Estudiantes en Movimiento considera l’informe del grup d’experts sobre la reforma universitària una vergonya que encobreix un cop d’estat a les institucions universitàries i que amenaça amb acabar amb els escassos marges de democràcia d’aquestes.
El grup d’“experts” universitaris que va redactar aquest informe té entre les seves fileres membres tan sospitosos de perseguir fins democràtics com el vicepresident tercer del Banco Santander, o de promoure la qualitat de la Universitat Pública com el president del consell de direcció de la universitat privada IE Universitat.
A falta de realitzar un anàlisi més en profunditat, podem deslligar l’informe en tres punts clau que d’aplicar-se suposaran un empitjorament substancial de la nostra universitat:
Primerament, es proposa retallar dràsticament la democràcia dels òrgans de govern universitaris a través de la fusió del Consell Social amb el Consell de Govern en un nou Consell de la Universitat que tindria atribuïdes totes les potestats que abans corresponien als anteriors òrgans i al Claustre, que passaria a ser merament consultiu.
L’elecció del rector deixaria de ser realitzada per sufragi universal o pel Claustre i seria realitzada pel Consell de la Universitat, que dels seus membres un quart serien escollits a dit pel govern autonòmic corresponent. Per a Estudiantes en Movimiento això suposa un cop d’estat en tota regla a la democràcia i a l’autonomia universitària que, a més augmentarà la presència de personalitats del món empresarial als òrgans universitaris i disminuirà la ja escassa representació estudiantil a aquests.
En segon lloc, el finançament universitari es planteja com un element al que la iniciativa privada ha d’augmentar quantiosament. Si bé és cert que l’informe conté referències a l’escassa inversió del govern en beques o a la impossibilitat d’augmentar la qualitat universitària si no s’arriben a nivells de finançament pública similars a la mitjana de la OCDE, també és cert que les mesures concretes que es proposen són a costa d’augmentar el pes de l’empresa privada en el sistema universitari. Es planteja augmentar les modalitats de beques préstec lligades a entitats privades, el que composa un augment de la inequitat ja que no poden accedir a aquestes aquells estudiants que no tinguin solvència demostrada per a retornar-les, així com lligar el finançament de les universitats a l’obtenció de resultats i a l’ocupabilitat dels seus titulats, el que pot suposar un suïcidi econòmic per a la majoria de universitats de l’Estat.
Com a tercer punt destacat està la nova política de selecció del Personal Docent i Investigador que es pretén imposar a les universitats. L’informe es decanta sobre tot en aquest punt pel manteniment de la figura de professores associades i ajudantes en els termes plantejats en la LOMLOU, és a dir, amb unes condicions de precarietat i inseguretat laboral en el temps d’un sector que suposa la majoria del personal docent de les universitats. Per altra banda, respecte al personal permanent es pretén anar reduint el pes de la figura de catedràtic i professor titular que accedeix a través de les garbells de qualitat nacional establertes per l’ANECA per a promoure la figura de doctor contractat per la pròpia universitat, oferint llibertat als centres per a fixar la banda salarial oferta. Això suposa, tal i com reconeix l’informe, una “desfuncionarització” de la condició de docent universitari permanent, el que pot donar lloc a la competència entre les universitats per acaparar al personal docent disponible i, tenint en compte les dificultats financeres de les mateixes, una pèrdua de qualitat generalitzada per la impossibilitat de competir entre sí i amb les universitats privades.
En conclusió, per a Estudiantes en Movimiento les mesures contingudes en aquest informe és un atac frontal a la universitat pública y les posa al servei del capital, que és responsable de la seva actual crisi, a més d’haver estat redactats sense tenir en compte el debat o el consentiment de la comunitat universitària. Les pretensions de reforma universitària han de ser contestades des de la mobilització a les aules i als carrers, perquè la comunitat universitària i la majoria social no pot permetre que se’l robi el dret a una educació democràtica conquerit a través de desenes d’anys de lluita.