Dimecres dia 29 una fundació del Banco Santander, “Conocimiento y Desarrollo”, organitza un “esmorzar” entre empresaris amb el títol “¿Qué esperamos las empresas de la Universidad?”, com si n’haguessin d’esperar alguna cosa. L’acte estarà presidit per Mónica de Oriol, presidenta del “Círculo de Empresarios”. Què necessita la Universitat d’algú que declara que el salari mínim “te obliga a pagarles aunque no valgan para nada” i que no vol contractar dones en edat fèrtil perquè “esa protección de la mujer la desvincula del alineamiento con los intereses de la empresa”? Mónica, empresaris, la universitat només necessita que marxeu dels nostres òrgans de govern i que s’acabin actes com aquest.

Bancs i empreses porten anys atemptant contra la universitat per convertir-la en la seva font de capital humà. Ja ho han aconseguit; tenen becaris ben formats que treballen pagant. Passen per sobre la comunitat educativa, emmotllant els plans d’estudis al seu gust. Les necessitats del mercat són contràries a les de la societat, pensem seguir satisfent-les?

Rebutgem un tipus de societat on els governs central i autonòmic serveixen els interessos privats i la seva participació en l’esfera pública. La de tots i totes.

Rebutgem un model econòmic i social on es consideri les dones com una càrrega econòmica pel fet de ser mares o que escindeixi la població en útils i no útils.

Rebutgem i seguirem rebutjant qualsevol acte on l’empresa privada incideixi en l’educació pública per fer-la seva.