……………………………………………………………………………………………………….
La decisió de la Generalitat de Catalunya de reduir la despesa pública afectarà de forma ben evident a les universitats catalanes.
La Universitat de Barcelona, ja perjudicada per l’històric deute que la Generalitat té amb ella, es veurà de nou agredida i més afectada, si cap, amb aquesta nova retallada, que perdurarà mínim dos anys. La implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a cost zero per al Govern de la Generalitat ja va obligar a la Universitat de Barcelona a du a terme unes mesures i desenvolupar unes polítiques que varen afectar –i continuen fent-ho- al conjunt de la comunitat universitària. A la pujada de les taxes universitàries, encariment dels preus dels serveis (bar, esports, menjadors, etc.), externalització i privatització dels serveis i devaluació de la docència i la recerca, ara, segurament, li haurem de sumar la dificultat en l’accés i l’enduriment en la permanència a la Universitat.
El beneplàcit de l’Associació Catalana d’Universitat Públiques (ACUP), amb Dídac Ramírez com a president de torn, s’allunya de la suposada responsabilitat i solidaritat que diuen tenir amb el conjunt de la societat. El seu vist i plau a les polítiques del Govern significa prendre posició i defensar els interessos d’un sector determinat de la societat. L’ACUP s’ha alineat amb les classes dominats, amb els responsables de la crisi i amb qui ara pressiona i du a terme mesures que ofeguen a les classes més humils com a solució per sortir de la crisi. L’ACUP ha deixat de banda la seva màxima responsabilitat: garantir que les Universitat Públiques Catalanes siguin realment públiques i de qualitat. El posicionament que ha pres l’ACUP significa la renuncia explícita a que les Universitats Catalanes ofertin un accés universal, uns serveis públics, una docència de qualitat i una recerca vinculada al progrés social. .
L’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes veu com obligada una resposta unitària de rebuig front aquestos atacs a la Universitat Pública. Expressem la nostra disposició i voluntat per fer realitat una resposta organitzada per part del moviment estudiantil. És necessari que el descontent de l’estudiantat i el conjunt de treballadors es canalitzi des de les assemblees de base fins als òrgans de govern de la universitat. L’esquerra transformadora requereix de totes les eines i canals per visualitzar la defensa i lleialtat a la Universitat com a institució pública, i fer evident que una altra sortida de la crisi és possible.
Dimecres, 16 de març del 2011
