención que facilite compaginar los estudios con la actividad laboral».
Des de l’AEP defensem un model d’universitat pública i gratuïta, però fins a l’arribada d’aquesta, exigim que se’ns asseguri a l’estudiantat la possibilitat de compaginar una vida laboral i acadèmica, per tal d’evitar una exclusió encara més notòria de la classe treballadora del sistema universitari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.