En el document de gairebé quaranta pàgines presentat per la ponència de la Comissió per l’estudi de la governança en el sistema universitari català, la paraula “governança” apareix citada pràcticament una cinquantena de cops, la paraula “democràcia”, cap. Aquesta és la principal conclusió sobre la proposta de contrareforma, en la línia traçada per l’Estratègia Universitat 2015, del sistema universitari català.

Algunes de les propostes que demostren el veritable caràcter antidemocràtic del document, destacades entre moltes altres, són:

1- La creació d’un nou òrgan de govern, el Patronat de la Universitat, format per unes 15 persones, amb gran presència de membres externs a la universitat que té la competència d’escollir el rector/a, que al seu torn escull tots els càrrecs de les unitats de govern als diferents nivells de la universitat.

2- La reducció de membres (a 100 com a màxim) del Claustre, re-formulat com a Senat, que a més a més, perd totes les competències i queda reduït a òrgan consultiu.

3- La creació d’una agència autònoma de finançament que vetlli per un model de finançament públic basat en l’acompliment d’objectius d’acord amb la competitivitat i dediqui els seus eforços i les seves iniciatives a impulsar la col·laboració de la universitat amb el sector privat per a rebre finançament sota una concepció falsa i interessada d’autonomia universitària.

S’ha consumat un pas més en el programa de reforma regressiva, altrament denominada pels seus agents impulsors “modernització”, de la universitat catalana. El projecte al nostre país, com en totes les altres qüestions que es refereixen a política universitària, porta la total i absoluta iniciativa programàtica en tot l’Estat espanyol i beu directament de la concepció ideològica que es va plasmar, ara fa dos anys, en el document d‘Estratègia Universitat 2015 redactat, entre d’altres, per Ana Patricia Botín, sota la tutela del Minsiteri de Ciència i Innovació de l’anterior govern estatal.

L’AEP, Associació d’Estudiants Progressistes, es mostra:

i) Absolutament en contra de la substitució dels actuals mètodes col·legiats de presa de decisió en el si de la universitat pels models de gestió empresarial que inclouen l’externaltizació del govern universitari, la reducció dels òrgans col·legiats tant en representació com en competències i la construcció d’una estructura completament jeràrquica piramidal (d’amunt cap a baix) pel que fa al govern de la universitat. D’altra banda, l’AEP aposta decididament, per una renovació de l’estructura universitària que tendeixi a instaurar un veritable sistema democràtic que faci reals els elements de representativitat i amb importants elements de democràcia directa i horitzontal i que posi atenció a desplaçar l’endogàmia, el corporativisme, el clientelisme i el benefici privat del govern universitari.

ii) Absolutament en contra d’un model de finançament públic diferenciat per objectius que provoqui un alt nivell de segregació en universitats de primera i de segona, sota falsos arguments d’especialització i competència, l’aprofundiment en un sistema de finançament mixt, on cada cop el capital privat i, per tant, els interessos que el sustenten, dominin sobre l’activitat universitària, i de l’augment de les taxes universitàries i la seva desregulació (autonomia de la universitat per fixar-los). Per contra, l’AEP aposta per un sistema universitari finançat al 100% amb partides pressupostàries públiques i transparents, per la devolució del pressupost retallat a la universitat i el pagament de tot el deute acumulat de la Generalitat amb les institucions universitàries, i per una universitat completament gratuïta i, un cop més, en contra del nou model de preus públics instaurat pel govern català.

iii) Absolutament en contra de polítiques de PDI i promoció de doctorands i de PAS i contractació de PDI i PAS que provoquin la desregulació dels drets d’aquests col·lectius, principalment les desregulacions salarials, sota la bandera d’afavorir la mobilitat i, per tant, la internacionalització.

No es tracta ara de realitzar un anàlisi, ni tant sols mínim, sobre el caire de les propostes, les seves òbvies conseqüències, ni sobre els motius ideològics ni de model universitari i de societat subjacents. Aquesta tasca, l’ha realitzada no només l’AEP sinó també un gran conjunt de persones i organitzacions progressistes i d’esquerres vinculades directament o indirecta en la defensa de la universitat pública i en l’organització d’un moviment universitari de lluita i insubmissió a les polítiques i pràctiques contra la unviersitat pública i democràtica. En aquest sentit, l’AEP ja va emetre el seu propi anàlisi EU2015: L’art de governar tranquil, que es pot consultar per a una explicació minuciosa de les agressions a la democràcia universitària i al model d’universitat pública, agressions que, d’altra banda, cada cop es troben més perfilades. D’entre desenes d’altres textos disponibles, el manifest de la vaga universitària del 29 de febrer també dóna l’alerta sobre el perill d’aquestes agressions.

És necessari subratllar l’absolut fracàs de la Comissió per l’estudi de la governança que va impulsar el Departament d’Economia i Coneixement. Després d’un curs d’àmplia oposició a les tesis de la seva ponència, tant dins de la comissió, on un bloc crític s’havia organitzat, com fora, fet que ha quedat palès en les incomptables mobilitzacions del moviment universitari que sempre han tingut en compte els debats d’aquesta comissió, s’han suspès les reunions monotemàtiques que la Comissió havia de celebrar per redactar, prèvia discussió “col·legiada”, un document de recomanacions de reforma del sistema universitari català i la ponència ha tirat pel dret i ha presentat un document que planteja de cop un debat d’un abast enorme sobre el model d’universitat, que suscitarà, sens dubte, una reacció afí en les noves polítiques del govern català. Per això l’AEP centra ara la seva atenció a observar com està evolucionant aquesta iniciativa de desmantellament del caràcter públic de la universitat i expressa la seva preocupació per l’informe que ha de presentar en dos mesos la comissió d’experts homòloga nomenada pel govern espanyol que ha de fer la mateixa feina a nivell estatal.

Des d’AEP som plenament conscients del moment històric que estem vivint com a societat i en el qual la universitat catalana, tant pels condicionants externs de la greu crisi econòmica del capitalisme, com per la realitat en matèria de política universitària, es troba submergida. Contrareformes del calat com l’exposada en el document de la ponència de la Comissió de governança requereixen de la construcció d’una oposició ferma i unitària. Nosaltres reafirmen la voluntat de treballar en un projecte que avanci en aquest sentit, cap a un model d’universitat transformador, i que situï el moviment universitari progressista com un subjecte capaç de transformar la universitat i d’influir determinadament en la situació social, en confluència amb tots els sectors en lluita des de la mobilització al carrer i a les facultats.