Molts cops sentim que s’ha millorat la nostra qualitat de vida, que com a persones que trenquem els cànons d’una heterosexualitat obligatòria tenim una vida millor que anys enrere. No podem negar que és cert, però tampoc podem deixar de lluitar: continuem sent excloses i marginades, continuem sent desposseïdes i mercantilitzades. Com a membres d’un sindicat d’estudiants, no podem permetre que les pròximes generacions hagin de descobrir la seva sexualitat en la intimitat, des de la ignorància, la por i el rebuig. No podem deixar-les en herència unes aules on s’aprengui que naixem homes i com a tal hem de comportar-nos patriarcalment, ni que naixem dones i no podem estimar-nos: ni a nosaltres mateixes ni entre nosaltres. Per això lluitem.

Lluitem per cada atac que patim en els nostres espais, per cada proposta política homòfoba difosa per la premsa sensacionalista, per cada cop que diuen un nom que no és el teu, per cada parella que no pots presentar als teus pares, per cada teràpia que has de passar per arribar a ser qui ets, per cada tòpic ignorant cap a la teva orientació sexual, per quan tens por a dir-li a la teva companya el que es trobarà quan aneu al llit… Lluitem per nosaltres, per tu i per mi, i per les que vindran. Lluitem per un present i un futur lliure, rebel i dissident.

I a un mes de l’Orgull, lluitem amb més força pels nostres drets davant les màximes expressions de la capitalització del moviment LGTB que ridiculitzen i banalitzen els nostres drets. Que ningú utilitzi les nostres plomes per mercantilitzar el cos de la dona, ni per assenyalar a partits com retrògrades i masclistes sense preocupar-se ni treballar pels nostres drets dia a dia. No som un reclam turístic, ni tampoc una bandera irisada tacada de sang amb la qual tapar els milers i milers de morts a la frontera de Gaza. Els nostres drets són els d’aquelles mortes, són els Drets Humans, no eines oportunistes ni rentats de cara.

Per cada un d’aquests motius, per cada una de les experiències que vivim diàriament, aquest 17 de maig, Dia contra la LGTBfòbia, cridem que la nostra ploma no es ven: que hem aconseguit molts canvis, però hem vingut canviar-ho tot.