En el marc de la crisi del règim actual, l’aparell de l’estat ha intentat protegir la seva legitimitat mitjançant l’ús abusiu de la violència.

Amb l’entrada de la crisi, els moviments socials han dut a terme una forta lluita pels drets bàsics que es van desmantellant. Així doncs, la lluita per la defensa de l’educació la vivenda digna, la pau, el treball i la democràcia entre d’altres, ha sigut massiva, donant lloc a importants victòriesi també a una forta repressió cap a les que lluiten.

La criminalització de la protesta ha estat caracteritzada pels muntatges policials, la violència als carrers i a les institucions. Com exemples tobem a les víctimas del 4F, les companyes agredides, jutjades i empresonades per la seva participació a la vaga del 29M, com l’Isma i el Dani o el Javi del Clot, el cas de l’Alfon, o recenment pels fets ocorreguts a l’#EfecteCanvies el Franz i l’Adrià, companys del moviments estudiantil de la UPF. O, l’últim capítol de l’Operació Pandora, amb el muntatge policial front al moviment anarquista, tot creant la concepció de “terroristes” cap a les que lluiten.

Davant això, des de l’AEP, no només ens reafirmem en la lluita als carrers per la defensa dels drets del poble sinó que rebutgem la criminalització de la lluita.

Ser anarquista no és delicte.

Defensar els nostres drets és un deure.

Organitzam-nos, treballem, lluitem!