El racisme és el virus #STOPRacisme

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats

Fa setmanes, potser mesos, des que els mitjans de comunicació no parlen de la situació de les persones desplaçades. A dies d’ara, en aquest sentit, sembla que s’hagin esvaït qüestions com l’hostilitat d’un sector de la població -i de la classe política- envers les joves migrants no acompanyades, o les múltiples capes de discriminació a les quals estan subjectes les persones racialitzades. Però res més distant de la realitat: tot i que la situació d’emergència sanitària ens impedeix sortir als carrers, aquest dissabte 21 de març ens adherim a la transformació de la mobilització #StopRacisme en una jornada online, per recordar que aquestes dificultats segueixen presents.

Sense anar gaire lluny, enmig de les mobilitzacions de la darrera tardor en resposta a la sentència del ‘Procés’, la desproporcionada actuació policial va tenir un impacte encara més sever sobre algunes de les manifestants, a les quals s’havia identificat -i, fins i tot, detingut, empresonat o deportat- per “perfil ètnic”. Existeixen molts exemples que, com aquest cas, mostren les mancances i defectes romanents a l’aparell policial i judicial. Però el súmmum el trobem als centres d’internament d’estrangers -els anomenats “CIEs”-, on més enllà del mal tracte i les deplorables condicions en què viuen, el mateix concepte i finalitat que els regeix xoca frontalment contra els drets de les persones retingudes i contribueix de ple a la seva deshumanització.

Això ens condueix a una reflexió sobre el paper que juguen les institucions i la classe política respecte al flux de persones: moltes d’aquestes accions venen condicionades per la manca de recursos i polítiques dedicades a l’estrangeria. Situació que provoca l’abandonament d’una part significativa de migrants cap a una àrea gris, on són marginades d’una vida laboral o social que acaba sent un criteri imprescindible per evitar la deportació. Simultàniament, com per voler-se’n rentar les mans, el govern de l’estat segueix invertint en les tanques de Melilla.

A part dels precedents a nivell nacional -com l’arxivament del cas de Tarajal-, hi ha nombrosos d’internacionals, amb la pèssima gestió de l’anomenada “crisi dels refugiats” i el seu darrer episodi, provocat per la incompetència de la Unió Europea i Turquia: que redueix les persones desplaçades en moneda de canvi i ens està deixant imatges esfereïdores per enèsima vegada. Aquesta situació no només es contraposa als valors de solidaritat i internacionalisme que entenem que han d’articular una societat més justa, sinó que també representa fer-li el joc a la ultradreta, que veu com el seu discurs basat en l’odi i la por al diferent, poc a poc, va calant a la societat i va sent assumit, en part, per altres formacions.

I aquest és un punt perillós, perquè transcendeix el cas de les persones desplaçades i contribueix a crear un clima hostil -o, si més no, impregnat d’actituds discriminatòries o determinades per prejudicis xenòfobs- que pot arribar a afectar de manera directa el gruix de les persones racialitzades. I el que és pitjor: que gira una part de la població contra una altra, a diferència de tot l’anterior -on el conflicte partia del sistema-. Els esterotips i l’estigma representen una de les cares –aparentment- menys nocives d’un conjunt de conductes i accions xenòfobes, però que van molt més enllà:

En el cas de les migrants, se les responsabilitza d’incrementar la criminalitat i de reduir el nombre de llocs de treball. S’assenyala les menors no acompanyades i se les situa al centre d’una campanya d’odi que arriba a utilitzar els centres de menors com a aparador d’actes electoralistes. S’és indulgent amb la islamofòbia i l’antigitanisme. Aquests últims mesos, el racisme s’ha disfressat de prudència enmig de la intoxicació mediàtica sobre el COVID-19. I moltes altres tractes vexants o violents, que en definitiva,, acaben suposant un doble càstig per a les persones racialitzades en situacions econòmiques intricades.

És per això que reclamem mesures que permetin acabar amb totes aquestes problemàtiques. S’han d’aturar les identificacions justificades mitjançant criteris xenòfobs; cal cessar les deportacions arbitràries i revisar a fons les polítiques frontereres; és fonamental garantir vies per aconseguir permisos de treball i de residència, i agilitzar els processos existents avui dia; necessitem invertir en la creació d’espais de trobada, d’assistència i de formació per a tothom que ho necessiti. Des de baix, hem de promoure una transformació a nivell global que combati la presència a les institucions d’interessos particulars i de grans empreses, per aturar no només el racisme institucional, sinó també els conflictes armats i el canvi climàtic, que obliguen milions de persones fugir de les seves llars sense cap mena de garantia d’una vida digna.

Per últim, com a sindicat d’estudiants, defensem com a imprescindible una educació en valors que fomenti el respecte cap al nostre entorn, que ens allunyi de les òptiques que deshumanitzen l’altre, i que ens permeti ser crítiques i prendre consciència de tot allò que realment està succeint al voltant nostre. Sinó, tot semblarà estar bé fins que ocorri un altre capítol de dimensions considerables, i ens serà encara més difícil unir-nos i organitzar-nos. 

Per tot això, ens veiem durant el dia d’avui a la programació online amb l’objectiu de sensibilitzar-nos a la jornada internacional contra el racisme el 21 de març a partir de les 17h. Fent la situació actual impossible la mobilització als carrers, s’organitzarà un acte virtual amb moviments germans d’arreu l’Estat, així com hi haurà veus d’Atenes i Lesbos. 

Tothom, des de casa, podem continuar lluitant contra el virus del racisme: Seguim! La mobilització no s’atura als carrers!

Leave a comment