Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes, aquest 25N seguim reivindicant la necessitat de continuar feminitzant els espais estudiantils per reafirmar la importància de reforçar la lluita i defensa dels drets de les dones des de tots els àmbits al nostre abast. I en un dia com avui, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les dones, denunciem tot els tipus de violència als que, diàriament, ens veiem sotmeses les dones. Recordem especialment a les 91 dones assassinades d’aquest 2017, a qui se les ha privat de la seva vida; però recordem també a totes les víctimes d’assetjament sexual, a totes les que pateixen violència psicològica, o que pateixen assetjament pels carrers o per internet, les dones que viuen amb una doble jornada laboral, les que pateixen l’escletxa salarial, la publicitat i l’humor sexista, la cosificació femenina, etc.
Arrant del judici de La Manada, fa setmanes que escoltem comentaris masclistes que volen desacreditar a la víctima, per seguir amb la seva vida, i que pretenen donar justificació a una agressió sexual. Ens remou per dins i ens genera ràbia i impotència aquesta situació, portant-nos a entendre que vivim en una societat on l’única víctima que no és qüestionada és la morta. I no, no estem disposades a viure callades, espantades i indignades dins d’un sistema que no ens veu com a iguals, que ens tracta com a ciutadanes de segona. No volem haver d’argumentar com ens vestim, com vivim, com ens desenvolupem per tal de no ser considerades culpables d’agressions i assetjaments que patim, nosaltres no som el problema.
Sabem que la manera de posar fi aquest sistema patriarcal és ensenyant des de la igualtat i el respecte. Per això exigim i seguirem treballant perquè a les universitats catalanes es continuïn adoptant mesures per erradicar les violències masclistes i actuïn davant d’aquestes, també seguirem treballant per assolir la paritat dins les institucions universitàries, i la inclusió de dones i de la perspectiva de gènere als plans docents. Les dones d’AEP, com moltes altres, no cedirem ni farem un pas enrere.
La universitat, i l’educació en si mateixa, ha de convertir-se en un espai que també sigui de les dones i que estigui disposat a ser-ho cada dia de més dones. S’ha de condemnar cada agressió que es pateixi a les aules, protegint a la víctima i acusant públicament a l’agressor. No podem seguir seguir silenciades.
Però el problema no només sorgeix a les universitats, exigim que a les escoles i instituts s’inclogui la perspectiva de gènere, que hi hagi també protocols contra les agressions masclistes i una formació introductòria al feminisme. S’han de protegir a totes les dones sense excepció.
Un dia com avui, també hem de reconèixer tota la feina i esforç que han fet tantes dones per arribar fins on som ara. Sabem que, sense elles, no hauríem avançat ni aconseguit els drets que actualment gaudim. Però encara no s’ha acabat la nostra lluita, hem de seguir als carrers, a les aules, a les institucions, treballant i lluitant perquè cap dona hagi de viure amb por ni restar callada davant d’una agressió. Seguirem treballant i lluitant perquè, en un futur, les dones tingui de forma real i efectiva tots els drets i privilegis amb els quals avui nosaltres encara no comptem.
Així doncs, sortim als carrers a combatre el sistema que ens oprimeix, que ens culpabilitza, i que ens vol callades a recordar que som aquí i hem vingut a quedar-nos, que cap dona es queda enrere perquè sí, que ens volem vives, lliures i rebels, QUE NO MORIM: ENS MATEN.
