Aquest any, l’orgull es centra en la figura de la dona, que ha estat doblement oprimida i invisibilitzada tant pel seu gènere com per la seva orientació sexual. Les dones som un dels col·lectius més invisibilitzats de la societat. La misoginia que ens violenta, assassina i margina també s’ha reproduït en moltes ocasions dins del mateix col·lectiu LGTB, que ha invisibilitzat a les dones lesbianes, bisexuals i trans mitjançant la bifòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. Una invisibilització que no només ens ha afectat en una manca de referents, sinó també en una falta d’anàlisi i investigació de les nostres realitats.

2020 serà un any en el qual la sororitat i la solidaritat seran també protagonistes per tal de poder fer front a una pandèmia: una pandèmia que porta anys violentant-nos i la cura de la qual és el feminisme i la lluita LGTBÉs per això que volem fer record i memòria a totes aquelles que, tot i ser invisibilitzades pel discurs hegemònic, van ser claus en la conquesta dels nostres drets: recordem com a la capçalera del primer Orgull a Barcelona l’any 1976, per exemple, es trobaven dones trans o com a Stonewall les primeres pedres van ser llançades per dones negres LBT. 

La marginació, la violència i l’estigma no han desaparegut; tot i que puguem gaudir de molts drets que abans se’ns foren negats i tinguem més representació mediàtica. A 2020 continuem patint violències als nostres centres d’estudi i de feina, així com a les nostres llars. Aquest estigma marca les vides de les joves LGBT i ens imposibilita poder desenvolupar unes vides plenes sota aquest sistema que nega la nostra existència.

Els rols de gènere i els prejudicis, l’armari, l’heterosexualitat obligatòria, l’hipersexualització de les parelles lèsbiques o la patologització en l’atenció psicològica i mèdica de les persones transgènere i intersexuals són encara algunes de les violències invisibilitzades que moltes hem de patir. Segons l’Observatori contra l’Homòfobia, l’any 2019 les agressions homòfobes van créixer en un 30% respecte l’any anterior. El col·lectiu LGBT, a més, és un dels que més pateixen de trastorns psicològics causats per anys d’abusos, (auto)-odi i marginació. 

Com a sindicat d’estudiants, creiem que un dels pilars en la construcció de la nostra societat és l’educació. L’educació transformadora que reivindiquem ha d’ensenyar en valors i en la no-violència i ha d’ajudar a extirpar la xacra de la LGTBfòbia de les nostres societats i del pensament de les joves. No és tasca fàcil, però és important que comencem no només per la inclusió de la història del col·lectiu als nostres plans d’estudi, sinó també en la construcció de les nostres aules i campus com espais segurs.

Necessitem protocols efectius i obligatoris contra la LGTBfòbia als centres d’estudi, que treballin des de la prevenció i la formació alhora que puguin castigar el seu incompliment. Tot i que en els últims anys hem pogut veure una millora respecte la dècada anterior, la realitat és que els centres d’estudi continuen sent escenaris d’agressions i assetjaments homòfobs i transfòbics. La masculinitat tòxica contraposada a la feminitat i al “maricó” castiga durament la seva transgressió, tenint conseqüències horribles en la construcció de la pròpia identitat en infants i adolescents.

Entenem que no és només necessari abordar totes aquestes problemàtiques des de l’educació -ja que el sistema públic de salut, el món laboral, els espais d’oci i cultura i el món polític també s’han de mullar-, però creiem de crucial importància que els espais on comencem a desenvolupar-nos en comunitat com a individus no reprodueixin les violències que el sistema ens imposa.

Reivindiquem amb alegria i combativitat la nostra existència, lluitem contra el sistema que ens violenta, margina i assassina. Aquest Orgull, tot i que en desescalada i amb moltes dificultats, continuem reivindicant que perquè fórem, som, i perquè som, serem. És per això que, aquest any, ens trobarem el dissabte 27 de juny a la manifestació de Plaça Universitat a les 18.30h per reivindicar que tenim història i tenim futur!

Desitgem, estimem i som: mereixem viure lliures i sense por!