Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Posts Tagged ‘Viure i estudiar’

Preus abusius, universitat de classe

Written by aep on . Posted in Comunicats

L’accés a la universitat no és igual per a tothom. El sistema universitari català ha evolucionat i ha canviat la seva forma de ser: l’impacte de la crisi econòmica, l’aplicació del Pla Bolonya i l’augment dels preus han suposat un canvi en la mentalitat i estil de vida de l’estudiant. Havent aconseguit que les filles d’obreres i obrers entréssim a les universitats, ara el moviment estudiantil lluita per mantenir-nos, a contracorrent.

Els últims anys hem vist com companyes fan malabars diaris per compaginar feina i estudis, com companyes són vistes des de l’Administració com part de famílies d’altes rendes mentre els pares escullen quin fill va a la universitat, com companyes lluiten diàriament per poder continuar els seus estudis, i hem vist com companyes s’han vist obligades a marxar, abandonar o oblidar les ganes de continuar formant-se a la universitat. I totes aquestes situacions tenen una mateixa explicació: el model de preus, taxes i beques.

Apropem distàncies: T-Estudiant

Written by aep on . Posted in Comunicats

I tu, com et mous? Actualment no existeix un sistema de mobilitat especial per a les estudiants de Catalunya, depenent d’on es situen els diferents campus universitaris trobem diferències en el desplaçament: a Barcelona trobem un sistema de mobilitat integrat, però l’oferta de transport públic al territori és molt heterogènia. I això genera una desigualtat, una despesa sovint no assumible per a l’estudiant.

Les tres grans universitats catalanes es situen dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la qual el transport públic funciona d’acord amb un sistema de mobilitat integrat -on metro, autobús, bus nit, rodalies i ferrocarrils funcionen amb el mateix bitllet- basat en zones. Aquest funcionament, però, és irracional: no són proporcionals en la distància. Mentre la zona 1 té un abast mitjà de 30 quilòmetres, la resta de zones es mou en l’interval de 10 a 15 quilòmetres. Això fa que, havent una ponderació específica en el preu pel canvi de zona, un bitllet dels més utilitzats com la T-10 dupliqui el seu valor de zona 1 a zona 2. Aquest canvi suposa una discriminació territorial, una sanció a l’estudiant que viu més allunyat de Barcelona i pels municipis que actuen com a frontera que pateixen grans salts en el preu. I aquesta situació ens porta a les estudiants a comprar títols de transport com la T-Jove, la qual garanteix el desplaçament per a menors de 25 anys de forma il·limitada durant 90 dies consecutius. Però clar, la T-Jove no val igual en les diferents zones, el seu preu oscil·la dels 105 als 300€ a l’última zona.

Viure i estudiar: trenquem la ciutat-mercat

Written by aep on . Posted in Comunicats

L’especulació, l’assetjament immobiliari, la desregulació del lloguer i els processos de gentrificació, entre molts altres conceptes, formen part de la vida estudiantil. Ens afecten directament i veiem com cada cop tenim més dificultat per accedir a lloguers a preus raonables, i això ens dificulta més l’accés a l’educació universitària i ens fa que sigui missió impossible emancipar-nos. I aquest problema no és només nostra, les estudiants com el conjunt de la societat veiem impossibilitat un dret bàsic: és un problema sistèmic.

En els últims anys hem vist com ha augmentat el preu del lloguer a les grans ciutats catalanes i com la manca de regulació específica ha donat empara a pràctiques especulatives i a la desviació d’habitatges residencials a lloguers turístics. Aquesta situació s’ha vist desbordada per la no existència d’un topall màxim en el preu del lloguer i la demanda de requisits inversemblants, els quals impossibiliten més l’accés a l’habitatge de les estudiants i comporten una realitat de completa indefensió com a llogateres. El lliure mercat ha provocat una crisi del model de viure i estudiar a la ciutat.

Avaluació fragmentada, estudiant precaritzat

Written by aep on . Posted in Comunicats

Durant molts anys les estudiants universitàries i els moviments progressistes van defensar el dret a l’avaluació continua com una eina d’avaluació que anava més enllà de la capacitat de retenció de l’estudiant, valorant la feina realitzada al llarg de l’any acadèmic i fent possible observar el progrés de cada estudiant. Aquesta demanda es produïa en un context de classes magistrals i models d’examen purament memorístics i mecànics, on l’estudiant s’ho jugava tot a una sola carta.

Es veia en l’avaluació continua la possibilitat d’observar l’evolució de l’aprenentatge, no com la imposició d’un conjunt de proves disperses durant el curs que fessin mitjana. Les estudiants proposaven la diversificació de mètodes d’avaluació, una alternativa l’examen únic que reflexes més que la capacitat memorística pròpia. Però la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) o, més conegut com, l’aplicació del Pla Bolonya va comportar una perversió del concepte avaluació continua.