Menu Close

Posició de l’AEP a la vaga de l’1-O

Ara fa un any el Govern de l’Estat iniciava una operació a gran escala per tal de justificar l’ofensiva repressiva contra la població de Catalunya, per l’organització de l’1 d’octubre, la seva celebració i les seves conseqüències.A Aquesta operació esdevenia especialment greu amb l’actuació de les forces de repressió contra la població, i amb persecució i empresonament de dirigents d’entitats socials, membres del Govern i de la Mesa del Parlament; així com contra activistes de base amb acusacions que arriben fins i tot al grau de “terrorisme”.

A més, la posterior aplicació del 155 va tenir uns impactes transcendentals. Per una banda, va ser una vulneració de l’autogovern de Catalunya mancada de tota legitimitat democràtica, i per l’altra, situant-ho al terreny universitari, va significar el trencament de les dinàmiques pròpies de les universitats.

La intervenció directe a les finances de la Generalitat va suposar un bloqueig de partides pressupostàries en un moment que s’iniciava el curs, provocant la suspensió temporal de centres i projectes de recerca i investigació universitària. I aquesta intervenció no es va aturar a les universitats, va qüestionar el model d’escola catalana en una de les enèsimes ofensives contra la projecte d’immersió lingüística.

D’altra banda, la situació actual a Catalunya ha variat, existint un nou Govern de la Generalitat que no assumeix la seva responsabilitat paral·lela a la situació denunciada prèviament. No assumint mandats democràtics aprovats pel Parlament de Catalunya, com és el de la rebaixa d’un 30% dels preus públic universitaris –demanda principal del moviment estudiantil català– o, mirant cap a una altra banda, la necessitat de treballa un pla d’emergència social per frenar l’increment de les desigualtats i la situació de vulnerabilitat de les classes populars catalanes, les quals en paraules de l’actual President de la Generalitat “són qüestions menors”.

El context en el qual vivim requereix consensos i fronts amplis, que denunciïn la repressió contra poble català i mostrin la injustícia que pateixen els presos polítics i el judici al qual s’aboquen. Així, com a escala universitària, també és necessari mostrar el rebuig contra la “repressió universitària”, la que expulsa estudiants de les universitats pels alts costos que comporta, la que precaritza a l’alumnat obligant-lo a compaginar feina i estudis, la mateixa que manté a professors i personal en una situació vergonyosa per la insolvència financera per la manca d’inversió pública del Govern de la Generalitat.

Per aquests motius creiem necessari fer una crida al conjunt de la comunitat universitària per cercar vies que aconsegueixin el màxim suport contra l’onada repressiva. Tanmateix, la vaga convocada per Universitats per la República per l’aniversari de l’1 d’octubre és un model de mobilització que cal replantejar. Amb uns tempos justos i sense capacitat per ser reflexionada pel conjunt del moviment estudiantil, tant per sindicats com per les assemblees. Cal repensar cap a quin model volem avançar, la lluita pels drets nacionals i per a l’autodeterminació no es pot desentendre de la lluita per la reivindicació d’una educació pública, gratuïta i de qualitat.

Finalment, com AEP creiem que en un calendari on els judicis contra el sobiranisme no s’iniciaran fins finals d’any o inicis de 2019, les mobilitzacions s’han de construir de forma unitària: no podem permetre’ns el luxe de deixar-nos a ningú pel camí.

Sempre compromesos en la lluita per l’educació popular.