Vist que el periode de exàmens de setembre i l’avaluació única corren perill és indispensable que tots treballem conjuntament i per això hem de definir en què consisteix la nova reforma. La reforma pretén fer l’últim pas per adaptar completament l’avaluació continuada en els estudis de grau a la UPF. Això passa per l’eliminació de setembre, (no de la segona convocatòria que es seguirà disfrutant l’any següent) i la obligatorietat de seguir els patrons de l’avaluació continuada que la universitat està definint. En un primer cop d’ull sembla que obren la porta a què l’estudiantat pugui recuperar el seu suspens abans d’acabar el juliol i així facilitar l’aprovat. Aquesta recuperació (no obligatòria de fer pel professor) serà la manera de tenir la segona oportunitat, i el terme recuperació no és en va. L’estudiant haurà de cursar l’avaluació continuada i recuperarà aquella part de la nota que correspon al contingut menys assolit (en forma de tornar entregar pràctiques suspeses o alguna prova segons l’estudi) durant el curs.
L’AEP entén que la reivindicació per la que s’ha de lluitar és l’avaluació única. Apostàvem per això pels següents motius: a) L’avaluació única suposa l’última parcel·la de llibertat de l’estudiant per tal d’organitzar-se la seva vida universitària i la reforma que hi ha sobre la taula li treu; b) aquesta reforma la podem catalogar com a “marca UPF” en el sentit de que no hi ha cap document que estableixi el funcionament per seminaris obligatoris fent una avaluació continuada com la que coneixem (La justificació de la reforma és la seva coherència amb l’avaluació continuada). Per tant, l’hem de titllar de ser una reforma estètica més que una veritable reforma amb una repercussió real en la millora de la formació de l’estudiant; c) , sembla més complicat aconseguir mantenir setembre quan bastants col·lectius de la universitat els hi sembla un canvi a millor (des del rectorat, es pot especular que a la majoria de facultats i al secretariat).
Ara bé, l’estudiantat de la UPF entén, en gran part, que el problema és la retirada de la convocatòria de setembre, i per tant es perfila aquesta reivindicació. Setembre, ara per ara, no només suposa, de facto i en la majoria dels casos, l’avaluació única, sinó que permet a l’estudiantat amb menys possibilitats, actualment és aquell que ha de treballar, avançar en la formació acadèmica.
Ara bé, l’objectiu d’aconseguir mantenir setembre no compte amb masses elements al seu favor. Per una banda gran part dels col·lectius de la universitat estan a favor de la reforma. El rectorat perquè serà el seu projecte, el professorat per qüestions suposadament “acadèmiques” (recordem la justificació de l’avaluació continuada), i a les secretaries perquè no tindran els mals de caps de setembre per tancar i obrir matrícules. Per altre banda som de les poques universitats que segueix mantenint setembre i això sembla que els hi doni un suport social. Ara bé, nosaltres també som l’única universitat que funciona per trimestres (també “marca UPF”) deixant un marge de temps més curt perquè l’estudiantat adquireixi els coneixements de la matèria, alhora que seminaris de quatre a sis setmanes seguides atapeeixen el calendari de pràctiques.
Parlant sobre setembre s’ha de fer referència a la Facultat d’Humanitats que en l’informe elaborat per la comissió sobre l’impacte de la reforma van mostrar la seva preocupació per deixar a l’estudiantat sense una possible segona oportunitat durant el curs i reivindicant la importància de setembre per fer-hi exàmens.
Un cop tenim el debat sobre la taula s’ha de plantejar com posem en marxa el procés per tal d’arribar al consell de govern on s’aprovi, inevitablement és la data límit, amb prou força com per poder discutir amb el rectorat.
1) L’estudiantat de la UPF haurem d’arribar a concretar la reivindicació.
2) La reivindicació no pot quedar deslligada del seu problema de fons que és la manca de veu i vot de l’estudiantat sobre les decisions que ens competent a la universitat. La llastimosa situació en la que vivim fa que l’estudiant hagi de reivindicar la seva capacitat de reflexionar, madurar i decidir i reivindicar-se com a ens polític. La governança ha de ser debatuda i decidida a les universitats i no en comissions derivades d’institucions externes.
3) Plantejar accions amb l’objectiu de fer arribar a tothom el verdader problema de la reforma, concentrar a molts estudiants amb l’objectiu de coordinar-nos per intervenir tots a la una en el reclam de la nostre reivindicació i mantenir la veu alçada fins el dia 9 de maig que s’aprovaran les normatives escaients al Consell de Govern.
El comitè d’avaluació ja s’ha mostrat hermètic a les preocupacions dels estudiants. Hem d’anar tots junts a dir que això no pot ser!