Fa setze mesos d’ençà que va sortir la sentència contra els líders del procés i en aquest temps hem observat com el conflicte polític vigent a Catalunya, lluny de solucionar-se, segueix encaixat en una lògica repressiva i judicialitzadora que afecta a més de 2850 persones. En aquest temps, també hem vist com els moviments socials en defensa d’una vida digna pateixen la violència d’un sistema que desnona, precaritza, privatitza, silencia i emmordassa. Davant aquestes situacions injustes, la joventut reivindicativa ha estat present, és present i hi seguirà sent present.
En el context de mobilització contínua contra la sentència es va propiciar un ambient d’unitat del moviment estudiantil en defensa dels drets i llibertats fonamentals. La necessitat d’una resposta col·lectiva ens va permetre treballar plegades en una unitat de vegades difícil d’aconseguir, però sempre tan necessària, i que va acabar culminant en l’Acampada a plaça Universitat de la Generació 14-O.
L’AEP, com a sindicat estudiantil compromès amb el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, i reconeixent el paper de lideratge social d’organitzacions com Òmnium i l’ANC, entre d’altres, va decidir convocar a la seva militància a les consecutives mobilitzacions. Així ho va fer a una de les primeres mobilitzacions de l’escenari postsentència: la convocatòria davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona el dimarts 15 d’octubre a les 19h per tal de fer una seguda amb espelmes. Aquella convocatòria, com moltes altres posteriorment, va acabar amb càrregues policials i amb la recuperació de la tècnica del “carrusel” per part dels Mossos d’Esquadra, la qual s’havien compromès a eliminar, fent circular a gran velocitat furgons per dispersar manifestants de forma molt arriscada. Davant aquestes situacions, ens trobaran unides en la denúncia de la repressió policial.
Fa poc més d’un any, el 18 de febrer del 2020, el nostre company Miguel Morilla, Coordinador Nacional de l’AEP en aquell moment, va ser detingut pels Mossos a primera hora del matí a casa seva. Com tants altres casos, el motiu per la detenció no era altre que la repressió de la protesta i de la mobilització popular; això queda demostrat en la desproporcionalitat de la detenció, que no havia estat decretada per ordre judicial, i sense que s’hagués fet arribar haver fet arribar cap citació prèvia. La seva principal prova per acusar-lo? Una fotografia a cara descoberta mentre evita ser atropellat per un furgó policial.
La resposta a la nostra crida de solidaritat va ser molt àmplia, tant a escala col·lectiva com individual, i per això des de l’AEP agraïm les mostres de suport rebudes. El Miguel ha estat citat a declarar el dimarts 2 de març, a les 13h, a la Ciutat de la Justícia. Davant la criminalització del moviment juvenil popular, resposta col·lectiva!