Aquest 2020 ha estat marcat per la pandèmia causada per la COVID-19 i la crisi sanitària, econòmica i educativa que l’han succeït. El confinament i les mesures restrictives que s’han aplicat per intentar frenar la seva expansió i controlar-la han canviat dràsticament les nostres vides: des de com ens relacionem fins a quin sistema socioeconòmic o model educatiu volem. De la mateixa forma, el debat sobre la sobirania nacional i la redistribució de la riquesa ha tornat a posar-se sobre la taula.
Alhora, però, aquest curs acadèmic també es va veure marcat per les mobilitzacions que van donar resposta a la Sentència el passat 14 d’octubre: uns mesos que van tensar el règim del 78 i que van posar en manifest la repressió de l’Estat i la violència policial cap a una ciutadania que sortí a defensar els seus drets i sobirania. D’aquells mesos vam sortir amb centenars de represaliats i ferits i, a dies d’ara, la demanda de llibertat continua present quan a les presons de l’estat continuen havent-hi joves castigats per sortir al carrer aquell octubre, com és el cas del Daniel Gallardo.
Així, iniciem un nou curs i ens presentem davant una nova Diada amb una situació radicalment diferent de l’anterior. És per això que com a sindicat d’estudiants volem reivindicar durant aquesta Diada Nacional de Catalunya no només la fi de la repressió i l’amnistia dels presos i preses polítiques així com l’exercici del dret d’autodeterminació de Catalunya, sinó també la necessitat de garantir els drets socials i laborals de la població de Catalunya.
Les joves vam ser un dels sectors més afectats per la passada crisi i, a les portes d’una nova que es presenta molt més dura que l’anterior, creiem d’extrema necessitat que el bé comú es posi per davant dels interessos del mercat i de la banca. És per això que l’organització del jovent és clau i el moviment estudiantil juga un paper fonamental per blindar els nostres drets.
Necessitem major finançament de l’educació pública i garantir el seu accés a tots els nivells, així com baixar les ràtios i millorar les condicions laborals del professorat. Necessitem posar fi a la precarietat i l’explotació laboral disfressada de pràctiques no remunerades. Necessitem que el dret a l’habitatge estigui garantit i no sigui objecte d’especulació per part de bancs i fons voltors. Necessitem acabar amb tota discriminació i opressió per raó de classe, gènere, origen, ètnia o orientació sexual. Necessitem que la vida es posi per davant del capital i per això cal denunciar l’actual sistema que ens deixa sense expectatives ni futur.
Finalment, com a sindicat estudiantil, ens refermem en el model educatiu totalment públic, gratuït, de qualitat i en català que defensem. Durant els últims anys, la dreta espanyolista ha utilitzat el conflicte nacional a Catalunya per atacar el sistema d’immersió lingüística i ha utilitzat la llengua com a arma partidista. És per això que la reivindicació del català a les nostres aules és més necessària que mai. Nascut als 80 als barris obrers a mans de la classe treballadora, el sistema d’immersió lingüística ha permès a milers de joves castellanoparlants poder conèixer una llengua que també és la seva.
Aquest 11 de setembre, com sempre, les estudiants de Catalunya reivindiquem un futur digne!