Com cada any, aquest 8 de març commemorem el dia de la dona treballadora, no per ser una data institucionalitzada sinó pels antecedents d’aquesta jornada. Les grans victòries del poble  han sigut sempre fruit de la lluita organitzada i el moviment feminista no n’és una excepció. Els drets que vam conquerir com a dones, com a ciutadanes, com a treballadores, com a estudiants i com a subjectes polítics davant el patriarcat representen la lluita de dones que s’han empoderat i han dit prou, tot i que en molts casos han sigut silenciades fins i tot de la història.

 Els atacs que patim les dones i el col•lectiu LGTBI diàriament són nombrosos. Alguns són visibles i clars: assetjament sexual, violència masclista dins la parella,  bombardejos de publicitat sexista… La gran majoria, però, són silenciosos i encoberts, petits atacs desaparcebuts que van calant fons: quan ens sentim desvaloritzades per ser dones, quan ens miren els pits enlloc de la cara mentre parlem, quan ens llencen floretes pel carrer, els acudits sexistes, quan entrem gratis a una discoteca, quan tornem a casa de nit amb por…

 Tot i això,  com sempre, les dones ens organitzem per combatre aquests atacs. Per construir una societat en què tots i totes estiguem en igualtat de condicions. Per repartir el poder entre el poble, sigui quin sigui el sexe, el gènere o la raça de cada persona. Per generar una conjuntura pròpia com a moviment que té proposta clara del model de societat.

 L’any passat vam plantar cara a la llei de l’avortament defensant el dret al propi cos. Aquest any, ens hem organitzat a classe i al barri per deixar ben clar que existeix el treball de cures i de reproducció, que ha d’estar reconegut i que no carregarem amb tot el pes de la crisi,abandonant la feina i els estudis.

És per això que ens sabem fortes i organitzades i que us cridem a totes a seguir lluitant pels nostres drets a tot arreu mentre caminem cap a la Vaga de Totes!

Cada dia és 8 de març!