S’apropa el 25 de novembre, un dia que està a primera plana de l’actualitat, un dia en què a Catalunya se’ns crida a les urnes per manifestar el nostre posicionament envers l’estat de la qüestió política, econòmica i social a través de nostre vot. No plantejarem aquest diumenge com un dia crucial en el futur del país, ja que no ho creiem així: el dia 26, les coses seguiran més o menys igual per als qui van aprofitar una victòria electoral en un context de crisis econòmica per a legitimar un seguit de mesures restrictives (que en diuen d’austeritat) que estan anul·lant les possibilitats de viure en condicions dignes a una gran part de la població, sempre en favor de les classes dominants, que han seguit enriquint-se gràcies a les dinàmiques del capitalisme neoliberal, cada cop en un estadi més despietat i desafiant.
És per això que trobem fora de lloc que CiU hagi convocat eleccions ara, sabent que potser en dos anys més de legislatura s’hagués posat per fi en evidència i li fos impossible amagar la direcció real de les seves polítiques (desmantellament dels serveis públics, privatitzacions, dissolució de les ajudes i drets socials…), i aprofitant-se d’un sentiment nacional que està explotant per a fer-se seu un discurs que mai li ha pertangut, i així amagar totes les accions del seu mal govern -que no dista tant del de l’espanyol, donada a la dependència d’ambdós a qualcom que té més veu: els bancs, Europa i els mercats. Però encara ens sembla més desencertat que ho faci en una data com el 25 de novembre, el dia internacional en contra de les violències de gènere.
D’entrada, el fet de concertar una jornada electoral en una commemoració com aquesta ja suposa o bé una ignorància pel fet, o bé un menyspreu per la reivindicació que comporta el 25N. Però si ens aturem a analitzar-ho, no només és això, sinó suposa la invisivilització de la problemàtica de gènere, en concret de les violències de gènere. I d’aquesta manera s’esdevé, a més, un altre tipus de violència: imposar un afer de manera prioritària per sobre d’una lluita que, si ja de per si, té poca repercussió en el dia a dia, s’afebleix encara més enfront de tot el ressó mediàtic propi d’unes eleccions. Per acabar d’enllestir-ho, la Junta Electoral ha prohibit la manifestació que, com cada any per aquest dia, ha de sortir a cridar en contra de qualsevol tipus de violència envers dones i nenes. Com és possible que havent marcat aquesta data, no poguessin preveure que no ens quedaríem callades i callats?
El 25 de novembre anirem a votar, i també anirem a la manifestació per recordar les víctimes de violència masclista, i per sensibilitzar la societat sobre aquest problema que trascendeix l’àmbit domèstic i esdevé estructural. I també per fer-los veure que no és responsable fer el que han fet amb aquesta data: relegar-la a un segon pla, restar-li importància, quan és en realitat la cita a les urnes el que és simplement un diumenge que no té un dia fix en què dur-se a terme i que podria haver estat qualsevol altre si s’hi haguessin mirat més.