El confinament no ens atura

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, Nacional

Cada dia és 1 de maig: defensa els teus drets!

La crisi sanitària que com a societat estem vivint ens impedeix que, un any més, puguem omplir els carrers reivindicant els nostres drets i la vida digna que mereixem en aquest Primer de Maig. Tot i això, nosaltres no ens quedem de braços plegats: tot i el confinament, continuem lluitant pel nostre futur i denunciant la precarietat que la joventut sembla estar condemnada a patir.

Aquest dia històric per la classe treballadora és un dia de lluita i memòria. És memòria ja que ens mostra la llarga lluita de milers de treballadores que donaren les seves vides lluitant pels drets i llibertats que actualment gaudim. La jornada de vuit hores, les vacances, el descans setmanal, millores en els convenis col·lectius, el salari mínim, la Seguretat Social… 

De fa unes dècades ençà, el neoliberalisme ha portat a terme una lluita acarnissada per desmantellar totes aquestes assolides després de llargues jornades de suor i sang, per acabar amb la capacitat negociadora dels sindicats, per fer créixer la nostra inestabilitat econòmica i precarietat. L’esclat de la crisi de 2008 i les polítiques d’austeritat van ajudar a desmantellar aquell suposat Estat del Benestar que s’havia erigit com a pacte social de la postguerra als països occidentals per la por al malestar i revolta social.

La joventut, i entre elles les estudiants, hem sigut un dels col·lectius més afectats per aquestes polítiques, ja que ens han deixat soles i sense esperança en el nostre futur: sense possibilitat d’emancipació per la crisi del lloguer, amb encadenaments de treballs brossa i precaris, havent d’afrontar uns preus abusius per accedir a l’educació superior… Així, i cada cop més, les joves ens veiem ignorades per part d’un sistema que no ens té en compte a no ser que siguem mà d’obra barata.

La situació de l’educació no és molt millor després de dècades d’aplicacions de reformes educatives que han agreujat la desigualtat de classe dins les nostres aules. L’actual model educatiu es troba molt lluny de l’educació que volem: una realment pública, gratuïta -en totes les seves etapes-, popular, inclusiva i de qualitat. L’educació és eina de transformació social i és clau en la nostra formació en societat i, per això, creiem de crucial importància situar-la en el lloc que es mereix -i lluitar contra la precarietat que també impregna les nostres aules. 

Ens trobem en dies difícils, la crisi sanitària ha derivat a una crisi educativa -de la qual els centres educatius han de prendre mesures contundents i valentes per no deixar ningú enrere- i, a més, un cop sortim, haurem d’afrontar les conseqüències de la crisi econòmica que la pandèmia i el confinament han generat. Sortirem més reforçats com a societat i comunitat, entenent que el sistema capitalista -que ha demostrat estar més preocupat per la salut de l’economia que de la gent- és incompatible amb la vida o deixarem que, un cop més, aquesta crisi la paguem els de sempre?

Plantem-nos per una vida digna!

Obreres i estudiants, unides i endavanat!