El mes d’octubre es reserva per donar especial atenció a les persones trans. I així es farà fins que la seva identitat deixi de ser objecte de debat i no hagi de ser validada per tercers.
IGUALTAT DAVANT LA LLEI
Les persones trans formen un dels grups més discriminats en tot el món, incloent els estats més progressistes envers la comunitat LGBT i, tanmateix, pocs països han aprovat una llei estatal per protegir a les persones trans.
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals (DSM per les seves sigles en anglès), que no va desclassificar l’homosexualitat fins a l’any 1973, va eliminar el terme “transsexualitat” i va passar a definir-lo eufemísticament com “incronguència de gènere”. No va ser fins a l’any 2013 que ho va canviar per “disfòria de gènere” i encara no ho ha desclassificat. A Espanya, que és un dels països que més ha avançat en legislació LGBT del món, s’exigeix un diagnòstic psicològic que certifiqui la seva identitat per poder accedir al tractament hormonal. Per poder canviar legalment el seu nom i el seu sexe, estan obligades a seguir el tractament hormonal durant dos anys. A sobre, molts professionals mèdics no tenen formació sobre persones trans i arriben a cometre negligència mèdica.
Aquestes demandes atempten directament contra el dret d’existir de les persones trans i crea molts problemes administratius que obstaculitzen coses tan bàsiques com l’accés a la borsa de treball o l’atenció mèdica. És per aquest motiu que, des del 2009, el tercer dissabte del mes d’octubre se celebra el Dia Internacional de la Lluita per la Despatologització de les Persones Trans. A Espanya, en concret, s’està lluitant per aprovar una llei estatal que reconegui l’autodeterminació de gènere i garanteixi la protecció de les persones trans. No obstant, no tot són males notícies, ja que, gràcies a l’incessant activisme, algunes comunitats autònomes, com Catalunya, ja ha canviat la seva legislació.
POLÍTICA
En àmbit polític, la transfòbia no és només pròpia de grups conservadors, religiosos i feixistes sinó que també és comú en moviments i partits que es declaren defensors dels drets humans i la igualtat. Per exemple, un corrent del feminisme radical, anomenades “TERF” per les seves sigles en anglès (Trans Exclusionary Radical Feminist) exclou a les dones trans del moviment, no reconeix la discriminació que pateixen, neguen que siguin víctimes del masclisme i la misogínia i demanen la seva expulsió d’espais reservats per dones. Han arribat a afirmar que no poden ser considerades transfòbiques perquè inclouen als homes trans en el moviment feminista, posició que és, evidentment, transfòbica. Dins de la mateixa comunitat, ha esdevingut un moviment que s’anomena “LGB Alliance” que s’ha creat exclusivament per rebutjar a les persones trans del moviment LGBT i, fins i tot, arriben a negar la seva participació en els moviments dels anys 70 i 80.
A l’estat espanyol, el govern de coalició actual, afirma que està treballant per aprovar la llei estatal de la despatologització però va signar un document que afirmava que l’autodeterminació de gènere era una amenaça contra les dones. El Partido Feminista, fundat per Lidia Falcón, va ser expulsat d’IU per la seva insistència a demonitzar a les persones trans i homosexuals.
EXCLUSIÓ SOCIAL
Moltes persones trans pateixen discriminació a les aules, que no tenen cap protocol per protegir als menors trans i moltes vegades no són recolzades pels seus familiars. Les estadístiques mostren les esgarrifoses conseqüències de rebre discriminació a l’àmbit escolar, familiar i polític: l’exclusió social afecta a la salut mental i deriva en problemes molt greus com tenir una taxa més alta d’abandonament escolar, probabilitats més altes de ser assetjats i, malauradament, un índex més alt de suïcidi.
A més a més, les persones trans es veuen arrossegades a la precarietat i, en conseqüència, a la marginalització en tant que tenen una taxa d’atur més alta. Moltes persones trans, en especial dones, es veuen obligades a recórrer a la prostitució com a mitjà de supervivència. Per tant, és també un problema de classe i un problema de feminisme. Cal recalcar això, ja que una immensitat de persones pensen que la lluita pels drets de les persones trans és secundària o banal, donant prioritat a la lluita de classes o l’emancipació de la dona, com si fossin lluites excloents o incompatibles.
EDUCACIÓ I VISIBILITAT
La transfòbia és fruit de la ignorància i pot ser desapresa mitjançant l’educació. Per això és important treballar per aconseguir una educació de qualitat, accessible a tothom i que sigui inclusiva. Hem d’oposar-nos fermament contra mesures com el Pin Parental o l’ensenyança de la religió com a part de l’educació pública. La inclusió de la diversitat afectivo-sexual i l’ensenyança de la història de la comunitat LGBT a l’expedient acadèmic farà més difícil l’arrelament de discursos reaccionaris que intenten insensibilitzar, reescriure la història i atemptar contra la dignitat de les persones trans. També la visibilitat ajuda a conscienciar a tothom i normalitzar el que es veu com aliè. Per aquest motiu, és important que, sobretot els menors, trobin referents als mitjans de comunicació que no siguin ridiculitzats i que no s’utilitzin per lucrar-se econòmicament del patiment al qual estan sotmeses les persones trans.
LES PERSONES TRANS SÓN UNA REALITAT, NO UN DEBAT
La raó de ser d’aquests discursos és molt clara: s’ha deshumanitzat la reivindicació de drets i es discuteix sobre les persones trans com si fossin un concepte teòric en comptes d’entendre que són persones amb cares i noms. I, com a persones, mereixen els mateixos drets que nosaltres i no es mereixen legislacions els dificulti la vida.