Hem crescut en plena crisis econòmica, rodejades de retallades, pèrdues de drets i polítiques d’austeritat. Ara, ens trobem en una situació sanitària excepcional, arrosseguem la crisi de fa tretze anys, al mateix temps que ens hem endinsat en una crisi sanitària, econòmica, social i educativa. La precarietat s’ha convertit en norma, l’educació, els lloguers i el transport es troben en una situació de risc, evocant-nos a les joves a un futur dubtós i inestable.
El darrer any de pandèmia hem comprovat que les retallades patides segueixen afectant el nostre dia a dia, comportant precarietat laboral, segregació i abandonament. S’ha agreujat l’estabilitat mental de les joves, segueix latent la manca d’inversió i recursos a la sanitat pública, acompanyada de la infravaloració dels trastorns. Les joves ens trobem en una situació de vulnerabilitat, hem sigut assenyalades des del primer dia i serem les últimes en tornar a la normalitat, la virtualitat i el qüestionament constant, juntament amb la precarització dels nostres centres docents i espais laborals, afecten de manera directa a la nostra visió envers el futur que ens espera.
Tot i això, les estudiants no ens aturem, seguim lluitant per l’educació pública, gratuïta i de qualitat. Lluitem, també per un sistema que no ens escanyi, un sistema, que posi la sostenibilitat de la vida al centre, que tingui com a màxima el foment de l’esperit crític i l’aprenentatge de les estudiants. Un sistema que no estigui dictaminat per les empreses amb la finalitat de lucrar-se de l’educació pública, tenint com a conseqüència la seva privatització i elitització. Lluitem perquè ser jove no sigui sinònim de precarietat, per poder establir plans de vida estables i no haver de percebre el nostre futur com una incògnita d’equilibri.
Ens trobem en temps difícils, les contradiccions engendrades pel neocapitalisme suposen dia rere dia un empitjorament constant de les condicions de vida de la classe treballadora. Per aquest motiu, sortirem demà, Dia Internacional de les Treballadores, perquè volem avançar per un futur amb esperança sense que aquest es trobi marcat pel nostre gènere, identitat o orientació sexual, ètnia, classe o diversitat funcional.