Cada 8 de març sortim als carrers a celebrar, recordar, reivindicar i defensar les lluites i les conquestes de drets que milers de dones activistes, sufragistes i sindicalistes ens han deixat en herència. Per això, cada 8 de març –i cada dia– ens mobilitzem i seguim treballant sabent que la lluita és llarga i continua, i que només actuant amb sororitat podrem seguir avançant. És per això, que aquest 8 de març, el dia de la dona treballadora, convoquem a la vaga feminista internacional perquè som diverses, som vives, som lliures, som rebels i som per les que ja no hi són.

Dins del mercat laboral, les dones majoritàriament hem ocupat les feines més precàries i pitjor remunerades, sempre acompanyades d’una escletxa salarial injustificable més enllà de raonaments patriarcals. Això ha dut que, sovint, les dones hagin acabat establint relacions de dependència econòmica amb les seves parelles sexo-afectives (en relacions heterosexuals): l’home sempre ha tendit a tenir feines més estables, millor pagades i amb majors possibilitats d’ascens… La dependència no és l’única derivació: les dones en relacions lèsbiques es troben afectades en la totalitat davant les dinàmiques del capitalisme i les dones trans pateixen grans dificultats per incorporar-se al mercat de treball, sent excloses d’aquest. Aquestes realitats veuen sumades el treball invisible de la reproducció, les cures i les tasques de la llar, feines que suposen una segona o tercera jornada de treball que no acostuma a ser repartida equitativament. Finalment, davant d’aquestes desigualtats, trobem que les taxes d’atur de les dones són superiors a les dels homes però que aquestes encara ho són més per a les dones racialitzades i migrants que com les dones trans, troben una barrera immensa per tal de trobar feines amb condicions dignes i humanes.

Però les desigualtats de gènere que patim no acaben en el món laboral, la societat patriarcal té efectes a tots els nivells. La violència masclista es reprodueix des de les llars als nostres carrers, aules i llocs d’oci; la invisibilització de la dona al llarg de la història continua sent un fet i encara, si ens queixem, se’ns diu que potser no hem estat tan importants; les mil i una opressions estètiques i culturals que ens rodegen a cada instant i ens coarten la nostra llibertat, la nostra diversitat… Podríem passar-nos la vida donant motius per a la vaga, motius per a trencar d’una vegada per a totes amb un sistema patriarcal que prefereix titllar-nos de malaltes, de boges i de desviades abans d’acceptar que alguna cosa falla, d’acceptar que no és normal que la meitat del planeta es cregui superior a l’altra meitat –sigui per motius de gènere, de classe o d’ètnia. I això s’ha d’abordar des de tots els espais possibles, el món associatiu i les aules són el nostre espai de lluita.

Com a sindicat d’estudiants formem part del teixit associatiu juvenil, i observem com el gènere també condiciona les formes de comportament dins de l’associacionisme. Les dones acostumen a estar més presents en aquelles associacions orientades a la cura i al servei d’altres, en totes les etapes de la vida. Tenim més presència en aquelles associacions de caràcter cultural, social i educatiu, però a les polítiques i sindicals som minoria. Reproduïm patrons, reproduïm una escletxa de gènere i ho hem de combatre: tenim capacitat d’actuar més enllà de les tasques internes de cura i servei a tercers, també podem capitanejar projectes i prendre partit en l’esfera política. Des d’espais com AEP, tenim un compromís ferm i clar per a feminitzar la política i el sindicalisme, és per això que les dones que hi participem generem espais d’empoderament femení, de cures conjuntes per plantar cara al patriarcat i per transformar un món –i totes les seves esferes socials– que no està fet per a dones.

L’educació és l’eina de canvi: només esborrant el patriarcat de les nostres aules, serem capaces d’eliminar-lo de la nostra societat. I aquest canvi comença per posar en marxa l’educació feminista, la coeducació. Entenem per coeducació l’acció d’educar oferint la mateixa igualtat d’oportunitats a nens, nenes, nois i noies, tenint en compte i respectant les diferències de sexe i valorant-les. És a dir, suposa la incorporació a les aules de dinàmiques que trenquin amb els rols de gènere marcats per la societat i introduir elements com el llenguatge inclusiu i la perspectiva de gènere i LGTBI+, entre d’altres. Així serem capaces d’obrir la porta la diversitat sexual i afectiva, i a les dones als llibres i a les aules per fer-nos eternes; i alhora deixarem enrere els tabús de l’educació sexual fent la real i efectiva, i oblidarem protocols de violència de gènere que desprotegeixen i qüestionen les agredides mentre sobre-protegeixen l’agressor fent invisibles les agressions per a les institucions, per protocols que obliguin a donar resposta punitiva i sancionadora a les agressions trencant amb la impunitat fins ara establerta.

L’aplicació de la coeducació serà una passa més a trencar amb un model social fet per homes i per a homes, i farà possible concebre una societat des de la igualtat, la sororitat i el respecte. És per això que apostem per trencar amb un model de competència i individualitat que reforça les lògiques capitalistes i patriarcals, i volem caminar cap a una educació –d’infantil fins a universitats i FP– pública, laica, feminista i gratuïta: una educació sense por, sense espai per les violències, sense lloc pel patriarcat i el capital.

Per tots aquests motius i per a tots els exposats per les companyes de la Comissió 8M – #VagaFeminista, donem tot el nostre suport i ens adherim a la vaga laboral, de consum, de cures i estudiantil d’aquest pròxim 8 de març. És una vaga política amb un objectiu clar, que mai més la societat ignori i invisibilitzi a les dones: som la meitat del planeta i som aquí per a quedar-nos, per a fer-nos eternes. Animem a participar dels milers d’actes que es fan aquesta setmana que ve i als que vindran, a participar de totes les accions de lluita feminista possibles, a prendre partit a les manifestacions i jornades de lluita: cada dia és un bon dia per reivindicar-nos i lluitar-nos, cada dia és 8 de març.

El 8M ens aturem, el 8M ens celebrem als barris, a les escoles, als instituts, a les universitats i als nostres llocs de treball, el 8M sortim amb força a les 18:30 h des dels Jardinets de Gràcia (Passeig de Gràcia amb Diagonal). Companya, t’esperem! ✊🏾