Error: Only up to 6 modules are supported in this layout. If you need more add your own layout.

Comunicat de l’AEP davant la convocatòria de vaga indefinida de docents a les Illes Balears

Written by aep on . Posted in Comunicats

El professorat de les Illes Balears s’ha declarat en vaga indefinida, amb un suport en les votacions de més del 95% del professorat, per exigir la retirada del decret de Tractament Integrat de Llengües i la llei de Signes, aprovats pel Partit Popular -sense tenir en compte l’opinió de la comunitat educativa- i que suposen un altre greu atac a la llengua i a la cultura catalanes. També s’exigeix la recuperació de drets laborals -remuneració del 100% de les baixes i pagament dels sous de personal interí durant els mesos d’estiu-, beques menjador i ajudes per a l’adquisició de material escolar perdudes a causa de les retallades i el procés privatitzador de l’educació pública, a més d’una posició del Govern Balear en contra de la LOMCE.

Enginyers i enginyeres totes a demanar beca!

Written by aep on . Posted in Comunicats

El passat mes de juliol, la Generalitat de Catalunya va treure el nou decret de preus de matrícules universitàries pel proper curs acadèmic (2013-2014). Sense previ avís, els estudiants d’enginyeria de totes les universitats catalanes van veure com les seves carreres passaven del grau d’experimentalitat B al C (de 35,77€/crèdit a 39,53€/crèdit), és a dir la seva matrícula s’encaria un 10,5%.

Tot i les reiterades declaracions de la Conselleria i de la Secretaria d’Universitats de que en cap cas s’apujarien les taxes aquest curs, més del 20% dels estudiants catalans (percentual que representa els i les estudiants que cursen carreres d’enginyeria) han vist augmentar el cost de la seva matrícula en 225,60 €.

1a Marxa per l’educació pública #EducacióEnMarxa

Written by aep on . Posted in Comunicats

Des de l’AEP donem total suport i us animem a començar el curs reivindicativament, defensant una educació pública i de qualitat, de bressol a universitats, participant en la Marxa per l’educació pública que tindrà lloc la darrera setmana d’agost, del 24 al 31, des de Ribes de Freser fins a Barcelona.

Denuncia a l’actuació del Rector de la UB davant les reivindicacions de la Comunitat Universitària

Written by aep on . Posted in Comunicats, Comunicats, UB

Des de dijous passat 23 de maig un nombrós número d’estudiants i treballadores de la UB varem engegar una ocupació pacífica i reivindicativa del Rectorat de la UB, com a forma de protesta contra les decisions que s’estan prenent des del Govern de la Generalitat amb la complicitat de l’equip rector de la nostra universitat.

En els últims temps ha esdevingut encara més evident la falta de democràcia en el sí de les universitats públiques catalanes on retallades i acomiadaments són a l’ordre del dia, perquè així ho mana la Generalitat i perquè així obeeix el Rectorat, sense obrir un diàleg real amb la comunitat educativa i tancant-se a les possibles alternatives que proposem. En aquest context, el mes passat el rector de la UPC, Antoni Giró va dimitir després d’haver aprovat un durs pressupostos (que inclouen més de 340 acomiadaments) promoguts per el pacte Generalitat-UPC, que de fet comporten la real intervenció de la Universitat.

En rebuig a la la repressió policial als estudiants de Somosaguas

Written by aep on . Posted in Comunicats

El passat 25 d’abril, i coincidint amb les mobilitzacions estudiantils desenvolupades a l’entorn de la Universitat Complutense de Madrid, es produí l’entrada completament il·legitima de les conegudes com UIP del Cos Nacional de Policia amb el resultat d’onze companys estudiants detinguts i nombrosos ferits. Els i les estudiants foren perseguits dins la pròpia universitat amb el beneplàcit previ del rector de l’UCM José Carrillo.

La infantilització de l’estudiant

Written by AEP-UPF on . Posted in Comunicats, UPF

 

Una de les conseqüències més palpables de l’ implantació del Pla Bolonya és la de tractar a l’estudiant universitari com si encara estigués al institut. És curiós com es ficava molt de èmfasis en l’autonomia de l’estudiant a l’hora de defensa aquest pla quan, tant en la pràctica com en la teoria, era totalment al contrari. L’obligació d’assistir als seminaris (sota pena de suspendre l’assignatura), l’excessiva carga de treball (que impedeix conciliar la vida laboral i la vida d’estudiant; hem de dedicar-nos a temps complert al estudi), el tutor de seguiment durant tota la carrera i la infravaloració del títol de grau ens permeten deduir que, ara per ara, la universitat es només una extensió del batxillerat. De fet, el que abans representava una llicenciatura (tant de nivell com de reconeixement) avui en dia només es pot equipara a grau i posgrau (o màster).

 

A la nostre universitat, això encara està més intensificat. Sempre hem tingut la fama de tenir un sistema molt paternalista (la UPF va ser de les més fervents defensores del Pla Bolonya) i, actualment, poques diferències podem trobar amb el tracte rebut a un institut qualsevol. En el nostre D.N.I. pot ficar que som majors d’edat però no ens enganyem, no ens estan preparant per la vida real (sort que hi ha pràctiques obligatòries, a quart o tercer curs, que serà el únic moment que podrem veure com funciona la vida real).

 

Si a tot això li afegim l’augment de les taxes, l’elitització subsegüent, el projecte de fer del claustre un òrgan consultiu i l’eradicació del paper crític de la universitat ens acabem trobant que la universitat s’està convertint en una bombolla bastant snob, desconnectada de la realitat i que impedeix que l’alumne pugui créixer i madurar. Que estan a la universitat encara necessitis un tutor que et guiï i t’orienti es bastant clarificador de tot això. Per desintoxicar-nos dels líders, de la verticalitat, de les estructures de poder i dependència, és un imperatiu autogestionar-se des de la universitat, recuperar les nostres vides. Abans, amb la llicenciatura, l’autonomia del estudiant estava molt més assegurada i t’obligava a aprendre des de els 18 anys a gestionar-te el temps, a viure de forma més independent. Hi havia temps per participar a la vida estudiantil, per ser un ciutadà crític (en comptes de domesticar-te), per treballar i, per sobre de tot, per aprendre a afrontar la vida real.

 

Potser aquestes reflexions és troben fora de lloc i ja han donat per suposat que tots hem de tenir un grau i que l’educació superior comença realment en el màster o posgrau. D’aquesta forma s’afegeix un filtre més a la mobilitat social  i s’asseguraran els privilegis de classe.