Hi ha una relació inversament proporcional entre la contribució al canvi climàtic, responsabilitat que recau en el desenvolupament industrial dels països occidentals, i els seus pitjors efectes, que patiran les nacions colonitzades de les zones intertropicals, especialment Àfrica Central, el Sud-Est Asiàtic i el nord de Sud Amèrica. Aquest mateix patró es reprodueix dins de cada país: qui menys contribueixen en el canvi climàtic seran qui més ho patiran. Llavors, veiem, com les emissions són una qüestió de rics i pobres. Segons un informe d’Intermón Oxfam de 2015, el 10% més ric de la població mundial produeix el 50% de les emissions de CO2 per consum individual, mentre que el 50% més pobre quasi no arriba al 10% de les emissions globals.

Les conseqüències d’aquesta situació d’emergència climàtica que hem de fer front són devastadores per la civilització i el planeta: la pujada del nivell del mar significaria la inhabilitat de les illes del Pacífic i marejades ciclòniques encara més destructives i amb més arribada a zones de l’interior; onades de calor més abundants i mortals pels col·lectius vulnerables (majors de 65 anys i sectors més humils), noves plagues i un encariment dels preus dels aliments per la carestia provocada pel rendiment de les collites i els efectes socials que poden derivar d’això.

I aquestes conseqüències no són totes les que pot afrontar la humanitat si no actuem ràpidament i amb contundència, sense esperar ni un dia més per utilitzar el fre de mà i activar la palanca d’emergència. Durant els últims mesos el moviment ecologista ha tornat a tenir el focus mediàtic gràcies a la força de les organitzacions ecologistes per denunciar la passivitat dels nostres governs davant d’aquesta situació crítica: a Catalunya vam sortir durant els mesos de març, abril i maig a les convocatòries de Fridays for Future amb l’objectiu de centrar la mirada política, social i mediàtica en l’emergència climàtica que vivim.

I és per això que divendres vinent, les estudiants tornarem a sortir als carrers per denunciar que s’ignori la situació crítica en la qual ens trobem: ens trobem en un compte enrere, en què cada segon que passem sense actuar s’acumula en la gravetat de la catàstrofe.

Són les nostres vides, així com la de la resta d’éssers vius que habiten al planeta, les que estan en joc si ens mantenim al marge, esperant que siguin els governs i el sistema que ha provocat aquesta situació els que actuïn per posar-li un punt final a la destrucció del nostre hàbitat. Aquest sistema no és només un perill per la vida humana; sinó per la vida natural i per qualsevol que pugui significar un impediment en l’avenç del capitalisme com sistema dominant arreu el globus.

Ens veiem divendres 27 a Jardinets de Gràcia a les 18h (vine a les 17.45h al bloc amb nosaltres!)
Canviem el sistema, no el clima!