Menu Close

Comunicat de l’AEP contra la reforma de l’avortament. Defensem el dret al propi cos!

Les capes dominants, representades a l’estat espanyol per una extrema dreta que ens governa i l’Església (que van sempre de la mà), exerceixen un fort control ideològic sobre la població com a pilar fonamental de dominació. D’aquesta manera, rebem atacs constants que ens adoctrinen sobre com hem d’actuar, com hem de sentir…

El dret al propi cos és, cada cop menys, un assumpte personal: s’ha tornat una qüestió d’estat. Cada dia rebem impactes dels mitjans de comunicació burgesos (televisió, diaris, publicitat… i fins i tot des de les pròpies institucions!) sobre com hem de viure la nostra pròpia vida.

A ple segle XXI encara relacionem bellesa amb felicitat, som testimonis cada dia d’atacs a l’homosexualitat, associem la transexualitat amb marginació social, desconeixem la intersexualitat… Avui en dia, vivim ancorades a la perfecció de l’heterosexualitat. Somiem amb una família com a fet inevitable dins la normalitat de les notres vides.

Qui trenca amb el dogma, deu ser que té algun problema mental o físic, ens fan pensar.

La superestructura burgesa ha calat fons en les nostres vides, la tenim tant interioritzada que no la podem fer fora ni quan veiem la ironia lacrant que comporta que les mateixes persones que ens estan deixant sense casa, sense feina, sense estudis i sense pensions ens deixin sense la possibilitat de no poder decidir que el fetus que portem dins per complet error no es convertirà en una persona precàritzada més.

La llei actual, amb les seves deficiències, és una llei de terminis que permet a la dona, a partir dels 16 anysavortar lliurement, tot i que en cliniques privades avançant els 300 euros que costa, cosa que no tothom es pot permetre, i menys amb els terminis que es dónen per recuperar els diners. Aquesta llei, tot i que no ées perfecte, va suposar un pas endavant en la conquesta dels nostres drets, que ara ens volen retallar.

Al principi se’ns va explicar que aquesta contrareforma ens tornaria a la llei  deficient i elititzadora que va impulsar el PSOE l’any 1985, que només permetia l’avortament sota certs suposits completament restrictius. Era una llei que “permetia” avortar sota consentiment d’un metge, amb un certificat molt més fàcil d’aconseguir a les clíniques privades que mitjançant la sanitat pública. Una llei que, en definitiva, segregava econòmicament de per si a la classe obrera.

Però la llei que proposa el PP és encara pitjor, ja que no parteix de supòsits. No es podrà avortar ni per malformacions del fetus, ni en cas de risc per a la salut de la mare, ni tant sols en cas que l’embaràs sigui fruit d’una violació. Aquesta llei és una clara condemna a les dones a ser el que la dreta vol que siguem: meres fàbriques de fer infants, màquines reproductives rellevades al treball de cures.

Per això nosaltres diem prou. No som potencials mares, no som potencials mullers i no som potencials mestresses de casa. Som estudiants, treballadores o aturades. Som valentes, autosuficients i lluitadores.

Volem ser propietàries del nostre futur i del nostre cos. I si decidim ser mares serà això: una decisió.

Defensarem la nostra vida i la de les nostres companyes i per això ens oposem i lluitarem fins on calgui per eliminar aquesta llei que ens esclavitza i ens retorna al segle XVIII.

I per això el dia 20 serem davant les seus del Partit Popular, per mostrar que el dret a la vida és el dret a decidir sobre el propi cos i a viure la maternitat com un fet saludable i colpidor i no com una obligació femenina imposada.