Som molt més que un número: les estudiants progressistes som crítiques amb l’actual model de Selectivitat

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, Instituts, Nacional

Ahir van començar les proves d’accés a la universitat a Catalunya i és per això que, des de l’Associació d’Estudiants Progressistes, considerem important assenyalar com l’actual model de Selectivitat es troba molt lluny de ser un model ideal, just i igualitari. Com a sindicat d’estudiants que té com a màxima assolir una universitat pública, gratuïta i de qualitat, entenem que repensar l’actual model d’accés a la universitat també implica repensar l’actual model universitari.

Les estudiants som més que un número, quelcom que oblida la configuració de l’actual sistema educatiu. El Batxillerat, i concretament el segon curs, està basat en la preparació exclusiva als exàmens de Selectivitat -model que s’allunya totalment del que podríem considerar idoni per la didàctica i l’assoliment de coneixements de l’alumnat-. Només s’espera que les estudiants memoritzem, repetim i mecanitzem el temari: no es busca construir esperit crític ni que puguem assolir competències ni eines per enfrontar-nos al nostre futur, sinó a fer un model d’examen que ens permetrà accedir a la universitat. Aquest model d’aprenentatge, alhora, deixa a moltes estudiants enrere per no ser capaces d’adaptar-se a un sistema que no ajuda a la síntesi i l’anàlisi dels problemes.

En aquest sentit, la Selectivitat es troba lluny d’oferir una igualtat d’oportunitats real, ja que l’únic que ens demana és que siguem les millors per no quedar-nos fora. És per això que parlem de violència psicològica, ja que tot i que són unes proves amb majoria d’aprovats, moltes estudiants se senten obligades a ser les millors per poder accedir a carreres competitives i molt sol·licitades en el mercat. D’aquesta forma no només es desvaloritzen les humanitats i les arts, sinó que la pressió psicològica per no arribar a la nota de tall provoca que moltes estudiants es vegin com un fracàs o creguin que el seu futur està marcat per vuit exàmens.

A part d’aquesta violència psicològica i alhora constituir també una forma pèssima d’avaluar els coneixements de l’alumnat, la Selectivitat també és violència econòmica i de classe. Sota els paràmetres de la gratuïtat i la construcció d’un sistema educatiu veritablement públic i de qualitat, és inconcebible que el cost de presentar-se a la Selectivitat es trobi, com a mínim, en els 200€ -sense comptar el cost de tramitar les tramitacions de sol·licitud de títol i certificat de notes-. Si els preus públics abusius que ens troben a l’hora de pagar la matrícula, sumem el cost de les PAU, ens trobem amb una primera barrera econòmica en l’accés a la universitat per la joventut de classe treballadora.

Tot i això som conscients que, actualment, la Selectivitat constitueix una prova homogeneïtzadora entre les estudiants de la privada/concertada i la pública, ja que les estudiants d’ambdues xarxes s’han de presentar a les mateixes proves i ser corregits pels mateixos criteris objectius per accedir-hi. D’aquesta forma, es corregeixen algunes de les desigualtats que poden sorgir entre centres públics i privats a l’hora de posar les mitjanes del Batxillerat. Aquesta valoració sobre l’existència de la Selectivitat no elimina, igualment, tota la resta de crítiques que es poden desenvolupar per la seva actual configuració. 

Ens reiterem en què la nostra crítica a la Selectivitat no és aïllada a la configuració de l’actual sistema educatiu i universitari: la liberalització de títols, la privatització de l’educació pública i l’entrada dels interessos del mercat als plans d’estudi, les ràtios i la manca de recursos i finançament… Tenen relació amb la nostra entrada a l’educació superior. En aquest sentit, també ens veiem obligades a recordar que en molts casos el plantejament de la Universitat com la millor sortida acadèmica i laboral provoca que la Formació Professional sigui invisibilitzada -i que ens cal dignificar- i que en molts casos moltes estudiants acabin frustrades al món universitari per no haver-se plantejat l’FP com a sortida digna i vàlida.

Així doncs, considerem essencial que l’educació no es limiti a generar mà d’obra i que deixi de representar un mecanisme d’ascens social que perpetua les desigualtats socioeconòmiques. Per això cal desmuntar la mentalitat meritocràtica de “l’esforç per l’esforç”, ja que en tant que l’educació s’emmarca en un context de mercat, aquest esforç pot acabar evadint la formació com a tal mentre s’arribi a unes qualificacions determinades. Paradoxalment i segons aquest discurs neoliberal, sempre som les classes treballadores les que no ens esforcem suficient. En canvi, les filles d’empresaris, banquers i polítics porten a terme “un gran esforç” per ser col·locades a l’administració o empreses familiars. És per això que necessitem un sistema educatiu que trenqui amb les desigualtats inherents a la societat de classes.

La lluita per una educació pública, de qualitat i gratuïta ens obliga a combatre totes aquelles pràctiques segregadores, competitives i de mercat. Necessitem avançar cap a un model d’accés a la universitat que tingui en compte la formació contínua, que treballi des de la solidaritat i el suport mutu, que fomenti l’esperit crític i la reflexió entre les estudiants. 

Finalment, considerem que la resposta que ha tingut un dels nostres posts de la campanya “La Selectivitat és violència” ha sigut desmesurada, condescendent i paternalista, ja que s’ha donat en uns termes de menysprear la tasca de les companyes organitzades al sindicat i l’impacte que tenen les proves d’accés en les joves de segon de Batxillerat. Posar a debat quin és el model educatiu que volem no és quelcom banal. Infantilitzar les joves que qüestionen l’statu quo i el sistema actual es troba molt lluny d’uns valors democràtics, crítics i veritablement d’esquerres.

La Selectivitat és violència pedagògica, psicològica, econòmica i de classe!