Comunicat de l’AEP davant la publicació del Conveni de la UB amb l’Arquebisbat de Barcelona

Written by AEP-UB on . Posted in Comunicats


Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
……………………………………………………………………………………………………………………………………

 La publicació del Conveni entre l’Arquebisbat de Barcelona i la Universitat de Barcelona vint-i-dos anys després de la seva redacció i signatura és, si més no, preocupant.Entenem que els acords presos per un ens públic han d’estar a l’abast de tothom, atès que la ciutadania ha d’estar informada i ha de tenir coneixement de quines són les normatives per les quals es regeix aquell ens. Per això, no entendríem perquè s’ha hagut de pressionar tant per a que es fes públic si no fos perquè darrera hi ha el pes d’una institució privada amb molta influència: l’església catòlica apostòlica i romana (en aquest cas, l’Arquebisbat de Barcelona).

Aquest conveni va ser signat l’1 d’agost de 1988, en ple període de vacances, com a concreció d’un acord pres el 6 de febrer de 1979, pel rector de la UB del moment, Josep Maria Bricall, i per l’Arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arrou.

Pel que fa al Conveni, estableix:
  1. La concreció, al 1988, d’un acord pres prèviament al 1979, i la legitimació legal i democràtica d’una situació pre-constitucional. És a dir, fa legal, i adapta a l’etapa constitucional, la influència de l’església catòlica en el side la Universitat de Barcelona mitjançant la implantació d’un servei religiós anomenat Servei d’Atenció i Formació Religiosa (SAFOR).
  2. Que aquest servei estaria vinculat al Rector o al Vicerrector o Vicerrectora designat.
  3. Que les funcions del SAFOR serien el d’acolliment religiós, l’estudi de temes i qüestions relacionades amb la fe, les celebracions de fe (eucaristies) i l’animació cultural
  4. Que aquest servei podria fer servir de forma totalment gratuïta espais de la UB com la capella situada a l’edifici de l’Escola de Ciències Empresarials i un despatx de 30 metres quadrats a la Facultat de Dret.
  5. Que els espais abans esmenats serien d’ús privatiu i exclusiu
  6. Que la Universitat de Barcelona garantiria l’ús de la capella de l’Edifici Central
  7. La ubicació dels espais necessaris per al desenvolupament d’aquest servei
  8. Que la ubicació de futurs espais o locals s’haurien d’establir per mutu acord entre les parts signants
  9. La dotació pressupostària per al desenvolupament d’aquest servei cap a l’Arquebisbat de Barcelona. És a dir, el traspàs de fons públics a un ens privat.
  10. L’acord té vigència indefinida des del moment de la signatura

És per tot això que des de l’AEP-Associació d’Estudiants Progressistes entenem que:
  1. La Universitat de Barcelona com a universitat pública ha de tenir un caràcter laic. Per tant, no està en la obligació ni hauria d’establir un servei d’orientació religiosa. A més a més, la demanda d’aquest servei, absolutament minoritària, i la seva oferta a l’exterior de la universitat, prou satisfactòria per als fidels d’aquesta religió, fa que un servei d’aquest tipus en el si de qualsevol universitat pública sigui totalment innecessari.
  2. L’església catòlica, a partir d’aquest convenirep finançament i espais públics de forma gratuïta d’una entitat pública com la Universitat de Barcelona, fet deplorable en un estat que es declara aconfessional i en una institució que hauria d’estar al servei de tothom i no d’un determinat grup de persones. A més a més, estableix espais d’ús privatiu i exclusiu, fet que xoca frontalment amb el caràcter públic de la UB.
  3. La decisió de traslladar la capella de l’Escola de Ciències Empresarials a la Facultat d’Economia i Empresa s’hauria d’haver portat a terme, segons explicita el conveni, amb l’acord de l’Arquebisbat i el Rectorat. La presa d’aquesta decisió mai s’ha fet pública ni s’ha citat en cap informe del Rector al Claustre de la UB.
  4. El trencament d’aquest conveni no suposaria cap càrrega cap a la Universitat de Barcelona, donat que no s’especifica cap clàusula ni cap compensació.

Així doncs, reivindiquem:
  1. El trencament del conveni i un compromís ferm de les Universitats Públiques catalanes de foment de la laïcitat, del coneixement científic i del pensament crític.
  2. La no utilització de cap espai de les universitat públiques, i en aquest cas de la UB, per cap tipus d’ús religiós, ja que totes tenen uns espais limitats i cada any han de donar cabuda a més estudiants. El fet que hi hagi espais reservats per a la pràctica religiosa ho limita encara més.
  3. Un debat en el si de tota la comunitat universitària sobre el paper de la religió en aquest ens públic. Ha de ser a partir del debat democràtic i públic, a partir de la participació de tothom que s’han de prendre les decisions estratègiques per a les universitats públiques catalanes.   

Trackback from your site.

Leave a comment