Les classes dominants, a la mà de les elits polítiques del PSOE i PP, estan prenent com a excusa la crisi econòmica per intensificar tot un procés de contra(reformes) en el sistema públic educatiu. Segueixen en el seu afany de privar-nos del dret a rebre una educació, s’entossudeixen a fer del coneixement una mercaderia i no escolten les nostres queixes. Estan imposant els seus models de gestió empresarial a les nostres facultats i escoles; impregnen les nostres aules amb els seus valors de tall empresarial.
L’actual crisi capitalista mostra el veritable rostre d’aquestes reformes i les seves conseqüències de restricció del dret a l’educació pública per a la majoria social. Les mentides que ens van explicar per vendre’ns l’Informe Bricall, la LOU, Bolonya o l’Estratègia Universitat 2015 s’enfonsen una per una. El govern, i especialment el seu ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert Ortega, encapçala avui dia aquesta gran ofensiva reaccionària; és, doncs, un clar enemic dels drets socials i democràtics.
Els i les estudiants, joves, som els principals beneficiats directament de l’educació, som el cos principal que conforma la universitat i els instituts i som els qui podem llançar idees i projectes de transformació social al conjunt de la societat. En efecte, l’educació, i especialment la institució universitària, té externalitats beneficioses per a tota la societat. Exemple bàsic és, dins del mateix discurs que les classes dominants pronuncien, el fet de considerar l’educació com una “inversió de futur”, el fet d’haver provat que la inversió en educació és fonamental. Així ho diuen en el discurs, però no ho demostren en els actes: la hipocresia típica dels que ja tenen el món fet a mesura.
Els i les estudiants també som els que directament sofrim la mala gestió de l’educació, la limitació d’aquest dret i la pèrdua de qualitat, la qual cosa afecta a tot el conjunt social. Per això, la comunitat educativa, i especialment el moviment estudiantil, venim aprofundint passos i esforços per cridar ben alt i clar que l’educació és un dret que no està en venda. Des de tots els punts de l’estat el moviment estudiantil ha aconseguit llaurar camins de resistència en tan heroica i digna tasca de defensar el que s’ha conquistat en dècades passades i aixecar una veu contrària dins de tota l’estratègia neoliberal desarticuladora de drets i serveis que fins al dia d’avui havien conformat l’entramat d’una suposada cohesió social.
Nosaltres no ens conformem amb creure, fins i tot si es mantingués la inversió, que l’escola i especialment la universitat tenen externalitats positives, sinó que l’educació, el coneixement, la crítica i la reflexió són i han estat sempre generadores de progrés social. De fet, la universitat és motor de canvi social, és un fòrum obert de debat on germinen i prosperen noves idees, és un dret universal i no instrumental com pretenen que sigui i que assegura que l’esperit humà sigui lliure. Nosaltres, els i les estudiants, som els principals agents que poden projectar les noves idees a la societat perquè som els que directament ens beneficiem de l’educació i perquè, més important encara, tant en quant som joves, som els que més fàcilment podem construir un futur millor: no és només qüestió d’inversió de futur, és també qüestió de justícia social.
És hora, doncs, que fem una valenta aposta de la qual participar tots i totes pel futur de l’educació pública i ajuntem a l’uníson les nostres forces per construir col·lectivament un projecte de transformació de l’educació en favor dels interessos de les classes populars i convertir-nos a nosaltres, els joves, en un veritable agent participatiu del canvi social. Davant el greu desmantellament i demolició que està patint el sistema públic educatiu, és imprescindible articular una resposta unitària on pugui convergir la comunitat educativa en el seu conjunt i, entorn de principis democràtics, articular una resposta que vetlli per una educació com a dret fonamental i al servei del bé comú. Creiem que és moment de donar respostes contundents i unitàries; apel·lem, doncs, al valor de la unitat per crear i transformar: si hi ha unitat, hi haurà esperança de victòria.
L’estudiantat és el principal beneficiari de l’educació, el cos sense el qual els instituts i les universitats no existirien. Som, tant en quant som joves, els més indicats per portar propostes de futur, idees i projectes de transformació social. Per això, des dels diversos col·lectius estudiantils que ens agrupem sota la xarxa d’Estudiantes en Movimento, fem un crida a les assemblees de facultats i centres educatius, al personal d’administració i serveis, al personal docent i investigador, al professorat associat; en definitiva, a tot aquell i aquella que lluiti per un altre model educatiu, a reunir-nos els dies 23, 24 i 25 de novembre a la ciutat de Barcelonaper forjar camins d’unitat, lluita i construcció d’alternatives.
Estudiantes en Movimiento, 15 de octubre del 2012
Estudiantesem@gmail.com
