Apropem distàncies: T-Estudiant

Written by aep on . Posted in Comunicats

I tu, com et mous? Actualment no existeix un sistema de mobilitat especial per a les estudiants de Catalunya, depenent d’on es situen els diferents campus universitaris trobem diferències en el desplaçament: a Barcelona trobem un sistema de mobilitat integrat, però l’oferta de transport públic al territori és molt heterogènia. I això genera una desigualtat, una despesa sovint no assumible per a l’estudiant.

Les tres grans universitats catalanes es situen dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en la qual el transport públic funciona d’acord amb un sistema de mobilitat integrat -on metro, autobús, bus nit, rodalies i ferrocarrils funcionen amb el mateix bitllet- basat en zones. Aquest funcionament, però, és irracional: no són proporcionals en la distància. Mentre la zona 1 té un abast mitjà de 30 quilòmetres, la resta de zones es mou en l’interval de 10 a 15 quilòmetres. Això fa que, havent una ponderació específica en el preu pel canvi de zona, un bitllet dels més utilitzats com la T-10 dupliqui el seu valor de zona 1 a zona 2. Aquest canvi suposa una discriminació territorial, una sanció a l’estudiant que viu més allunyat de Barcelona i pels municipis que actuen com a frontera que pateixen grans salts en el preu. I aquesta situació ens porta a les estudiants a comprar títols de transport com la T-Jove, la qual garanteix el desplaçament per a menors de 25 anys de forma il·limitada durant 90 dies consecutius. Però clar, la T-Jove no val igual en les diferents zones, el seu preu oscil·la dels 105 als 300€ a l’última zona.

Institucionalitzant la precarietat laboral

Written by aep on . Posted in Comunicats

A partir del curs 2010-2011 s’ha partit una caiguda en picat en les plantilles universitàries: en els últims cursos els efectius docents i investigadors s’han reduït vora un 23%. Aquesta caiguda es deu a les mesures d’austeritat imposades des del Ministeri d’Hisenda, que feien que de cada 10 docents permanents que es jubilaven només un era substituït. Des de l’any passat, la taxa de reposició torna a ser del 100% a tota Espanya però a Catalunya, el pla Serra-Húnter per la contractació de professors universitaris, ha fet que es fixi al 50%. La no-reposició d’aquestes vacants ha suposat que professors i joves investigadors s’hagin vist obligats a deixar la universitat, fent present una desmotivació alarmant.

La no-reposició ens porta a una progressiva disminució de la presència de personal docent i investigador jove, i un progressiu envelliment de la plantilla preocupant. El 66% dels docents i investigadors de les universitats catalanes tenen ja entre 45 i 65 anys i un 36%, més d’un terç, són majors de 55. Un exemple és la UB, on la mitjana d’edat del professorat titular és de 58 anys. Alhora, aquest envelliment també es comença a produir en les plantilles de personal d’administració i serveis.

Avaluació fragmentada, estudiant precaritzat

Written by aep on . Posted in Comunicats

Durant molts anys les estudiants universitàries i els moviments progressistes van defensar el dret a l’avaluació continua com una eina d’avaluació que anava més enllà de la capacitat de retenció de l’estudiant, valorant la feina realitzada al llarg de l’any acadèmic i fent possible observar el progrés de cada estudiant. Aquesta demanda es produïa en un context de classes magistrals i models d’examen purament memorístics i mecànics, on l’estudiant s’ho jugava tot a una sola carta.

Es veia en l’avaluació continua la possibilitat d’observar l’evolució de l’aprenentatge, no com la imposició d’un conjunt de proves disperses durant el curs que fessin mitjana. Les estudiants proposaven la diversificació de mètodes d’avaluació, una alternativa l’examen únic que reflexes més que la capacitat memorística pròpia. Però la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) o, més conegut com, l’aplicació del Pla Bolonya va comportar una perversió del concepte avaluació continua.

Viure i estudiar: trenquem la ciutat-mercat

Written by aep on . Posted in Comunicats

L’especulació, l’assetjament immobiliari, la desregulació del lloguer i els processos de gentrificació, entre molts altres conceptes, formen part de la vida estudiantil. Ens afecten directament i veiem com cada cop tenim més dificultat per accedir a lloguers a preus raonables, i això ens dificulta més l’accés a l’educació universitària i ens fa que sigui missió impossible emancipar-nos. I aquest problema no és només nostra, les estudiants com el conjunt de la societat veiem impossibilitat un dret bàsic: és un problema sistèmic.

En els últims anys hem vist com ha augmentat el preu del lloguer a les grans ciutats catalanes i com la manca de regulació específica ha donat empara a pràctiques especulatives i a la desviació d’habitatges residencials a lloguers turístics. Aquesta situació s’ha vist desbordada per la no existència d’un topall màxim en el preu del lloguer i la demanda de requisits inversemblants, els quals impossibiliten més l’accés a l’habitatge de les estudiants i comporten una realitat de completa indefensió com a llogateres. El lliure mercat ha provocat una crisi del model de viure i estudiar a la ciutat.

Universitats sostenibles

Written by aep on . Posted in Comunicats

Estudis recents han anunciat l’extinció potencial de la raça humana; el canvi climàtic, la destrucció de recursos i la superpoblació ens porten a un moment crític. Trobem infinitat de dades que ens mostren per què hem de viure de forma més sostenible i, no obstant, l’ecologisme és inexistent a l’agenda política.

Davant aquesta inacció no és possible començar plantejant-se si cal salvar el planeta i/o com cal salvar-ho, ja que això és massa ambiciós, però sí que és possible encarregar-nos del nostre entorn.

La universitat té un paper protagonista i d’importància primordial en la protecció de l’ambient. En primer lloc, com espai transformador que fomenta la reflexió crítica de les persones en les diverses disciplines o especialitats: ha d’assegurar la transversalitat de l’ecologisme en totes les carreres. En segon lloc, ha de fer possibles les investigacions aplicades, on la ciència i tecnologia estiguin fonamentalment orientades a la solució de les diferents problemàtiques ambientals que ens afecten; i, finalment, en la seva tasca d’acció o projecció social, generant consciència ambiental en la població.

Posició davant l’augment de les tarifes del transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona

Written by aep on . Posted in Comunicats

L’any 2017 va acabar amb una de les pitjors notícies possibles per al transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: després de 3 anys on les tarifes dels diversos bitllets van reduir-se i/o congelar-se, posant com a exemple la reducció del preu de la targeta T-10, la més emprada, que ha aconseguit mantenir-se per sota dels 10 euros durant aquests 3 anys, l’autoritat metropolitana ha decidit fer un augment de les tarifes davant la dificultat per fer front a un quart any de congelació tarifària. Tots els títols augmentaran de preu, de forma mitjana, un 2%, mentre que la T-Jove i la T-Mes per a persones a l’atur seran els únics títols que mantindran la congelació tarifària.

Des de l’Associació d’Estudiants Progressistes volem mostrar el nostre rebuig a aquesta mesura, ja que creiem que tothom ha de poder tenir accés al transport urbà i metropolità, tot i que no errarem en alçar la veu contra el principal culpable: mentre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona augmentaran les seves aportacions al pressupost (des de l’any 2010 ho han fet en un 56% conjuntament), i malgrat que el nombre de passatgers ha augmentat un 40%, el govern central ha reduït les seves aportacions en un 33% en els darrers 8 anys. No només ha reduït les seves aportacions, sinó que, a més, ha desestimat donar una resposta positiva a les veus que des de l’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona li han reclamat una contribució extra de fins a 40 milions d’euros a Montoro per tal de poder mantenir les tarifes dels darrers anys.

Des de l’AEP defensem un transport just, basat en la idea d’establir uns preus de cara a la fidelització de l’usuari, amb la finalitat de reduir l’impacte que la mobilitat metropolitana té sobre les famílies i compensant-ho a través dels usuaris no-habituals com són els visitants i els turistes. El principal problema pels i les estudiants no és només el preu, sinó la irracionalitat del sistema de corones i les tarifes associades al bitllet segons aquestes corones: municipis que són “frontera” en relació a aquest sistema pateixen grans salts en el preu que són resultat de traçats arbitraris i no pas d’una gradualitat.

És per tot això que les nostres demandes en relació al transport públic van lligades a l’establiment d’un títol propi per a estudiants, la T-Estudiant, així com l’establiment d’una sèrie de beques en espècie que contribueixin a que s’asseguri el dret a la mobilitat.