Menu Close

Eleccions al Rectorat de la UB

Aquest any 2020 se celebraran els dies 10 i 11 de desembre les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona. Per a facilitar la informació als lectors i estudiants, hem decidit redactar un article on resumirem i sintetitzarem tota la informació que pugui ser d’interès per als alumnes de la UB. Sabem que aquest començament del curs no ha estat precisament marcat per la normalitat si més no tot el contrari, ja que les diferents facultats van prendre mesures diferents (alternant entre presencialitat i classes virtuals, docència totalment virtual…) fins a les mesures imposades pel govern autonòmic i pel central, però malgrat que la normalitat no ha arribat al nostre curs, les eleccions es produiran igualment i per això procedim a explicar en què consisteixen. 

El lector pot preguntar-se què és el rectorat, així doncs, d’acord amb la pròpia web de la Universitat de Barcelona “el rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i la persona que la representa legalment. Com a òrgan unipersonal de govern, exerceix la direcció i la gestió de la Universitat. El rector presideix el Claustre Universitari, el Consell de Govern i la Junta Consultiva; forma part del Consell Social, i n’executa els acords. També és president nat de les entitats del Grup Universitat de Barcelona.”. Les eleccions se celebren cada quatre anys, i cada rector/a només pot presentar-se a una reelecció solament una vegada.

Propostes electorals de l’actual rector el 2016

Per posar en context, us farem un breu resum i repàs de què ha suposat per a la Universitat de Barcelona el mandat de l’actual rector Joan Elias. L’actual rector el Dr. Elias exerceix el seu càrrec des del 2016. Va presentar-se amb un programa que buscava recuperar o reforçar el prestigi de la Universitat de Barcelona dins l’Estat espanyol així com modernitzar i agilitzar la gestió interna. Un aspecte interessant del seu programa era la proposta de reducció de l’abandonament dels estudis així com la intenció d’augmentar la participació de l’alumnat a través de l’obertura de “noves finestres de transmissió de les seves inquietuds i d’influència en el dia a dia de la institució”, que hem pogut comprovar com no s’han dut a terme.

Es proposava una millora de les condicions del professorat i també acabar amb l’envelliment de la plantilla docent. En algunes entrevistes el Dr. Elias ha expressat la seva preocupació per l’infrafinançament de la UB i per la situació del professorat, assegurant l’any 2017 que el nombre de professors associats era del 80% i es queixava de no poder crear noves places per als professors associats argumentant que ni el govern central ni la Generalitat li ho permetien. A la mateixa entrevista destacava que li preocupava que el model 3+2 provoqués “una contracció del sistema universitari on molts estudiants quedin fora”.

Valoració de la legislatura de l’actual rector de la UB

No obstant, aquestes queixes no han desaparegut ni molt menys s’han solucionat, ja que la universitat pública segueix estant infrafinançada i al tenir unes taxes tan elevades exclou a persones que no es poden permetre pagar un grau. Tampoc s’ha solucionat el problema dels professors associats i les seves condicions laborals ni tampoc el referent a l’envelliment del personal acadèmic. Altres qüestions com la situació laboral dels treballadors del CRAI encara no s’han resolt.

La direcció de la UB sota en Joan Elias no ha mostrat preocupació per la situació dels lloguers en què es troben els seus estudiants justificant preus desorbitats impossible de ser assumits pels joves que no provinguin de classes elevades. L’any 2019 la UB feia referència a la “llibertat de mercat” per justificar lloguers que anaven dels 1.100 als 2.000 € per més (sense IVA) a la seva residència d’estudiants anomenada Aleu, inaugurada el mateix any.

Participació i diàleg entre rectorat, PAS i estudiantat

També cal recordar les tensions entre els estudiants i el rectorat durant la tardor de 2019 per motiu de la sentència per als líders independentistes presos que van dur al claustre a aprovar un manifest que exigia la llibertat dels presos i que condemnava la judicialització de la política. Durant aquells dies de protesta el rectorat va negar-se a escoltar les demandes de l’alumnat, que exigia que es facilitessin mesures que fessin compatible el dret de protesta amb els estudis com el dret a l’avaluació única.

Altres crítiques a l’administració actual com la de l’Assemblea feminista de la UB se centren en el III Pla d’Igualtat del Consell del Govern impulsat pel Vicerectorat d’Igualtat, ja que el consideren insatisfactori i les seves mesures com “massa discrecionals i insuficients”, a més de no tenir en compte la participació del col·lectiu de PAS. Acusen també al rectorat i òrgans de govern d’intentar invisibilitzar la seva tasca com assemblea feminista i s’han produït xocs entre membres de l’assemblea al claustre i personal del govern. Així doncs hi ha hagut una mala entesa del govern de la Universitat amb l’Assemblea Feminista de la UB. Per no estendre’ns més en aquest punt deixarem un enllaç a l’article original de l’Assemblea sobre el III Pla d’Igualtat que podreu consultar punxant aquí.

Relació del rectorat amb l’alumnat el darrer curs

La gestió del rectorat durant la pandèmia també ha posat en dubte les prioritats de la Universitat en relació amb l’alumnat. D’una banda, el mateix rector es posicionava en contra de l’aprovat general perquè la seva intenció era proporcionar eines i recursos per mantenir la qualitat dels ensenyaments durant la primera onada, en la mesura del possible, i habilitar que l’estudiantat pogués participar en els exàmens havent assolit una formació en condicions.

D’altra banda, l’impacte de la bretxa digital en l’educació ha estat sever i no es pot afirmar que el quadrimestre anterior fos satisfactori. Evidentment, no es pot atribuir això a una mala gestió del rectorat, però -malgrat tot- és preocupant que el mateix Dr. Elias recomanés enregistrar l’alumnat durant els exàmens (vulnerant així el seu dret a la intimitat) mentre ignorava la manca de materials didàctics proporcionats, en algun cas no per dificultats tècniques sinó per l’empara de part del professorat en la llibertat de càtedra. Això mostra com la Universitat pot arribar a valorar més l’avaluació que tota la formació que caldria que hi hagués al darrere, en definitiva, un sistema universitari centrat en els títols i no en l’aprenentatge de coneixements i valors.

El rectorat, la pandèmia i la represa de la presencialitat

El panorama de cara al semestre de tardor no ha millorat gaire: celebrem que el rector hagi apostat per invertir en una universitat presencial segura, i que hagi reconegut en diferents comunicacions que la universitat no pot estar subjecta a l’infrafinançament, al secretisme i l’hermeticitat dels governs a l’hora d’imposar restriccions, o als atacs dels tribunals als drets polítics del Claustre de la UB.

Però aquest discurs, que posa el focus en com el sistema universitari està ofegat econòmicament i políticament, no és compatible amb altres comentaris que responsabilitzen part de la comunitat educativa i investigadora: per molt que hi hagi docents amb manca de formació de les TIC, el principal causant del declivi de la qualitat dels ensenyaments és la manca de recursos, i per molt que les doctorandes s’esforcin (i que el rector les insti), no aconseguiran condicions dignes de treball si no s’inverteix més en universitats.

De la mateixa manera que reclama més col·laboració entre institucions i universitat, ha d’assegurar que l’estudiantat trobi interlocutors i respostes a les seves demandes, i ha de posicionar-se en altres situacions que l’afecten i que són fonamentals pel que fa als drets polítics i lingüístics (defensar el català a les aules i posicionar-se en causes polítiques obertes i agressions rebudes que afecten molts alumnes des de l’octubre del 2019 i més enllà).

Calendari de les eleccions i candidatures presentades

A continuació presentarem el calendari:

  1. Presentació candidatures: Del 28 d’octubre al 6 de novembre.
  2. Proclamació de les candidatures: 9 de novembre.
  3. Presentació de les reclamacions davant la JEP: 10 de novembre.
  4. Resolució de les reclamacions presentades davant JEP i proclamació definitiva de candidats: 11 de novembre.
  5. Presentació de programes pels candidats: 12 i 13 de novembre.
  6. Campanya electoral: del 24 de novembre al 9 de desembre.

Des de la mateixa universitat s’ha comunicat que la primera volta tindrà lloc del dijous 10 de desembre a les 10 h fins al divendres 11 de desembre a les 20 h i la segona volta, si escau, serà del dijous 17 de desembre a les 10 h fins al divendres 18 de desembre a les 20 h.

Les candidatures per al rectorat de la UB són les següents: el Dr. Joan Guàrdia Olmos (Psicologia), el Dr. David Vallespín Pérez (Dret) i l’actual rector el Dr. Joan Elias i Garcia (Matemàtiques). La candidatura d’estudiants al claustre Fem-la Pública (de la qual l’AEP forma part) es reunirà amb cadascun dels tres per transmetre el nostre punt de vista i les nostres preocupacions com a estudiants.

Procediment per votar de manera telemàtica

Com es vota a aquestes eleccions? A causa de les condicions excepcionals en què ens trobem el Consell de Govern de la Universitat ha aprovat que les eleccions se celebrin per via electrònica ajustant-se a les mesures sanitàries actuals i cancel·lant el vot presencial a les facultats. “Els electors i les electores han de votar a través de l’urna virtual que hi haurà a la Seu Electoral de la UB el dia i hora fixat per celebrar la votació.”

El procediment a seguir per realitzar la votació d’acord amb la web de la UB és el següent:

  1. Obre el teu dispositiu. Pots utilitzar l’ordinador, la tauleta o el mòbil.
  2. Assegura’t que el teu dispositiu compleix amb els requisits tècnics de l’aplicació de vot electrònic. Accedeix a l’urna electrònica.
  3. Autentica’t. És imprescindible que coneguis les teves credencials UB. En cas d’oblit, l’Àrea TIC t’explica què cal fer.
  4. Atorga el teu vot electrònic. En 3 passos, atorga el teu vot electrònic des de qualsevol ubicació, i a qualsevol hora (dins del termini que l’urna electoral estarà oberta) i desa’t el rebut de la votació per comprovar que el teu vot hagi estat comptabilitzat per a l’escrutini, un cop tancada l’urna.

Vot anticipat i ponderació aplicada a les votacions

Els alumnes també podran votar anticipadament fins al 25 de novembre a les 15 h. Per a més informació sobre aquest aspecte podeu punxar aquí per a dirigir-vos a la web de la UB on podreu conèixer amb major detall aquest sistema alternatiu de votació. 

Ara bé, el lector/alumne podria pensar perquè hauria de participar en aquestes eleccions o potser es pregunta què val el seu vot. Els vots es reparteixen de la següent manera: 51% professorat doctor fix, 9% altre professorat, 30% alumnat, 10% PAS. Cada vot val el mateix dins de cadascuna de les branques.

La nostra participació com a estudiants a les decisions al gruix de la Universitat comença amb i vindrà marcada per aquesta votació. Als estudiants ens convé escollir algú que defensi els nostres drets i que ens pugui tenir presents a l’hora de prendre decisions que afectin la nostra vida estudiantil, creant així una major proximitat entre alumnes i rectorat.

A la universitat, cada vot compta per al nostre futur!

Des de l’AEP compartim la reflexió que fan moltes altres entitats germanes, que el confinament ha dificultat l’organització del moviment estudiantil per molt que hàgim seguit lluitant per una educació digna. Per això considerem benvinguda qualsevol activitat que aconsegueixi apropar l’estudiantat al coneixement i l’acció sobre els afers polítics i administratius de la universitat, si bé aquesta no ens garanteix l’opció de prendre decisions que canviïn directament i a curt termini la nostra realitat educativa.

Com a estudiants és imprescindible que ens assabentem de com funcionen els nostres centres educatius, ens organitzem i ens impliquem en les nostres facultats. Amb les eleccions al Claustre Universitari a mesos vista, veiem aquesta votació al claustre com una nova oportunitat perquè l’equip rectoral (sigui o no diferent de l’actual) allargui la mà a les estudiants i ens faciliti la participació en la presa de decisions, per avançar cap a un model universitari més democràtic i unit davant les agressions a les quals les polítiques neoliberals ens tenen acostumades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.