El passat dilluns va sortir la vergonyosa Sentència cap als líders independentistes, amb una totalitat de 99 anys i mig de presó. La justícia espanyola ha plantejat una situació sense marxa enrere: el dret a manifestació i d’opinió es veuen greument vulnerats.
Les estudiants vam respondre a aquesta vergonya democràtica aturant les classes just en el moment de la filtració de la Sentència, anant cap a Plaça Catalunya i, posteriorment, dirigint-nos cap a l’Aeroport. L’ocupació de l’Aeroport va recuperar l’esperit d’aquells 1 i 3 d’octubre en què, la població civil, davant la injustícia de l’Estat, va organitzar-se conjuntament, emergint com una demostració de la força de la gent davant aquesta retallada de drets i llibertats.
Alhora, el transcurs dels últims dies ha fet caure les caretes a molta gent; sobretot a un Govern i uns líders independentistes que cridaven a la mobilització ciutadana i a seguir empenyent mentre, al mateix temps, enviaven a les forces policials per reprimir-los. La brutalitat policial que hem patit aquests dies demostra com, sols el poble salva el poble. El Govern de Quim Torra durant aquests últims anys ha sigut un simbòlic, de paraules i no de fets: la sanitat, l’educació, els drets laborals, l’habitatge, no han sigut importants per gent que només es movia en clau nacional (i que, després, a l’hora de la veritat, ha donat l’esquena als seus).
Com a sindicat d’estudiants progressista i d’esquerres, cridem a buidar les aules i omplir els carrers aquest divendres 18 d’octubre contra la (in)justícia de la Sentència i contra la repressió de l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat cap al jovent organitzat i combatiu. Així com secundem la vaga als instituts el dijous 17 d’octubre.
Ho tornarem a fer? NO, ja ho estem fent!
L’estudiantat mobilitzat contra aquesta involució democràtica
