Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
……………………………………………………………………………………………………………………………………
La publicació del Conveni entre l’Arquebisbat de Barcelona i la Universitat de Barcelona vint-i-dos anys després de la seva redacció i signatura és, si més no, preocupant.Entenem que els acords presos per un ens públic han d’estar a l’abast de tothom, atès que la ciutadania ha d’estar informada i ha de tenir coneixement de quines són les normatives per les quals es regeix aquell ens. Per això, no entendríem perquè s’ha hagut de pressionar tant per a que es fes públic si no fos perquè darrera hi ha el pes d’una institució privada amb molta influència: l’església catòlica apostòlica i romana (en aquest cas, l’Arquebisbat de Barcelona).
Aquest conveni va ser signat l’1 d’agost de 1988, en ple període de vacances, com a concreció d’un acord pres el 6 de febrer de 1979, pel rector de la UB del moment, Josep Maria Bricall, i per l’Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arrou.
Pel que fa al Conveni, estableix:
-
La concreció, al 1988, d’un acord pres prèviament al 1979, i la legitimació legal i democràtica d’una situació pre-constitucional. És a dir, fa legal, i adapta a l’etapa constitucional, la influència de l’església catòlica en el side la Universitat de Barcelona mitjançant la implantació d’un servei religiós anomenat Servei d’Atenció i Formació Religiosa (SAFOR).
-
Que aquest servei estaria vinculat al Rector o al Vicerrector o Vicerrectora designat.
-
Que les funcions del SAFOR serien el d’acolliment religiós, l’estudi de temes i qüestions relacionades amb la fe, les celebracions de fe (eucaristies) i l’animació cultural
-
Que aquest servei podria fer servir de forma totalment gratuïta espais de la UB com la capella situada a l’edifici de l’Escola de Ciències Empresarials i un despatx de 30 metres quadrats a la Facultat de Dret.
-
Que els espais abans esmenats serien d’ús privatiu i exclusiu
-
Que la Universitat de Barcelona garantiria l’ús de la capella de l’Edifici Central
-
La ubicació dels espais necessaris per al desenvolupament d’aquest servei
-
Que la ubicació de futurs espais o locals s’haurien d’establir per mutu acord entre les parts signants
-
La dotació pressupostària per al desenvolupament d’aquest servei cap a l’Arquebisbat de Barcelona. És a dir, el traspàs de fons públics a un ens privat.
-
L’acord té vigència indefinida des del moment de la signatura
És per tot això que des de l’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes entenem que:
-
La Universitat de Barcelona com a universitat pública ha de tenir un caràcter laic. Per tant, no està en la obligació ni hauria d’establir un servei d’orientació religiosa. A més a més, la demanda d’aquest servei, absolutament minoritària, i la seva oferta a l’exterior de la universitat, prou satisfactòria per als fidels d’aquesta religió, fa que un servei d’aquest tipus en el si de qualsevol universitat pública sigui totalment innecessari.
-
L’església catòlica, a partir d’aquest conveni, rep finançament i espais públics de forma gratuïta d’una entitat pública com la Universitat de Barcelona, fet deplorable en un estat que es declara aconfessional i en una institució que hauria d’estar al servei de tothom i no d’un determinat grup de persones. A més a més, estableix espais d’ús privatiu i exclusiu, fet que xoca frontalment amb el caràcter públic de la UB.
-
La decisió de traslladar la capella de l’Escola de Ciències Empresarials a la Facultat d’Economia i Empresa s’hauria d’haver portat a terme, segons explicita el conveni, amb l’acord de l’Arquebisbat i el Rectorat. La presa d’aquesta decisió mai s’ha fet pública ni s’ha citat en cap informe del Rector al Claustre de la UB.
-
El trencament d’aquest conveni no suposaria cap càrrega cap a la Universitat de Barcelona, donat que no s’especifica cap clàusula ni cap compensació.
Així doncs, reivindiquem:
-
El trencament del conveni i un compromís ferm de les Universitats Públiques catalanes de foment de la laïcitat, del coneixement científic i del pensament crític.
-
La no utilització de cap espai de les universitat públiques, i en aquest cas de la UB, per cap tipus d’ús religiós, ja que totes tenen uns espais limitats i cada any han de donar cabuda a més estudiants. El fet que hi hagi espais reservats per a la pràctica religiosa ho limita encara més.
-
Un debat en el si de tota la comunitat universitària sobre el paper de la religió en aquest ens públic. Ha de ser a partir del debat democràtic i públic, a partir de la participació de tothom que s’han de prendre les decisions estratègiques per a les universitats públiques catalanes.