Des de l’AEP seguim donant suport a l’Assemblea de docents de Mallorca, que malgrat no han abandonat la lluita en cap moment, han decidit en assemblea extraordinària (d’unes 300 persones) reprendre la vaga per un dia: el 7 de gener. La decisió es va prendre per àmplia majoria, a causa d’un nou expedient obert a un company director d’un institut, que se suma als ja més de 30 fets pel govern Bauzà. La convocatòria ha estat secundada per la resta de les Illes, per tant l’Assemblea de docents de les Illes Balears fa una crida a la vaga. Comencen el trimestre amb força.

El professorat de les Illes Balears es va declarar en vaga indefinida a inicis d’aquest curs 2013-2014, amb un suport en les votacions de més del 95% del professorat, per exigir la retirada del decret de Tractament Integrat de Llengües i la llei de Signes, aprovats pel Partit Popular -sense tenir en compte l’opinió de la comunitat educativa- i que suposen un altre greu atac a la llengua i a la cultura catalanes. També s’exigeix la recuperació de drets laborals -remuneració del 100% de les baixes i pagament dels sous de personal interí durant els mesos d’estiu-, beques menjador i ajudes per a l’adquisició de material escolar perdudes a causa de les retallades i el procés privatitzador de l’educació pública, a més d’una posició del Govern Balear en contra de la LOMCE.

El decret TIL pretén introduir l’ensenyament trilingüe a les escoles -en català, castellà i anglès-, però a la pràctica això suposa una menor oferta d’estudis en català, una dubtosa oferta en anglès per la poca formació que es requereix als docents per impartir classes en aquesta llengua i, en definitiva, una clara segregació de l’alumnat per llengua i per cultura.

Els centres educatius han respòs amb manifestacions simbòliques per generar consciència sobre la importància de l’ús del català a les aules: han penjat llaços i senyeres a les façanes de les escoles. Per reprimir-ho, el govern ha creat la llei de Símbols, que prohibeix aquest tipus de protestes.

Tot i que la socialització dels infants recau, en primer lloc en la família, l’escola primària també hi juga un paper fonamental. Si es nega a aquesta edat l’escolarització en la llengua materna, aquesta passarà a un paper secundari i es crearan, com a conseqüència, generacions que no la veuran com a pròpia i, per tant, no tindran com a prioritat la seva defensa en les pròximes etapes de la seva vida, quan adquireixin un sentit crític sobre la societat. Per això, un atac lingüístic a les primeres etapes de l’educació és un atac a la cultura de tota la societat.

La vaga i les mobilitzacions, que no s’han aturat, a més, pretenen donar resposta a la repressió per part del govern balear, que ja ha cessat de sou i de feina a tres directors  de centres que es neguen a aplicar el TIL, fet que interpreten com una persecució professional a les veus crítiques de les noves mesures. Les professores en vaga exigeixen la supressió dels expedients sancionadors ja iniciats o els que poden sorgir en motiu de la vaga.

Les docents de les illes descriuen la seva situació com un “laboratori de la LOMCE”: consideren que els atacs que estan rebent són previs als que es patiran a la resta de l’estat quan s’aprovi aquesta llei. Cal emmirallar-nos en la seva lluita perquè en breus haurem de fer front a atacs similars. El Partit Popular continuarà amb els seus atacs independentment de l’opinió i les queixes de la comunitat educativa.

La cultura i la llengua són pilars cohesionadors i fonamentals d’una educació pública i de qualitat. També denunciem la persecució a totes les llengües cooficials a arreu de l’estat espanyol efectuada amb la LOMCE i altres lleis, tant estatals com autonòmiques. Animem també a que els estudiants facin seva aquesta lluita participant activament de la vaga i de les diferents mobilitzacions que se succeiran.

L’educació a les Illes Balears, al País Valencià i a Catalunya: pública, de qualitat, per i pel poble i en català!

Associació d’Estudiants Progressistes

Barcelona, 6 de gener de 2014