El passat 29 d’octubre el Moviment Estudiantil en el seu conjunt, Assemblees de Facultats i Sindicats Estudiantils, començàvem una Vaga Indefinida amb l’objectiu de respondre en contra de la injusta situació política i repressiva que vivim a Catalunya i reivindicant eines per al lliure exercici de la mobilització, com és l’avaluació única, una demanda del moviment estudiantil post-Bolonya. Després de pràcticament dues setmanes d’aquesta mobilització, més les anteriors des del coneixement de la Sentència, i havent-se els estudiants i joves organitzat en l’Acampada Universitat, creiem que és el moment de fer una valoració i prendre decisions que ens facin avançar cap els nostres objectius.

La Vaga Indefinida fou convocada amb la intenció d’emparar totes les accions i mobilitzacions que als campus i facultats d’arreu de Catalunya estaven fent les Assemblees per tal d’aconseguir canvis en el sistema d’avaluació: aplaçament d’examens, suspensió d’activitat avaluable i, especialment, dret d’opció a avaluació única. Des d’AEP defensem especialment aquesta darrera reivindicació. La implementació del Pla Bolonya ha transformat els sistemes d’avaluació fins al punt que la realització d’una carrera en 4 anys força a les estudiants a dedicar-s’hi a temps complet, sent en moltes ocasions difícilment compatible l’estudi amb la compatibilitat amb una altra feina, resultant en una limitació al jovent precari i de classe treballadora en l’accés a la universitat. Si bé és cert que aquesta només s’ha assolit en aquest semestre d’excepcionalitat, les estudiants hem demostrat que si hi ha voluntat política per establir el dret a opció a avaluació única, es pot fer. Seguirem reivindicant aquesta possibilitat i defensem que la universitat es regeixi per un model públic, universalista i gratuït i no per un model elitista i excloent.

D’altra banda, des del dimecres 30 el jovent fins divendres 8 ens vam organitzar a l’Acampada Universitat, un espai que va sorgir per denunciar la sentència contra els líders polítics i socials independentistes i sobiranistes, contra les detencions i la repressió cap a manifestants, en defensa de l’autodeterminació i, amb especial importància, des de la nostra perspectiva de joves la reivindicació de viure un futur digne que ara mateix el sistema ens nega. Aquesta acampada ha demostrat que la joventut té moltes demandes per construir una nova societat i que, evocant Ovidi, no volem les molles, volem el pa sencer. En aquest espai hem vist com s’han organitzat actes i xerrades antirrepresives, de solidaritat internacional amb d’altres pobles i lluites, antirracistes i antifeixistes, en contra de les cases d’apostes, en defensa dels Drets Humans dels refugiats, sobre habitatge i tantes més. A la vegada, ens hem manifestat juntament amb la Marea Pensionista, en contra de la Presència del Rei, hem assistit crides per aturar desnonaments i hem barrat el pas al feixisme. Tot des de l’organització democràtica i assembleària. Les joves hem demostrat que estem unides davant la repressió i que no ens resignem a ser una peça més del seu engranatge. Les darreres acusacions infundades sobre la desconvocatòria només busquen tacar aquesta experiència i hem vist com mitjans de manipulació han aprofitat l’espai per donar difusió a les fake news. L’Acampada ha servit també per donar les aportacions econòmiques solidàries per a causes antirrepressives, que tan necessàries es fan.

Valorem amb gran satisfacció la capacitat d’autoorganització que el jovent hem demostrat i l’altaveu de demandes que hem suposat, així com agraïm totes les mostres de solidaritat que hem rebut. Lamentablement, però, les nostres demandes segueixen sense rebre la resposta que demanem. El Gobierno i principals partits polítics estatals es neguen a reconèixer l’autodeterminació catalana i segueixen apostant per la via repressiva. Mentre això no varii, nosaltres apostarem pel nostre dret de manifestació i a la desobediència civil. També exigim al Govern i partit polítics sobiranistes que incorporin les demandes expressades, l’exercici de l’autodeterminació també implica defensar els drets socials i un projecte per a les classes populars d’aquest país.

Per tot el que hem exposat, creiem que la vaga indefinida ha servit per a que s’aconseguís el dret a l’avaluació única a la majoria de facultats catalanes i per mobilitzar a l’estudiantat entorn l’acampada. Arribats a aquest punt, és moment de desconvocar la vaga estudiantil indefinida continuant la mobilització en d’altres expressions. Fem una crida a l’estudiantat català a continuar participant de les convocatòries en defensa de les nostres reivindicacions, en les que sorgeixin per avançar cap a la llibertat dels presos i de l’autodeterminació, així com en demandes socials com la del proper 17N contra la Llei de Contractes de Serveis a les Persones (Llei Aragonès).

Contra la situació d’injustícia: desobeïm! Construïm juntes un futur democràtic!