Avui fa 53 anys que les germanes Mirabal, activistes feministes i antifeixistes de República Dominicana, van ser brutalment assassinades per la policia en plena dictadura de Rafael Trujillo, fet que les va convertir en un símbol de resistència per al poble dominicà.
Arrel d’aquest fet, l’any 1999 es va instaurar el 25 de novembre com el dia internacional contra la violència vers les dones i les nenes.
El patriarcat, aliat amb el sistema capitalista de producció, es nodreix de la dominació de l’home sobre la dona. D’aquesta manera, les dones de classe treballadora rebem una doble opressió pel simple fet de ser-ho: com a treballadores i com a dones.
L’única manera de mantenir una opressió és mitjançant la violència.
L’opressió patriarcal, sovint, no és evident. Queda dissimulada, molts cops, perquè s’exerceix des de les institucions, des de la publicitat, des de l’educació. Però també l’exerceixen les persones més properes a nosaltres, sovint amb qui més compartim parts de la nostra vida. L’exercim, fins i tot, nosaltres sobre nosaltres mateixes.
I és que la violència de gènere no és una violació, com la defineix encara avui en dia l’institut d’estudis catalans. La violència de gènere és tot tipus de tracte de discriminació, de menyspreu i, en definitiva, de maltractament -tant físic com psicològic- que rebem les dones pel simple fet de ser-ho.
La violència de gènere no és un cas aïllat de maltractament. És un mecanisme de perpetuació del patriarcat, que fomenta un sistema de dominació de l’home sobre la dona. Està, per tant, present en el dia a dia de les dones.
Lluitar contra la violència de gènere és lluitar contra la dominació patriarcal. Acabar amb la violència de gènere, destruir-la, és bàsic per aconseguir una igualtat real entre gèneres. Construir un món nou sense violència de gènere requereix auto-organització feminista, trencar amb les lleis del patriarcat i construir una nova filosofia de vida entre totes les dones, conjuntament, per trobar el nostre lloc al món i la nostra pròpia manera de viure’l.