Fa 50 anys, persones fartes de no poder ser, pensar i expressar-se com volien, de sentir que les seves identitats no entraven en el sistema, van negar-se a ser identificades per la policia. Casades de la impunitat policial i de l’estigma social, Marsha P. Johnson i Sylvia Rivera van trencar el silenci de la comunitat LGBT. El 28 de juny de 1969 , a Stonewall Inn, vam ser revolta. Vam canviar les normes, vam trencar el silenci i vam sortir juntes als carrers a visibilitzar-nos, a lluitar-nos.
Stonewall és exemple de lluita, revolta i combativitat del col·lectiu LGBT. Des de Nova York, va forjar-se una onada de solidaritat i reivindicació compartida a escala internacional. A l’Estat espanyol, el moviment LGBT va començar omplir places i carrers en plena Transició. El 1977 Barcelona va acollir la primera manifestació del moviment LGBT, on milers de persones orgulloses i diverses van omplir les Rambles exigint els drets de la comunitat LGBT. El 1978 s’hi sumaren Sevilla i Madrid, fent explícits la necessitat de despenalitzar i despatologitzar les persones LGBT i aquelles en els marges derrocant la Llei sobre perillositat i rehabilitació social.
És important recordar a aquelles que ens van predir i van lluitar per construir un present més inclusiu, més divers i en què totes puguem ser lliurement qui som sense por. Però, alhora, cal ser crítics amb un sistema que mercantilitza la nostra existència i intenta eliminar tot el component combatiu de la nostra lluita, convertint el Pride en un dia de festa i celebració. El capitalisme intenta esborrar tot símbol de combativitat i resistència darrere d’una marca o un eslògan fàcil de vendre.
La LGBTfòbia continua sent normalitzada i socialitzada. En l’últim any, segons dades de l’Observatori contra l’Homofòbia, les agressions homòfobes han crescut en un 30% respecte l’any 2018 a Catalunya. Des de petites seguim patint mil i una violències en el nostre entorn per sortir de la cisheteronorma i ser dissidents de la heterosexualitat obligatòria, sent forçades a sortir d’un etern armari en totes les esferes de la nostra vida. Dins del mateix col·lectiu, les realitats són també diferents. Les trans no només han de sortir de l’armari, sinó que pateixen una patologització i estigmatització continuada per un sistema mèdic patriarcal, racista i classista. Les asexuals continuen situades en un no lloc davant les dinàmiques hipesexualitzadores que no comprenen relacions afectives més enllà del sexe i el consum de cossos. Les no binàries, les intersexuals i cada cos construït en la frontera continuen sent penalitzades per no quadrar en aquest món d’homes blancs, occidentals, de classe mitjana i heterosexuals.
És per això que aquest dissabte 29 de juny, sortim als carrers per reivindicar-nos i lluitar per la nostra llibertat i vida. Sortim per denunciar el pinkwashing i totes les violències LGBTfòbiques que encara no s’han eradicat de la nostra societat, per construir unes universitats més inclusives i que no facin del moviment una eina publicitària Ens veiem a Plaça Universitat a les 18.30h.
PERQUÈ SOM ORGULLOSES I DIVERSES, PERQUÈ SOM REVOLTA.