COMUNICAT ENTORN LA REBAIXA: Cap a on anem?

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, Nacional

Fa poc més d’un mes, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar finalment el nou decret de preus que permetria rebaixar en un 30% els preus de la matrícula en graus i màsters pel curs 2020-21: després d’anys de lluita estudiantil, la rebaixa per fi es va materialitzant. Celebrem la rebaixa com una gran passa per avançar cap a la gratuïtat i construir una universitat veritablement pública, popular i de qualitat, però alhora creiem important fer un parell de consideracions.

La primera és la qüestió del finançament, creiem important remarcar la importància en què, un cop el gran cost de l’educació no recaigui en les estudiants i les famílies, tampoc recaigui en unes universitats infrafinançades per part d’uns Governs que s’obliden de la importància de la qualitat de l’educació pública. És per això que esperem que aquesta primera passa vagi acompanyada per un major finançament del sistema universitari i de canvis estructurals que transformin les nostres universitats i erradiquin la precarietat i les desigualtats de classe de les nostres aules.

La segona és la necessitat de fixar uns preus màxims per evitar que es torni a especular amb l’educació pública. Hem de blindar-nos en drets i impedir que siguin les classes treballadores les que paguin les seves crítiques, sent el sector públic la víctima de les famoses polítiques d’austeritat. En aquest sentit, també denunciem les pràctiques que estan portant a terme alguns centres adscrits a universitats públiques -com és el cas de l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB- que han pujat el preu dels crèdits privats, evitant que es visibilitzi la rebaixa i aquesta recaigui realment en les estudiants. Com a centres que tenen vinculacions amb universitats públiques, denunciem la mala praxis d’aquestes pràctiques que són realment tramposes i desemmascaren la realitat mercantilista dels centres adscrits.

La tercera és entendre que la rebaixa no és un punt final: ens queda molt per assolir la universitat veritablement pública, gratuïta i de qualitat per la qual lluitem diàriament i és per això que creiem que és d’extrema urgència mesures com la reducció dels preus del doctorat, la igualació dels preus de màster als de grau -i no només la seva rebaixa- i que la rebaixa s’apliqui també a tots els preus del crèdit, no només als que fan la primera matrícula.

En aquest sentit, també creiem important remarcar com la problemàtica entorn l’accés i l’estança de les estudiants a l’educació superior no és només una relacionada amb els preus de la matrícula, necessitem una universitat compromesa amb el canvi social i per tant creiem intolerable que es continuï portant a terme pràctiques que la privatitzen i que estrenyen les seves relacions amb empreses privades -així com les propostes del Ministeri entorn la famosa “Menció Dual” que busca convertir la universitat en una FP descafeïnada en comptes de dignificar la Formació Professional-. També és un requisit indispensable entendre l’educació d’una forma globalista i no al marge dels problemes socials, i com la nostra trajectòria en etapes anteriors pot condicionar el nostre accés a l’educació superior.

També creiem que un dels principals problemes que actualment té el nostre sistema universitari és la liberalització dels títols aplicats als graus de 4+1 i 3+2 i la manca d’un catàleg de títols que regularitzi i pacti quins títols s’imparteixen a les universitats i què repartiment correspon a cada universitat. D’aquesta forma, un cop assolida la rebaixa valorem que és important que el moviment estudiantil continuï avançant en aquests eixos.

Finalment, volem remarcar com la rebaixa dels preus públics no hauria sigut possible sense la lluita incansable que ha portat el moviment estudiantil en els últims anys. Una lluita que s’ha portat a terme mitjançant eternes jornades de vagues, mobilitzacions i iniciatives com la ILP Universitats -que va demostrar l’ampli consens social que aquesta té-. Una lluita que ha sigut reprimida i que encara avui dia té a joves encausats per defensar l’educació pública, com és el cas de la Pública a Judici o als 13 estudiants als quals la Fiscalia demana vuit anys de presó per la vaga de març de 2017.

Defensar la pública no és delicte!

Aquesta crisi no la tornarem a pagar les de sempre