Aquest últim any hem viscut importants transformacions socials i canvis radicals en el nostre dia a dia arran l’emergència sanitària causada per la covid-19. Aquesta crisi s’ha acabat estenent a la majoria dels nostres espais de socialització i de vida: des de l’educació fins al món laboral o l’oci i el consum. D’aquesta forma, hem de remarcar l’impacte que també ha tingut en l’associacionisme juvenil. 

Durant els dies de confinament, les entitats juvenils i estudiantils vam haver d’adaptar-nos: reunions online, xerrades virtuals, activitats a xarxes… L’objectiu era mantenir a l’estudiantat organitzat actiu des de les seves llars al mateix temps que lluitàvem pels drets de les estudiants en el context de crisi educativa. Amb la desescalada i aquesta “nova normalitat” hem continuat adaptant-nos a la situació, havent de prioritzar la salut col·lectiva i les normes sanitàries a les reunions presencials. 

Ja ha començat el nou curs acadèmic i amb aquest la tornada a les classes presencials. A totes les crítiques i queixes que hem presentat a aquest inici de curs  -com la necessitat d’una rebaixa en les ràtios, més professorat, més recursos per l’estudiantat…-, manifestem també la necessitat de tenir en compte l’associacionisme juvenil -i, amb ell, l’assemblearisme i el sindicalisme estudiantil.

Les estudiants organitzades hem rebut nombroses dificultats per poder continuar organitzar-nos als nostres centres d’estudi: s’ha dificultat la utilització dels locals d’estudiants, reservar aules per fer reunions és una odissea, no es poden organitzar xerrades ni activitats formatives… Davant aquestes restriccions nosaltres ens preguntem: com afecta el moviment estudiantil i a les entitats dels campus. 

Els mesos de confinament ens van demostrar les dificultats que hi ha amb la virtualitat -no tothom té els mateixos recursos, així com en matèria de cohesió i treball, no és el mateix que fer-lo de forma presencial-. Si es poden fer classes presencials de +10 persones -amb les mesures sanitàries pertinents-, per què s’impossibilita l’organització responsable de les estudiants en horari extralectiu? 

L’educació als nostres centres d’estudi no és només l’estrictament formal, sinó que l’associacionisme juvenil i l’organització estudiantil són també claus en la nostra formació com a persones: des de les entitats culturals, lúdiques i socials, fins a les educatives i sindicals. Les mesures preses per la situació d’emergència sanitària no poden significar la vulneració dels drets de reunió, d’associació i manifestació.

En temps d’incertesa, hem d’aprendre a organitzar-nos de formes diferents i adaptant-nos a la nova situació. El moviment estudiantil ho haurà de fer, així com les concentracions, aturades i vagues que es convocaran per respondre a les problemàtiques que estem patint. Però adaptar-nos a aquesta situació no és sinònim d’inactivitat o no-presència als carrers. Ara més que mai hem d’estar a peu de canó per defensar els nostres drets i evitar que la solució a aquesta crisi sigui una major precarització del jovent treballador.

És per això que des de l’Associació d’Estudiants Progressistes demanem:

• Directrius i mesures clares des dels centres educatius a les entitats presents perquè puguin portar a terme la seva activitat presencial de forma segura.
• Treure les noves restriccions cap a sindicats i assemblees de facultat per la utilització dels locals d’estudiants. Mesures que trobem excessives tenint en compte la “flexibilitat” que hi ha en altres espais com restaurants, cafeteries, aules i transport públic.
• Comptar amb la participació d’aquests agents estudiantils i juvenils en la redacció dels protocols de sanitat de les universitats, així com en les mesures que afecten la seva organització.
• Que les noves mesures de sanitat i higiene no impliquin una excusa per criminalitzar i prohibir el dret de vaga. 

Ens comprometem a portar aquestes línies a tots els espais educatius on tenim presència i representació.