Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Som més que un número

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, Instituts

El 12, 13 i 14 de juny són dates assenyalades als calendaris de moltes estudiants de segon de Batxillerat, un curs completament enfocat al més pur individualisme competitiu. Només s’espera que com a estudiants memoritzem, repetim i mecanitzem el temari. Les PAU són dies d’estrès, pors i inseguretats: ens juguem el nostre futur estudiantil a una nota, a un número definitori de les nostres capacitats construït a través d’un model classificador del coneixement. I aquests números, aquesta classificació sistèmica del nostre futur no és gratuïta, no és igualitària i no és pensada per a totes.

Si hem superat segon de Batxillerat i decidim fer les Proves d’Accés a la Universitat, ens trobem un primer obstacle: hem de pagar més de 100€ per poder accedir a la convocatòria. Se’ns exigeixen 35’75€ per a tenir dret a l’examen, 59’90€ per a poder realitzar la fase general i 12€ per a la fase específica, i això sense comptar el cost de realitzar les tramitacions de sol·licitud de títol i certificat de notes. Veiem la nostra educació supeditada als recursos econòmics, a la classe social: reproduïm la segregació de les aules dels nostres instituts a les universitats.

La mercantilització i elitització comencen des d’un primer moment a marcar la nostra vida universitària. No tenim una igualtat d’oportunitats real, només se’ns exigeix ser les millors per no quedar-nos fora. Aquelles amb més recursos, paguen acadèmies privades, i amb unes notes de tall cada curs més elevades, veiem com moltes estudiants amb menys recursos es veuen expulsades d’aquelles carreres de major prestigi econòmic. Se’ns espera en carreres competitives, carreres sol·licitades en el mercat, mentre se’ns menyspreen de forma sistemàtica Humanitats i Belles Arts, com a elements socialment secundaris. Així, el nostre número definitori es torna una arma de doble fil: ser les millors o ser expulsades, ser relegades.

Rebutgem el model de revàlides imposat. La lluita per una educació pública, de qualitat i gratuïta ens obliga a combatre totes aquelles pràctiques segregadores, competitives i de mercat. Necessitem avançar cap a un model d’accés a la universitat que tingui en compte la formació contínua, que treballi des de la solidaritat i el suport mutu, que fomenti l’esperit crític i la reflexió entre les estudiants.

NO SOM NI MÀQUINES NI UN PROJECTE DE MERCAT: SOM MÉS QUE UN NÚMERO, SOM ESTUDIANTS CONSCIENTS I CAPACES I EL VOSTRE MODEL ÉS MASSA PETIT PER ENCABIR-NOS A TOTES