Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Manifestació 17N: Comunicat#Unigratuïta

Written by aep on . Posted in Comunicats

           

L’Associació d’Estudiants Progressistes convoca a les estudiants de Catalunya,  conjuntament amb moltes altres assemblees de facultat, associacions i sindicats, a la Plaça Universitat, el 17 de Novembre, el dia de l’estudiant, per reclamar la gratuïtat de la universitat, a les 5 de la tarda. Hem treballat molt dur per arribar a reunir a totes les agrupacions entorn d’aquesta manifestació i tenim moltes esperances en aquest dia. L’AEP està completament compromesa amb la gratuïtat de l’ensenyament superior, des de sempre i considerem que és el moment idoni per sortir al carrer i fer-lo nostre. Com deia Robespierre, la Veritat està al poble, i a partir d’ara començarem a fer nostre la universitat. Totes juntes amb voluntat ho aconseguirem! Us esperem! Perquè ha arribat el temps de construir un programa educatiu, de tenir proposta, d’exigir i negociar. Mobilitzar per organitzar, és a dir, guanyar!

 

            Vivim davant un canvi de cicle del moviment estudiantil. La motivació per sortir al carrer està a flor de pell l i hem tingut experiències que així ho demostren, mobilitzacions impulsades a les universitats catalanes contra l’aplicació del 3+2 (liberalització del nombre de crèdits d’un Grau entre 1 80 i 240 crèdits i d’un màster entre 60 i 120). Amb el punt més àlgid el passat 3 de març de 2016, que va fer sortir milers d’estudiants universitàries al carrer. O bé, dirigides al moviment estudiantil dels instituts, com la recent mobilització per aturar la LOMCE, i concretament les seves revàlides, el passat 26 d’octubre, que també va mobilitzar milers d’estudiants. Ja que les condicions dels i les estudiants no ha millorat amb les darreres mobilització. És a dir, calen victòries. En paraules molt simples, necessitem passar de la reacció a les contrareformes a desenvolupar, fer públic i exigir un model educatiu. Hem de passar a l’atac. No és un atac pel simple fet de ser més mobilitzador. Més combatiu. És un atac basat en l’intel·lectual col·lectiu, en la capacitat col·legiada de teixir un discurs en positiu, per exemple, per poder desenvolupar un model d’universitat pública i gratuïta. I laica. I sostenible. I feminista.

   

Sense un viratge fora del discurs del NO, sense una línia clara a favor de les condicions de vida de qui paga, i de qui no pot pagar, els estudis superiors, no podrem aconseguir teixir aquesta unitat en positiu dels i les estudiants entorn d’una lluita concreta. No podrem aconseguir més moviment. El moviment estudiantil no és quelcom estàtic, ni tampoc la societat. La màxima reivindicació històrica que han dut a terme associacions i sindicats estudiantils progressistes i d’esquerres, com l’AEP, és la lluita per la Universitat Gratuïta. Què ha variat en els quasi 25 anys que l ‘AEP ha estat en peu de lluita?

 

Estem doncs, amb el procés, davant una oportunitat interessant: per una banda les nefastes condicions d’accés dels fills i les filles de les capes empobrides de la classe treballadora al món universitari i per altra banda la tensió del conflicte constituent. És una qüestió estratègica teixir una línia ferma a favor de la gratuïtat dels estudis superiors que incideixi en el procés constituent, sigui quin sigui el seu resultat, en el moment que més dèbil és la presència neoliberal al Govern de la Generalitat. Cal fer entrar en contradiccions el Govern de Junts pel Sí amb les accions que dugué a terme una pujada dels límits del preu dels graus i màsters. Fent entrar la universitat catalana en el rànquing de les 10 més cares d’Europa. La reivindicació a l’horitzó està fixada doncs. La qüestió és, i la petita passa? Tot és el context. En els darrers mesos el Parlament de Catalunya ha arribat a aprovar dues mocions a favor d’una baixada de les taxes universitàries que després el Govern no ha implementat. Amb la petita diferencia que a l’última moció ERC i sectors independents de JxSi van aprovar-la. Les tensions existeixen. I el context també. Tenim, ara ja, un horitzó i una passa. O dit d’un altre forma, una reivindicació de màxims i una de mínims. Ara que fem? Doncs toca sortir al carrer. Mobilitzar per organitzar.

      togif_1