Són temps d’inestabilitat i precarietat. La pitjor cara del neoliberalisme es manifesta en una retallada de drets laborals i sindicals que s’han produït de forma perllongada i sistemàtica durant els últims anys: les polítiques d’austeritat han afectat a tots els espais de la nostra vida, des dels drets de l’educació o l’habitatge fins a les condicions laborals de les treballadores. Les conseqüències d’aquestes retallades són extremadament dures: joves que no poden accedir a estudis superiors pels alts preus de les matrícules i, alhora, condemnats a la precarietat laboral per poder construir-se el seu futur, sols, en un món que renuncia a tot sentiment de col·lectivitat i que els deixa de banda.

Des de la Reforma Laboral, que es va fer amb la premissa “d’ajudar a la contractació de les joves i als aturats de llarga duració”, la precarietat ha esdevingut quelcom estructural i “natural” a les vides de les joves treballadores. La temporalitat, horaris flexibles, les hores extra no pagades, sous de misèria i els contractes brossa s’han normalitzat en el vocabulari de la joventut. Ser jove sembla ser sinònim de precarietat en un món neoliberal i globalitzat que no permet el ple desenvolupament de les nostres capacitats, que ens redueix a un número, a un nom propi deshumanitzat en un plàstic al pit darrere la barra.

Des de 2012 s’han produït diverses respostes a la Reforma Laboral, des de la vaga general del 29M fins diverses vagues sectorials que exigeixen la recuperació dels drets perduts. Aquest de marc de precarització és un de sistèmic que podem veure també dins les nostres universitats i que es fonamenta en un seguit de persones joves que se’ls exigeixen feines en tempos impossibles i en una situació irregular, per no dir esclavista. És en aquest punt en què el mes passat es va produir la primera vaga de la plantilla de Telepizza des de la seva fundació al 1987 a causa de la negativa de l’empresa a aplicar la pujada del Salari Mínim Interprofessional, condemnant a les treballadores a viure amb sous de vergonya d’entre 175€ i 400€.

La solidaritat per la vaga a Saragossa es va estendre arran l’Estat i és per això que, el pròxim 6 de juny, les companyes de Telepizza a Barcelona convoquen vaga. Com és precisament la solidaritat la nostra millor arma, donem tot el nostre suport a les companyes de Telepizza en la seva lluita contra les retallades dels seus drets laborals i sindicals, així com l’aplicació de l’SMI.

SI TELEPIZZA NO PAGA L’SMI, VAGA, VAGA, VAGA! PROU PRECARITZACIÓ, PROU EXPLOTACIÓ